De Paquera a La Cruz: Explorant la península de Nicoya, de camí cap a Nicaragua

A la península de Nicoya, una regió a la costa del Pacífic de Costa Rica, la vegetació tropical es desborda un cop més i ens fa sentir minúsculs, enmig de tanta exuberància i expressió màxima de la natura. Des de Paquera ens dirigim a San Francisco de Coyote per pistes de terra solitàries i molts cops ombrívoles, passant per platges paradisíaques com la de Santa Teresa o Manzanillo.

P1290723

P1290711

Els obstacles que hem de superar avui tenen forma de riu, en concret tres. El primer, el creuem bé, aigües tranquil·les, per sota el genoll, i no ens sembla (a nosaltres) hàbitat de cocodrils. El segon riu, el riu Bongo, és de les mateixes característiques, però el tercer ja té unes altres dimensions, més ample, més profund, amb més corrents. Just a l’altre costat del riu, un local ens troba inspeccionant el terreny i ens indica per on l’hem de creuar. Ens va assenyalant per aquí i per allà. Qui millor que ell que deu conèixer el riu com el palmell de la seva mà? Creuem recta, com ens indica, i després voregem la riba del riu. És més fàcil del que ens imaginàvem.

SAM_1702

P1300142

Continuem contents pel costat del mar fins que ja no ens queda més remei que agafar una pista més per l’interior, ja que ens és impossible pedalar per l’arena de la platja, ens enfonsem. La pista per l’interior ens fa esbufegar de valent, pendents increïbles i baixades de vertigen, curtes però ben intenses. Sembla que després d’uns quants turons ens tornem a aproximar a la costa i gradualment la pista torna a aplanar-se. Fem parada i fonda al poblet de Coyote.

P1290848

P1300179

En la següent etapa continuem resseguint la costa del Pacífic però aquest tram de costa és més abrupte, amb alguns penya-segats, un puja i baixa constant. Els esforços valen la pena, les vistes són gratificants, platges de palmeres amb forma de mitja lluna treuen el cap entre la vegetació. Són precioses, de pel·lícula. Arribem a Samara i com que és d’hora i sembla que el sol està amagat darrere de quatre núvols, continuem avançant. Toca creuar un altre riu, però ja tenim més confiança. Aquest, però, porta més cabal d’aigua. Quan hi arribem, un cotxe està creuant-lo i així veiem on és menys profund i més segur.

P1290767

DCIM100GOPRO

P1300208

Riu creuat i arribem a Nosara, una petita població al costat de la platja Pelada i la platja Guiones. La vida està plena de casualitats i avui el destí ens n’ofereix una. Coneixem l’Aaron i la Sílvia, molt amablement ens demanen com estem i al cap de pocs minuts ens trobem pedalant darrere el seu cotxe, dirigint-nos cap a casa seva. Ens obren les portes d’una caseta enmig de la jungla. Ells tenen un compromís, ens deixen allà i marxen a corre-cuita. Tots dos quedem sorpresos, agraïts, contents per aquell regal que ens acaba de caure del cel. Hem passat d’estar buscant un lloc per acampar per passar la nit en un dels llocs més increïbles de Costa Rica. Un cop més, la bona fortuna ens acompanya.

DCIM100GOPRO

P1290897

Així, compartim uns dies de relax, de bona companyia i de bons àpats amb aquesta parella tan generosa i agradable, que entenen i aprecien el nostre viatge i qui esperem tornar a veure ben aviat. El dia que decidim continuar la nostra ruta, l’Aaron ens desperta amb una bona notícia. Centenars de tortugues han arribat a la platja El Ostional. S’esperaven uns dies més tard, coincidint amb la lluna plena, però la naturalesa és més sàvia i qui sap si serà per evitar la multitud de turistes que es congreguen en El Ostional en aquelles dates.

P1300063

Arribem a aquesta platja, a pocs quilòmetres de Nosara, i no hi ha moltes tortugues. La majoria ja han posat els seus ous i han tornat a l’oceà. N’hi havia centenars a primera hora del matí, ens diuen. Ara queden les últimes, aquelles que no han matinat. Ens acostem a una d’elles, amb respecte i precaució. No voldríem de cap de les maneres molestar-la o alterar-li els seus ritmes vitals. Acaba d’arribar a la platja, busca el lloc que li sembla més adient i fa un forat amb les seves aletes de darrere, tan avall com pot. Quan ja li sembla prou profund, es calma i al cap de pocs minuts cau el primer ou. Després, un altre, i un altre, fins a uns 80 ous. Un cop ha acabat, els tapa amb la mateixa sorra del forat, com si res hagués passat i se’n torna al seu altre hàbitat, l’oceà. Ens ha deixat fascinats. Ha estat com veure un documental de la gran pantalla en directe.

P1300019 P1300075

Decidim deixar la platja i continuar el nostre trajecte d’avui. Tot marxant una iguana també vol sortir a la nostra pel·lícula. Ens aturem i ella també, es queda estàtica, camuflada en els colors verds de l’arbre, pendent de tots els possibles perills. Deixem que continuï el seu trajecte també.

P1300115

El dia d’avui ens porta per platges boniques, algunes d’elles on s’hi practica el surf, com Lagarto, Negra, Brasilito o Flamingo. Totes amb el seu encant i el seu propi caràcter. Una zona una mica més poblada però encara mantenint l’essència de la península de Nicoya. Acampem a la platja Flamingo, preparem un soparet al costat de l’aigua, donem de menjar als mosquits i cap a la tenda que un bon descans ens espera.

P1300221

P1300167

P1300189

L’últim dia a Costa Rica ens porta a creuar pel límit de dos parcs naturals, Santa Rosa i Guanacaste, i a veure el volcà La Vieja (1.895m) i l’Orosí (1.487m). Paratges de gran riquesa natural. De lluny, en uns camps de pastura veiem una guineu que corre mentre que una mica més endavant una colla de micos caputxins ens criden l’atenció. Són moguts i la seva forma de comunicar-se ens embadaleix durant una estona. Després d’una bona pluja, arribem a La Cruz, on els bombers “ticos” ens ofereixen una gran hospitalitat.

P1300236 P1300232 DCIM100GOPRO

Vam entrar a Costa Rica amb unes grans expectatives de gaudir de la natura i de la gent, ens vam quedar curts. És un país preciós, ben protegit, amb gent magnífica que ens ha obert les seves portes i els seus cors.

P1290994

Anuncis