De Medellín a Río Sereno: Panamà, la nostra porta d’entrada a l’Amèrica Central

Medellín és el nostre punt final de Colòmbia. Passem uns dies a la Casa del Ciclista de San Antonio de Prado per tal d’organitzar el nostre pas a Panamà. El famós Tapón del Darién, una àrea selvàtica que separa Colòmbia de Panamà, sense carreteres i, segons diuen, perillosa per la constant presència de guerrilles, ens obstaculitza el pas amb bicicleta. Valorem vàries opcions: un creuer amb veler pel Carib, unes barques que ressegueixen la costa i van portant el viatger de mica en mica fins a un punt on hi ha carretera o un vol d’avió. Ens decidim finalment, després de donar-hi algunes voltes, per l’última opció, és la més econòmica també.

DCIM100GOPRO

DCIM100GOPRO

Fem tots els tràmits, entrar a Panamà requereix una mica de burocràcia. Quan ho tenim tot enllestit i empaquetat, passem l’últim dia coneixent Medellín, una ciutat de contrastos on regna el caos. Per una banda, una de les ciutats més innovadores del món, a la part sud, amb edificis moderns, grans superfícies comercials, cases que valen milions de dòlars, mentre que, per l’altra, a la part nord, 3000 indigents viuen al carrer, al costat del riu, en un món que gira al voltant de la droga. Moure’s per Medellín és viure realitats completament oposades en simplement uns pocs metres de distància. Xocant i commovedor a la vegada.

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

Diem adéu a la gran Colòmbia i arribem a la Ciutat de Panamà. La xafogor és difícil de suportar. Ja estàvem advertits de la calor de l’Amèrica Central i avui es corrobora. És diumenge i veiem que la carretera que voreja el mar està tancada al tràfic. Tots els diumenges es converteix en “ciclovia”. Avui és el “nostre” dia i aprofitem per visitar de punta a punta la ciutat amb bicicleta, des del casc històric fins als grans edificis moderns, l’”skyline”. Ens ho passem bé, fins que la calor i les primers gotes de la tarda acompanyades amb llamps i trons posen punt i final a la nostra passejada.

P1280631 P1280677 P1280757P1280759 P1280767

L’endemà, de camí a Capira, no deixem de visitar les rescloses del famós Canal de Panamà, un sistema de comportes que permeten el pas dels vaixells de l’Atlàntic al Pacífic i a l’inrevés, una construcció inversemblant però real de fa cent anys. Desenes d’homes hi van deixar la vida treballant en aquesta construcció, un somni per alguns, una realitat per altres. Observem el pas d’alguns vaixells de mercaderies fins que decidim tornar-nos a posar a pedalar.

P1280772

P1280825 P1280786 P1280810

A Capira, hi arribem amb la pluja, llamps, trons, una constant que es repetirà cada tarda a Panamà. Estem en època de pluges i cada tarda fan acte de presència. Són pluges torrencials, val més estar a lloc als voltants del migdia sinó volem quedar xops com ànecs cada dia. A Capira, acampem a l’estació de bombers, sota teulada. La pluja ens ja deixat una magnífica postal del Cerro Trinidad (975m).

P1280912

P1280928

P1280883

Seguint la Interamericana, arribem a Penonomé, el centre geogràfic de Panamà. Els bombers ens acullen en el seu parc i molt contents, acceptem una sala amb aire condicionat. Ens anirà bé per recuperar-nos i tornar a ser persones, almenys durant unes hores, fins l’endemà, quan encara de nit ja estarem esmorzant per evitar les hores de més sol del dia.

P1280951

P1280896 P1280955 P1280935

La propera parada és Santiago, un ciutat més gran i amb grans superfícies comercials d’influència americana. Ens estem uns dies amb la Pilar i la seva família, el Charles i l’Abigail, més tres gossos i un conill. Ens acullen com uns més de la família i no ens “deixen” marxar fàcilment. Ens proposen també fer una xerrada sobre el nostre viatge a la seva església. Acceptem evidentment compartir les nostres experiències amb ells. Ens mimen amb uns plats vegetarians boníssims i es preocupen per tot el que podem necessitar durant aquests dies. Una hospitalitat única.

P1280976

P1290130

P1290026Deixem Santiago, i enfilem cap al nord per una carretera secundària, ondulada, amb molta vegetació, i tant poc transitada que trobem més gent caminant per la carretera que cotxes, passem per Sonà i dormim a Puerto Vidal, un petit poble a la riba del riu. Una família ens deixa posar la tenda a sota cobert, sabedors tant ells com nosaltres de l’imminent tempesta que està a punt de caure. És tan intensa que fins i tot hem de cridar per comunicar-nos, la pluja és la principal protagonista de la tarda. La mestressa de la casa diu que estem protegits dels llamps perquè portem “crocs”, ens la creiem però per si de cas entrem a casa seva per resguardar-nos.

P1290076 P1290066

P1290058 DCIM100GOPRO

Una dia més, amb el mateix escenari que el dia anterior, arribem a San Fèlix. Avui la calor és molt intensa. Són les 11 del matí i ja no podem més. Acampem i intentem descansar. Esperem que la pluja de la tarda refresqui, però no és ben bé així, encara porta més humitat i xafogor.

P1290104 P1290121 P1290076

L’endemà toca arribar a David, on els “warmshowers” americans, Kristin i Joel, ens donen hospitalitat a casa seva. Compartim vivències i una barbacoa al capvespre que ens farà oblidar de la intensa calor del moment. Veiem que sembla que som els únics que la patim, suem sense fer res, és igual que plogui com que sigui negre nit, no sabem si aconseguirem aclimatar-nos i adaptar-nos a aquest clima. Serà més difícil creuar Amèrica Central que els Andes?

P1290220 DCIM100GOPRO P1290150

Veiem una possibilitat d’escapar-nos d’aquest clima infernal durant uns dies. Ens han parlat d’una carretera que puja fins a 2000m als peus del Volcà Barú (3.475m), la muntanya més alta de Panamà. Els panamenys diuen que hi fa molt fred. Aquesta mateixa carretera porta a una frontera a Costa Rica. Ens sembla una alternativa genial. Pugem fins al poblet de Volcán, el següent dia pedalem fins a Cerro Punta. És una zona molt bonica, cultiven de tot aquí dalt: tomàquets, bròquil, enciams, cebes, patates, pastanagues… Aquest clima ja ens agrada més i ens deixa respirar. Dormim abrigats i ens tornem a vestir amb màniga llarga. És tot un plaer.

DCIM100GOPRO

P1290178

P1290188 P1290256

P1290231

Una carretereta diuen que amb més de 200 girs ens condueix fins a Río Sereno, un petit pas fronterer entre Panamà i Costa Rica. Gaudim d’aquesta carretera, del clima, del paisatge i deixem Panamà amb un bon gust de boca.

P1290175

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

Ja som a Costa Rica, un dels països més pròspers de l’Amèrica Central, amb una quart del seu territori protegit, amb una gran diversitat de flora i fauna… aquesta història, però, l’explicarem en el següent capítol. Pura Vida!

P1280921

Anuncis