D’Estelí al Golf de Fonseca: hospitalitat, calor i volcans, a les portes d’El Salvador

Ens toca deixar Estelí i una gran família enrere. Vam conèixer l’Ariel al Perú, també amb bicicleta; ell, en direcció sud. Qui s’imaginava que uns mesos més tard, a Nicaragua, els seus pares ens obririen les portes de casa seva i els seus cors? Uns dies on no hem deixat de viatjar, hem viatjat a la Nicaragua més social, a la seva història més dura, a la guerra civil i a la contrarevolució, a la situació actual, i tot a través de les paraules de l’Elba i el Pilo. Històries familiars plenes d’enyorança, desolació, rancor i esperança, que han canviat per sempre les seves vides. Gràcies per deixar-nos forma part de la família!

SAM_1907

El nostre camí ha de continuar, tot i que no sabem ben bé per on hem d’avançar. La crescuda dels rius, pròpia de l’època, fa que ens haguem d’oblidar de la nostra ruta planejada inicialment. Una segona opció s’obre davant nostre i decidim seguir una pista de terra fins al poblet d’El Sauce.

P1300905 P1300929

Encara ens mantenim en alçada i com a conseqüència, a la “fresca”. Aquelles contrades són per gaudir. Turons verds que no han sigut desforestats, amb arbres centenaris, algun petit camp de pastura i alguna plantació conviuen enmig de tanta natura verge, i només de tant en tant algun bus atrotinat dins d’un gran núvol de fum que fa el trajecte El Sauce-Estelí ens fa despertar del nostre pedaleig. Estem creuant la Reserva Natural Quiabuc-Las Brisas. Des de les finestretes del bus, ens miren encuriosits i no giren els seus caps fins que ens han perdut totalment de vista.

P1300907 P1300939

Anem baixant cap El Sauce, anem perdent alçada i de mica en mica anem notant com si un aire rescalfat sortís de la pròpia terra. La pista de terra es converteix en empedrat, continua igualment sent tranquil i molt verd, ara ja amb més vaques, cavalls i porcs que hi pasturen. L’entorn no deixa de ser bucòlic. D’aquesta manera, arribem a una carretera més principal i asfaltada amb vistes al que nosaltres anomenem l’avinguda dels volcans. Es tracta de la serralada Los Marrabios. Avui, amb vistes al perfecte con del volcà Momotombo (4199) i el Cerro Negro. El Momotombo de cop deixa anar una bona esbufegada, un núvol de fum, sembla com si ens hagués volgut dir que estava viu, que no era un volcà adormit. Ho hem entès.

P1300987 P1300978

Al poblet de Malpaisillo fem nit, estem a fora de la ruta turística i al vespre, mentre busquem on sopar, ens sentim descaradament observats, com si fóssim sortits del circ. Els més agosarats se’ns apropen per demanar-nos d’on venim. Tots tenen algun familiar o amic a Barcelona i ens expliquen que cap d’ells vol tornar a Nicaragua. Trobem una casa que cada nit ven menjar al carrer, cuinen totes les dones de la família per poder tenir una gran varietat a partir de quan el sol es pon. Gràcies a un bon ruixat, el clima ha refrescat i podem descansar durant la nit.

P1300996

L’endemà, una petita pujada ens porta a creuar la serralada Los Marrabios. Tot creuant-la el volcà San Cristóbal treu el cap, fumejant sense parar, així també el vermellós volcà Telica ens mostra de lluny el seu cràter, poques setmanes enrere encara en erupció. Tot distraient-nos amb els volcans, arribem a la ciutat de Chinandega. La deixem enrere i ens dirigim cap on serà el nostre destí d’avui.

P1300975

P1310018

Diuen que a la vida un fet en desencadena un altre i sovint succeeix el mateix amb els amics, una amistat sol portar-ne una altra. Així que una amistat de Costa Rica ens condueix a una altra coneixença i al nord de Nicaragua, i a una caseta on poder passar la nit. Com ens diu l’amic de Costa Rica, no s’ha de tenir mai por d’obrir la boca, mai saps que hi ha a darrere d’aquella persona, d’aquella porta. Quina gran veritat!

