D’Eslovènia a Dubrovnik: “Dobro Dosli” costa adriàtica

Fem nit a Eslovènia i desitgem que els pronòstics de pluja que hem vist al diari per l’endemà siguin erronis. De bon matí, però, ens desperta aquell soroll tan desagradable i conegut pel cicloviatger: la fina pluja que va caient sobre la tenda; l’han encertat! Pedalem i esperem que aquell plugim doni pas al sol, però res més lluny de la realitat, la minsa pluja que ni mullava es converteix en una tempesta intensa. Passem la frontera d’Eslovènia a Croàcia molls com ànecs. Fins i tot, els policies ens miren amb cara “d’on surten aquests”. Un d’ells ens anima dient que l’endemà farà sol i que ahir també en feia. Gràcies! Els ànims són bons però el cel és gris.

DCIM100GOPROGOPR2940.

A Rijeka, en un dels nuclis amb més població de Croàcia, ens refugiem durant unes hores en un cafè del centre de la ciutat. Així, a la tarda, quan sembla que el temps s’ha calmat tornem a pedalar, però no hem ni sortit de la ciutat i ja plou altra vegada. Definitivament, avui toca mullar-nos. Per sort, en un poblet davant del mar Adriàtic trobem un hostal assequible on fer nit i poder eixugar tota la roba.

DCIM100GOPROGOPR3058.

Després d’una nit a aixopluc, ens aixequem i veiem que no plou, podem veure fins i tot el mar que ahir ni veiem. Estem contents però la nostra alegria dura ben poc, ens indiquen que ha arribat el “bura”, com l’anomenen en croat. No l’havíem sentit a anomenar abans però ja comencem a adonar-nos que serà un company de fatigues en aquesta costa adriàtica. La bora, tal i com es diu en català, és un vent del nord que bufa a l’hivern, quan les temperatures són més baixes, amb ràfegues que passen dels 100 km/h, podent arribar puntualment a l’esgarrifosa xifra de 200 km/h. Ens recorda al pedalar amb vent fort a la Patagònia i a Islàndia.

DCIM100GOPROGOPR2713.

En algun tram, ens fa posar peu a terra i empentar la bici. Sembla que hem entrat en el túnel del vent. Aquesta costa de sol, calor i de postal té una versió completament ben desconeguda i diferent en aquestes dates que hi som nosaltres. La bora i la pluja ens retenen un dia sencer al poblet de Sveti Juraj, que més tard esbrinem que vol dir Sant Jordi. El mar ja no és blau, és blanc d’onades. El silenci ja no existeix, portem més de 24 hores sentint a bufar el vent. No entenem ni una paraula de croat, però sí anem sentint de tant en tant la maleïda paraula “bura bura” entre els habitants d’aquestes contrades. Toca tenir paciència i esperar.

P1340195

P1340067

P1000452

Com sempre, i no falla mai, després de la tempesta ve la calma. Un dia assolellat ens porta fins a l’illa de Pag. Croàcia té més de 1000 illes i almenys alguna d’elles està en el nostre itinerari. Pag és la primera, una illa amb paisatge llunàtic, amb cabres i ovelles pasturant entre camps pedregosos, algun petit bosquet de pins més al sud i una tranquil·litat diferent de la de la costa d’on veníem ens captiven. Recordem un cop més el perquè d’aquest viatge.

P1340136

P1340149

DCIM100GOPROGOPR2801.

De Pag tornem a terra ferma a través d’un pont i decidim desviar-nos una mica cap a l’interior per conèixer un paisatge divers com és el Parc Nacional Krka. El riu del mateix nom creua el parc tot formant cascades i llacs. Hi passem part del matí, fent una petita caminada, coneixent així un terreny ben diferent del paisatge de costa.

P1000568

DCIM100GOPROGOPR2927.

