HOKKAIDO II: Enamorats de l’illa

Hokkaido ens ha captivat. Ens ha fet sentir la natura en el seu estat més ple, ens ha deixat conviure entre cérvols, guineus i ocells de totes les classes, ens ha recordat com n’és de ferotge la força del vent, ens ha encisat.

DCIM100GOPROGOPR0025.

Assecador de peix

P1630392-001

El vent, un gran company de viatge

P1630470-001

Celebració xintoista pels carrers de Sapporo

P1630135

Camps de cultiu a la costa

Des d’Asahikawa, la segona ciutat més gran del Japó, avancem cap al coll més alt de l’illa, el coll Mikuni. Els boscos nevats, els embassaments glaçats, amb arbres que lluiten per viure entre el gel, i l’aire gèlid són indicadors d’hivern rigorós. Tot i així, el que més em preocupa són els óssos. Serà per precaució però hi ha cartells advertint de la seva presència per tot arreu.

P1620230-001

Rius d’aigua glaçada

P1620265-001

Pujant cap al pas Mikuni

P1620276-001

Grans nevades que perduren fins ben entrada la primavera

Passem pel Parc Nacional Akan i un vespre ens fem el millor dels regals, que de fet no ens consta ni un ien, un bany a les termes naturals de Kotan, a l’aire lliure, al costat del llac Kussharo. El dia està caient. Un grupet de cignes es va apropant a on som nosaltres. Són els cignes més mandrosos, aquells que no sé ben bé què esperen per emigrar; s’aprofiten de l’aigua calenta que desemboca al llac. S’acosten ben a prop de nosaltres per rebre el seu bany calent. Això és glòria per a ells i per a nosaltres!!!

P1620318-001

Viaducte de baixada del pas Mikuni

P1620320-001

I continuem baixant

P1620388-001

i pujant…

Pedalem entre més muntanyes i muntanyes. És el que té Hokkaido. Se t’acaba la vista d’un pic i en surt un altre i un altre. Siguis a prop del mar, a la costa o a l’interior, sempre hi ha algun cim que llueix les últimes neus de la temporada hivernal.

P1620617-001

Gavines voladores, amants del bon peix

P1620415-001

Llac Kussharo, en el Parc Nacional Akan

P1620458-001

Iozan, muntanya de sofre

Rausu, a la península de Shiretoko, em captiva. Té un no sé què de lloc feréstec, dur. La serralada nevada cau al mar. Un contrast amb les barquetes dels pescadors del port que avui no han sortit a pescar. Tot té un aire amable, plàcid, que amaga un dramatisme que només els autòctons coneixen.

P1620690-001

Barques de pescadors, a punt per la temporada

P1620462-001

Graners en desús

P1620482-001

De camí a Rausu

La presència d’óssos a la península és ben coneguda; actualment, n’hi ha uns 300, que baixen fins al poble, tot seguint el riu. Ens pensem dues vegades on posar la tenda. Al costat del riu, no és una opció avui. Veiem un jardinet on una altra parella de japonesos ha acampat. Com diuen en castellà, “mal de muchos, consuelo de tontos”. Pensem que com més serem, més por farem als óssos. Sopem i abans de “tancar-nos” a la tenda, veiem que els que tenen por no són els óssos, són els japonesos, els que han plantat la tenda ja dormen dins al cotxe?! Nosaltres no ens queda més remei que allunyar el menjar de la tenda i dormir.

P1620469-001

La serralada que mor a la península de Shiretoko

P1620549-001

Resseguint-la

L’endemà encara som vius i el pas Shiretoko està tancat per una allau de neu. Segurament en un dia estarà obert. Després de donar-hi unes quantes voltes, ens decidim per agafar un barco per anar a veure orques. Diuen que ara al maig hi ha una fiabilitat del 100% que en veiem. Si ho diu un japonès, m’ho crec; sinó serien capaços de fer-se el harakiri.

P1620927-001

Emocionant

P1620882-001

Gran teló de fons, fins i tot sense orques

P1620952-001

i tant a prop!

P1620868-001

Un altre barco de turistes

I quina experiència! És una d’aquelles coses que s’ha de fer un cop a la vida. A més, a Rauso el teló de fons és de postal, amb totes les muntanyes nevades. Com més ens allunyem del port, la serralada es va allargant. No ens hem apartat ni 10 minuts del poble i la primera orca s’acosta al barco. I quan dic s’acosta, vull dir que ens passa per sota. És impressionant. No em sento capacitada per descriure l’emoció del moment. Continuem durant més de 2 hores navegant per aigües tranquil·les en companyia de les balenes, veient-ne de prop, de lluny, en grup, soles, aixecant la cua. Se m’humitegen els ulls de l’emoció. Fantàstic, gairebé màgic!

P1620965-001

El poblet de Rausu i el pas Shiretoko

P1620979-001

A les 4:30, sortida del sol a Rausu

P1620998-001

Barrera cap al pas Shiretoko

El dia següent, a les 10 en punt, tal i com estava anunciat, la barrera s’aixeca i podem passar cap al pas Shiretoko. Estem a la “Golden week”, una de les 2 setmanes a l’any que els japonesos tenen festa. Una cua de turistes japonesos esperen també puntuals darrere la barrera, fins i tot, els de la televisió de Sapporo per gravar l’esdeveniment. Ningú té pressa, ordenadament van pujant cap al port. Hi ha gent, cotxes, però no ho sembla.