Així, després d’un dia de molta calor, arribem a prop d’Aposentillo. Ja ens esperen. Quin gran oasi, amb aire condicionat! Mengem, descansem i al capvespre un dels treballadors, el Boris, amb el seu fill, ens regalen una passejada amb moto per les platges amagades d’aquell tros de costa, només descobertes des de fa menys d’una dècada per algun americà i per nicaragüencs milionaris. Un gran contrast s’obre davant nostre. Cases de la gent de la zona, amb les seves vaques, porcs, algun gos esprimatxat, amb terres sense pavimentar, alguna hamaca de colors penjant aquí, alguna cadira de plàstic mig trencada allà, nens i nenes per tot arreu jugant al millor dels jocs. A davant de la platja, mansions que ens deixen amb la boca oberta, situades en llocs privilegiats, úniques, a davant de l’oceà, on sembla que el temps s’ha aturat en el benestar.

DCIM101GOPRO

Dues formes de viure ben contraposades conviuen en aquest paradís. La senzillesa i humilitat de la gent d’aquí ha acceptat de bon grat els nouvinguts i les seves obres socials, com una escola i una xarxa d’aigua potable. Un intercanvi, ens volem imaginar, on tothom hi surt guanyant.

Estem a prop del Golf de Fonseca, un golf compartit per Nicaragua, Hondures i El Salvador. Volem creuar de Nicaragua a El Salvador amb barca. Un cop més durant tots aquests mesos pel món, ens n’adonem i hem après que la paciència i el temps són dos ingredients essencials del nostre viatge. No se sap quan sortirà la propera barca, la connexió telefònica al port no és bona, toca esperar, però què hi ha millor que esperar en aquest oasi?

P1310041

Al vespre del següent dia, ens diuen que l’endemà a les set del matí surt una barca cap a La Unión, un poblet a la costa d’El Salvador. No ens ho pensem dues vegades i decidim agafar-la. Abans, compartim un vespre molt agradable amb els treballadors del nostre amic, el Boris, el Jorge i els seus dos fills, el Gabriel i el Jorge junior. Els seus fills i altres amics d’ells fan una sessió de cine “non-stop” amb els nostres vídeos del viatge. Tenen unes ganes de conèixer envejables, una motivació per aprendre dels altres que ens porta a pensar com han canviat les coses a casa nostra.

SAM_1933

L’endemà, a les tres de la matinada, en plena nit, ens disposem a pedalar els cinquanta quilòmetres que ens separen del port de Potosí, una carretera asfalta que més endavant es convertirà en terra. No hi ha trànsit ni de cotxes ni de persones, només algun gos espantat ens lladra al nostre pas. De mica en mica, clareja i el Boris arriba amb la seva moto per dir-nos adéu i de pas mostrar-nos unes aigües termals. Ens agradaria quedar-nos més estona però avui sí que el rellotge ens marca el ritme. Arribem a Potosí i preguntant a un i a l’altre trobem la caseta on fer els tràmits de duana. Un policia ben simpàtic ens convida a passar a veure la televisió i a prendre cafè ja que la barca encara no ha arribat.

DCIM101GOPRO P1310049

Al cap d’una estona, els dos barquers i la mestressa arriben. Negociem el preu i embarquem les bicicletes, juntament amb unes taules de surf d’uns surfistes que acaben d’arribar. Voregem la costa nicaragüenca i tot seguit ja creuem el Golf de Fonseca, veiem volcans, passem pel costat de moltes illes, algunes d’elles habitades. Ens acompanyen durant tot el viatge grupets de pelicans. És una travessa ben agradable d’unes dues hores fins a La Unión. Ja som a El Salvador!

P1310043

Anuncis