La nostra ruta continua cap al sud, visitem el poblet de Trogir i el centre de la ciutat de Split. És diumenge de Pasqua i tot està tancat i barrat. Les campanes de les esglésies repiquen amb força, gairebé no circulen cotxes, les croates porten ous amb cistelletes cap a missa per tal de beneir-los; ens recorda el dia de Nadal a casa: cada ovella al seu corral. El dia a dia s’atura per donar pas als retrobaments anuals i dinars familiars.

P1000616

P1340331

DCIM100GOPROGOPR2962.

P1340348

Tot i així, nosaltres continuem amb la nostra rutina. Al migdia, agafem un ferri cap a l’illa de Brac. Després de resseguir una carretera trencacames arribem al poblet de Pucisca on el Frane, un jove mestre esportista, ens obre les portes de casa seva, de la seva família i podríem dir de l’illa.

P1340382

P1340420

L’endemà ens mostra l’illa de cap a peus. Brac té el punt més alt de totes les illes de l’Adriàtic: el Vidova Gora, a 778m sobre el nivell del mar, on hi arribem amb cotxe. Gaudim de les vistes panoràmiques, des d’on podem veure altres illes i platges. Després, ens mostra també una cantera de pedra on els esclaus dels romans ja hi treballaven, ens explica amb paciència i passió com és la vida en una illa tan petita, com s’hi treballa la pedra, com es construeixen les cases, com canvia a l’estiu amb els turistes, com n’és de bo l’oli i el vi que produeix el seu pare… de mica en mica aquella terra ens va enamorant.

DCIM100GOPROGOPR2997.

P1000679

P1340402

P1340406

Pucisca ha estat considerat un dels deu pobles més bonics d’Europa. No en teníem ni idea abans d’arribar-hi, però només entrar-hi vam veure que estàvem davant d’un poblet especial. De moment, continua sent una perla amagada en l’Adriàtic, una perla que ens ha deixat empremta gràcies al Frane i el seu tarannà.

P1340436

P1340452

De la tranquil·la illa de Brac tornem a la costa en terra ferma. En aquell tram de costa, ens sorprenen les muntanyes aspres que fan acte de presència gairebé en forma vertical, pics de fins a 1700 metres que cauen a dins del mar, destí concorregut per a molts escaladors. Amb aquestes muntanyes com a teló de fons, anem dirigint-nos cap al sud i agafem el nostre últim ferri a Croàcia per tal de pedalar per la península Peljesac, des d’un poble amb aires comunistes. No sabem si és el vent de cara, les pujades que duren quilòmetres o simplement que estem cansats, però avancem a poc a poc. La península, coneguda pels seus vins i les ostres, és ben muntanyosa, més del que ens esperàvem.

P1340476

P1340486

P1340500

Anem guanyant terreny cap al sud i una carretera amb vistes a platges de postal, amb aigües verd turquesa, ens condueix a Dubrovnik, amb les seves muralles conegudes arreu del món i visitada anualment per milers de turistes. Ens hi passegem pels seus carrers laberíntics i intentem fotografiar-la des del millor angle. Una última passejada a la nit, quan ja només queden els últims turistes, i sota les llums dels fanals característics de la ciutat, ens fa respirar un aire diferent, d’espai i de benestar. Les masses no estan fetes per nosaltres.

DCIM100GOPROGOPR3090.

DCIM100GOPROGOPR3133.

P1340574

P1340622

Ha passat un mes des que vam marxar de casa, més de 2300 kms, fred i vent, però sobretot molts bons moments, tant sols com amb gent propera que hem tingut la sort de trobar-nos en el nostre camí: el Joan Jaume i la Ma. Antònia, el Pascal, el Claude, l’Axel, la Leti i l’Stéphane, la gent del bar de Gramignazzo, els voluntaris de Ca’Pasquali, el Frane… Cadascun d’ells conformen el nostre puzle d’experiències, el nostre viatge i la nostra alegria.

P1340489

 

Anuncis