P1630003-001

Pujant cap al pas

P1630015-001

Vistes de les “disputades” illes russes

DCIM100GOPROG0010120.

Ara sí, a dalt del pas Shiretoko

Gaudim el pas Shiretoko i la baixada fins a la costa del mar d’Okhotsk, a mi aquest nom ja em fa venir fred, potser perquè és un nom d’origen rus o perquè aquesta combinació de consonants i vocals em fa esgarrifances. Tot el mar queda gelat durant els mesos d’hivern. Ara, però, no en queda ni rastre.

P1630043-001

La baixada del pas no és menys espectacular

P1630068-001

Un cèrvol poc espantadís

Anem avançant resseguint tota la costa d’aquest mar fins al punt més al nord del Japó, al Cap Soya. Passem uns dies on el vent ens fa recordar les nostres pedalades patagòniques i islandeses. Aquells dies que són èpics, que no avancem, que els quilòmetres salten en comptagotes.

P1630157

La costa del mar d’Okhotsk, una de les costes menys poblades del Japó

P1630153

Roques quadrades

P1630208

Indicadors de terra de vent

P1620494-001

Mmmm… L’home perfecte?!

A prop d’Abashiri, anem a parar a casa dels germans Chiba, un parell de pagesos jubilats que ens proposen d’ajudar-los un dia al camp. Fem una immersió total a la pagesia japonesa i ens passem un dia plantant remolatxa sucrera, el Ricard, a dalt del tractor i jo, a mà. Descansem del vent i ens cansem al camp. Una experiència més que acumulem a les nostres alforges.

DCIM100GOPROG0020164.

Amb poca fusta de pagesos

P1630094

Amb tres pagesos de veritat, els germans Chiba i un treballador

P1630117

La millor llet del Japó, la llet de Hokkaido

La costa del mar d’Okhotsk s’acaba i el Cap Soya ens espera amb els braços oberts. El vent de cara s’ha convertit en vent de cua. Les granges de vaques lleteres han anat passant de forma més ràpida avui. A la fi, el punt més septentrional del Japó ens regala una de les millors postes de sol de tot el viatge, amb tots els colors possibles, groc, blanc, lila, rosa, vermell, blau, gris, violeta…

P1630187

La famosa “sakura” acaba d’arriba a Hokkaido

P1630206

Últimes pedalades abans d’arribar al Cap Soya

P1630234

El Cap Soya, el punt més septentrional del Japó

A la llunyania es veuen les illes russes que estan a poc més de 40 kilòmetres i molt més a prop, a pocs metres de la platja, un illot poblat per llops marins que rugeixen com si s’haguessin de menjar uns als altres. Un soroll de fons que acompanya la posta de sol. Un far amb ratlles blanques i vermelles que engega la primera llum. Una escultura d’una parella d’enamorats que semblen emmarcar el sol. Un moment on no sentim el fred, només gaudim. Un moment que t’omple l’ànima.

P1630251

Gran posta de sol des del Cap Soya

P1630274

Moment per emmarcar

P1630289

Gamma de colors amb l’encesa del far

Els propers dies toca ja encarar direcció sud seguint l’altra costa, la de l’oest de Hokkaido. Abans, però, de deixar el Japó, els nostres amics Saika i Tokumi ens venen a visitar. Ens esperen uns dies diferents. Una sorpresa que no ens esperàvem.

P1630320-001

Color encertat per contrastar el blanc de l’hivern

P1630332-001

En la costa oest de Hokkaido, en vistes a l’illa de Rishiri, amb el volcà del mateix nom (1.721m)

P1630337-001

El Saika i la Tokumi ens venen a veure a Hokkaido

DCIM100GOPROGOPR0012.

El Saika preparant “chanco”

Durant tres dies, fem el turista amb el Saika i la Tokumi amb el seu bus, per la costa on gaudim de més plaers culinaris, del peix i marisc de Hokkaido, de la seva companyia i de la visita a Sapporo, una ciutat gran, però ordenada i gens caòtica. El primer dels regals és una nit en un hotel fantàstic a davant del mar. La seva generositat no té límits.

P1630433-001

Reparació de xarxes

P1630483-001

A la capital de Hokkaido, a Sapporo

P1630422-001

Vieires fresques cuinades amb mantega de Hokkaido, una provocació per als sentits

P1630413-001

Sashimi de “taco”, de pop

DCIM100GOPROGOPR0065.

L’estadi de salt d’esquí d’Okurayama, a Sapporo

Arriba el moment de dir-nos adéu, esperem tornar-los a veure ben aviat, sens dubte s’han convertit en la nostra família al Japó. Per a nosaltres, ara és el moment d’empaquetar bicicletes i alforges i preparar el nostre següent destí: Canadà!

P1630504-001

Sapporo a vista d’ocell

P1630446-001

Museu del sake

P1630058-001

Mirada de guilla

Anuncis