De Semuc Champey a la frontera amb Mèxic, tot passant per Belize

Des de Semuc Champey, tornem a Lanquin i passem la tarda descansant. Estem ja a punt de sortir de la zona muntanyosa de Guatemala però encara ens queda una jornada més. Demanem què en sap la gent de la pista que porta a Fray Bartolomé de las Casas. Com sempre, hi ha opinions ben diverses: des que està gairebé tota asfaltada fins que hi ha trams on els busos no hi passen. Mirem per Internet si trobem algun bloc recent d’algun viatger, no aconseguim trobar res. Són uns 60 kilòmetres i si donem la volta per asfalt, el triple. Hi anem. Una pista de grava compactada i de pedalar fàcil és el que ens trobem. Fantàstic.

DCIM100GOPROGOPR0617.P1320700SAM_2208

Però, ai! hem pedalat 7 kilòmetres, no més, i una altra pista totalment destruïda a la dreta comença, és la nostra. Esperem que només sigui un tram. Ens diuen que és fins arribar a Fray Bartolomé. No ens ho creiem o més aviat no ens ho volem creure i anem avançant com podem. Feia temps que no ens trobàvem amb una pista en aquest estat. Passen els minuts, les hores i finalment aconseguim arribar on comença l’asfalt. Hem deixat enrere les muntanyes de Guatemala i som de nou a la plana i a la calor, que segurament ja no deixarem més durant les properes setmanes.

P1320684P1320687

Des d’aquí, ja enfilem camí a la regió del Petén. Carreteres ondulades i un fort sol són els nostres companys de viatge. Un cop al poblet de Flores, una petita illa unida per un pont a terra ferma, en el llac Petén Itzá , decidim agafar la pista de terra que volteja el llac pel nord. Una combinació de mansions luxoses a la riba del llac amb comunitats rurals ben humils ens fan reflexionar, ens preguntem si es relacionen entre ells i de quina forma, vides tan diferents una al costat de l’altra, economies domèstiques dispars i un dia a dia oposat.

P1320713P1320715SAM_2316

Així, seguint aquesta pista, ja ben entrada la tarda, arribem a El Remate, a l’altre extrem del llac. Ens allotgem en una cabaneta, bàsica però molt còmode. Aquell mateix vespre aprofitem per organitzar-nos una excursió per l’endemà a Tikal, una de les ciutats més importants del període clàssic maia. Un conjunt de temples i construccions enmig d’una jungla tropical molt densa ens entretenen bona part del dia. D’aquesta manera, diem adéu el cor del món maia, Guatemala, i entrem al petit país de Belize.

P1320817P1320828P1320780DCIM100GOPROG0010983.

Belize és conegut per la seva barrera del corall i les seves 400 illes a la costa. També, per ser un paradís fiscal. És l’únic país d’Amèrica Central on es parla anglès i on hi conviuen una barreja harmoniosa de nacionalitats: maies, mestissos, criolls, garifunes, hindús, mennonites, àrabs i xinesos. Tot i això, per al ciclista, no ofereix gaires encants a la carretera. Llargues rectes interminables d’asfalt, planes i amb força calor, no són el nostre millor aliat de la bicicleta. Nosaltres només el volem creuar per tal d’arribar a Mèxic. Tres dies que resulten ser un bon exercici mental per tal de superar rectes de desenes de kilòmetres, sense ni una sola corba.

P1320843P1320845DCIM100GOPROGOPR1026.

L’últim dia passem per Corozal, un bonic poble ja a la costa de l’Atlàntic, a uns 10 kilòmetres de la frontera mexicana. Feia molt temps que no veiem l’Atlàntic, més d’un any. Arribem a la frontera, tràmits duaners belizians ràpids però a Mèxic resulta que estem en el pas fronterer per a “vehículos” i les bicicletes aquí no són vehicles. Després d’un estira i arronsa amb les autoritats frontereres i amb els militars ens fan tornar a enrere i anar a buscar el pas fronterer per vianants. Tot i arreplegar un ruixat pel camí, per sort, no és molt tros. Creuem un pont mentre veiem una dona que s’amaga un bon feix de bitllets a la pitrera. Ens aturen per revisió d’alforges. No saben ni per on començar. Obren només dues alforges i ara sí! un “pasen” ens dóna l’entrada a Mèxic.

SAM_2350

Uns kilòmetres més i arribem a Chetumal, ens allotgem a casa del “warmshower” Akiles, d’arrels libaneses, de nacionalitat veneçolana i casat amb l’Alicia, una mexicana de DF. Amb ells i amb la seva nena de 5 mesos, compartim un parell de dies. Les nostres primeres impressions i sensacions a Mèxic són molt bones. Andale, andale. Viva México!

SAM_2353

Anuncis