De Cajamarca a La Balsa: De camí cap a l’Equador amb aromes de cafè

Encara amb mal de cames deixem enrere Cajamarca, l “àrea de repòs” on durant dos dies hem intentat regalar al cos una petita treva i recobrar així l’energia perduda durant els últims dies per la “Sierra”. Tenim ganes de continuar, sabem que la frontera amb l’Equador no queda massa lluny. Després de més de 2 mesos pel Perú sentim una necessitat de canviar d’aires, d’experimentar nous paisatges, conèixer una nova cultura o simplement d’oblidar-nos de la dieta del “pollo con arroz”.

P1250953 P1250919 P1250983

P1250904

La “Sierra” peruana es va desdibuixant darrere nostre a mesura que avancem, el clima ha anat canviant des que vàrem deixar la gran Cordillera Blanca i ara passar els colls de gairebé 4.000m ha deixat de ser una aventura hivernal.

P1260086 P1260101 DCIM100GOPRO

Hem entrat al departament d’Amazonas. De camí cap a Leymebamba, la calor es va intensificant, la vegetació s’ha tornat més selvàtica i exuberant. Plataners, cocoters, papaies, mangos, avocats decoren els vorals de la carretera. Patim uns primers dies de calor, d’humitat, de molestos mosquits, de picades, de pluja.

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

De camí cap a Bagua Grande ens desviem de la nostra ruta per arribar al minúscul poblet de Cocachimba. Des d’aquí una bonica excursió a peu ens acosta a la cascada de Gocta, un impressionant salt d’aigua de més de 700m d’alçada que s’amaga en un lloc remot de la vall. Les boires matinals oculten la cascada durant les primeres hores del matí. L’entorn és idíl·lic, el caminet que travessa camps de cafè va serpentejant el torrent per deixar-nos al peu de la cascada. Som els primers a arribar-hi, estem sols i gaudim d’aquest moment on la naturalesa s’exhibeix amb el seu màxim esplendor.

P1260133 P1260160 P1260195

Reprenem el nostre camí cap a Bagua. Anem seguint el riu Utcubamba, perdent metres al seu costat. Un riu que tributa les seves tèrboles aigües al gran Amazones. L’engorjat dóna pas a una plana extensa. Pedalem ara entre immensos cultius d’arròs, observant com la gent hi treballa.

P1260256

Arribem a Bagua després d’una llarga jornada. Hi arribem de fosc, esquivant els nerviosos moto-taxis que envaeixen l’avinguda principal. Ens refugiem en un petit hostal, dutxa de rigor i sortim a sopar mentre un inesperat aiguat inunda els carrers de la ciutat.

P1260227

L’endemà dalt d’una petita embarcació creuem el gran riu Marañón, el mateix riu que vàrem travessar uns dies abans, uns centenars de quilòmetres més al sud. El riu divideix el departament d’Amazonas amb el de Cajamarca i en pocs minuts tornem a ser a Cajamarca. El paisatge, però, no ha canviat i continuem pedalant enmig de la calor, envoltats de nou per grans arrossars.

SAM_0919 P1260301

La nit és càlida a la petita població de Tamborapa, costa dormir, grills i xitxarres orquestren el fil musical del nostre merescut descans. El nostre pla estratègic per estalviar-nos la calor arrenca puntual l’endemà a les 6 del matí. Volem arribar a San Ignacio, el darrer nucli habitat amb certa entitat abans de deixar el Perú i entrar a l’Equador. La jornada és llarga i un llarg port a les portes de San Ignacio afegirà la seva part de duresa. Per sort, els núvols i més endavant la pluja ens acompanyaran durant gran part del dia. No serveix de res intentar impermeabilitzar-se amb els nostres Gore-tex d’última generació, la xafogor és massa intensa per mantenir el cos sec i arribem al final del dia amarats i molls a la vegada.

P1260363

San Ignacio és una població que viu de la producció de cafè. Els turons que l’envolten són plens del cultiu d’aquest petit granet que creix entre palmeres i plataners. Som ja molt a prop de La Balsa, el poble “Frontera” que serveix per segellar els nostres passaports, per posar punt i final al nostre periple pel Perú i donar la benvinguda a l’Equador. El camí que ens hi porta és tranquil i silenciós. Cada poblet que travessem, cada casa, cada família exposa la seva collita de cafè, a terra, sobre l’asfalt, esperant que el sol assequi cada petit gra. Els anteriors dies de pluja han obligat a guardar les collites de cafè i cacau al magatzem esperant els dies de sol.

P1260121 DCIM100GOPRO

La Balsa és petit, un pas fronterer poc freqüentat que gairebé no surt al mapa. Ja amb els papers en regla ens acostem a un “comedor” on ens gastarem els últims Soles i saciarem la nostra fam amb un últim plat de “Pollo con Arroz”. Mentre dinem contemplem l’altra banda del pont per on haurem de passar. Un pont i un riu que separen dos països. Sense pressa, assaborint encara tot el que el Perú ens ha ofert i tot el que hi hem viscut, pedalem cap a l’altre costat.

DCIM100GOPRO

És un moment d’agradable excitació, trepitjar un nou país ens fa volar la ment i ens torna a donar la força per seguir empenyent els nostres pedals. Ja som a l’Equador!

DCIM100GOPRO

Anuncis