THE GREAT DIVIDE I: De Banff a Helena

Ha plogut sense parar tota la nit i tot el matí. La vida es redueix a ben poca cosa aquí. Es tracta de tornar a l’essència de la vida: tenir aixopluc, trobar-se bé i disposar d’aigua (tenim un bon riu al costat) i de menjar (que el pengem del pont per precaució). Tot es torna més simple i reduït.

DCIM100GOPROGOPR0242.

Plou! Doncs, a sota el pont!

P1650913

Això és Montana!!!

Som en terra de grizzlies i ahir a l’hora de sopar, un va decidir de creuar el riu nedant. Els propietaris d’una finca que just en aquell moment passaven per aquí ens van venir a avisar, tot amb el dramatisme americà corresponent, armats amb una pistola d’alt calibre i amb fotos pixelades de l’ós. En aquell instant, quan van baixar del cotxe, vaig tenir més por d’ells que de l’ós nedador que va creuar el riu com qui passa per un bassal. L’ós va fer camí bosc endins i el caçador va tornar a la seva finca, tot dient que si l’hagués pogut matar hagués sigut l’ós més gros mai mort a Montana?!

P1650892

Sol i neu

P1650724

Blau intens (Sialia currocoides)

L’endemà, però, va tornar, l’home. Potser per comprovar si ens havíem ofegat després de la gran tempesta o si l’ós se’ns havia menjat. Ni una cosa ni l’altra. Així, que ens va convidar a passar una nit en una cabaneta que tenia un kilòmetre més amunt. Ell i la seva dona són tradicionals i pro-Trump, hospitalaris i generosos a la vegada. No ens tallem ni un pèl i demanem el perquè de la seva elecció com a president dels EUA. Entre riures i idees conservadores, passem un bon vespre aixoplugats de la pluja.

DCIM100GOPROG0100255.

Amb els caçadors i els seus trofeus

P1650843

La nostra caseta per una nit

Hem perdut el compte dels óssos que hem vist, dia sí dia també en veiem algun. I sinó ens trobem les típiques tifes negres que deixen per les pistes de bosc. És curiós, oi? Nosaltres anem a fer les feines al bosc i ells, a la carretera. També hem après a distingir les del puma, molt més difícil de veure però perillós. Sembla que només parli d’óssos últimament però us puc ben assegurar que és una part important del Great Divide (GD).

P1650813

Un ciclista que competeix en la cursa del Great Divide

P1650896

Amb el Mark, un àngel més que ens trobem pel camí

Des que vam començar el GD a Banff, moltes han sigut les experiències i sorpreses agradables que hem viscut. A Canmore, la Crista i l’Ino, una canadenca casada amb un bomber de La Rioja, ens acullen tres nits a casa seva. Compartim anècdotes i bons àpats. Hem fet uns nous amics.

wedding photography buffalo mounatin Lodge Crista Lee Photograph

Acabats d’arribar a Canmore

35343571066_e70661691c_o

Amb la Crista i l’Ino

Tot el tram del GD pel Canadà és simplement preciós. Venim de l’Icefields Parkway i potser estem empatxats de muntanyes, si és que això és possible. Però continua sent un autèntic espectacle, en concret la serralada de Kananaskis, encara poc concorreguda i menys coneguda entre els estrangers. Just a Kananaskis ens trobem amb l’ós grizzly que ens sorprèn més. El veiem a creuar la carretera i a saltar una tanca. Un cop ha marxat, continuem pedalant que fa baixada. Fent honor a la seva curiositat, de cop treu el cap de darrere d’un arbust. Diuen que no s’hi veuen i oloren així. Jo en comptes de parlar, tal i com s’ha de fer per espantar-los, quedo muda i continuo pedalant. Ell no s’immuta i el Ricard tampoc. Que sóc jo la més poruga dels tres no en tinc cap dubte. A hores d’ara, ja no estic saturada de muntanyes, estic saturada d’óssos. Ja no en vull veure més!

P1650325

Gran cims a Kananaskis

P1650407

Més cims i glaceres

P1650408

Llac Kananaskis al capvespre

El pas Elk és el primer coll, amb poca neu ja i amb una mica de fang. La sorpresa la tenim just abans en el pàrquing, d’on surt el camí. Una botiga canadenca d’esports està entrenant els seus venedors, tot provant material de muntanya. És una trobada de marques com The North Face, SeaToSummit, Therm-a-Rest, etc. Al veure’ns ens aturen i ens conviden a esmorzar. Ens demanen les típiques preguntes, d’on venim i on anem. Entusiasmats amb el nostre viatge els representants canadencs de les marques ens fan un munt de regals, entre ells, una tenda. Tornar a tenir material nou és com tornar a començar una aventura nova, deixar de patir per les coses que estan a punt de trencar-se i encarem el GD amb més motivació.

P1650417

Amb el representat de The North Face al Canadà i el nostre regal

P1650442

Pujant cap al pas Elk

Agraïts i contents, pedalem durant tot el dia. El mateix dia una família de quebequesos que viu a Elkford ens convida a posar la nostra nova tenda groga llampant en el seu jardí i a un bon esmorzar l’endemà. És una zona on hi ha l’explotació de mines de carbó més gran del Canadà. La majoria de famílies d’aquesta zona treballen en la mineria i ells en són una.

P1650498

A Elkford, amb una família de quebequesos

P1650506

Un dels camions més grans del món, utilitzat en la mina de carbó d’Sparwood

Així, amb sorpreses tan agradables, anem avançant per pistes de terra i camins de bosc fins a la frontera. Anem preparats per tot, hem visitat l’Iran i això pot ser un motiu perquè el Sr. Trump no ens deixi entrar. Tenim el visat a punt i és una frontera acostumada a veure ciclistes. Un amable policia que ha après espanyol a Colòmbia ens fa els papers. Paguem 12 dòlars i ja som a Montana! Més fàcil, impossible.

P1650535

Avui no ens mullem

P1650572

Just després de la frontera del Canadà amb EUA

A Eureka, el primer poble de Montana, fem nit a cobert, a casa dels “warmshowers” Nikki i Jeremy. La conversa gira al voltant dels óssos, tema recurrent, i la cervesa. Són uns grans fans de la cervesa tradicional i ella, a més a més, treballa en una cerveseria. Fem un tast de la millor de la zona.

P1650746

Solitaris camins de bosc al Glacier National Park

L’endemà toca fer un altre pas. Les allaus que encara no s’han desfet, les esllavissades i els arbres caiguts barren el camí i ens fan sentir com autèntics exploradors. Arribem al poblet de Polebridge. No ens hi volem quedar, perquè encara brilla el sol i no estem del tot cansats. Tot i així, coneixem l’Olivier que ens convida a passar pel seu hostal. Va pedalar com nosaltres pel món, però fa 25 anys enrere i va decidir que Polebridge era el lloc que anomenaria casa seva. Passem el vespre conversant. La història de l’Olivier no és per explicar en un paràgraf, però sens dubte el resum seria que ha sabut i sap gaudir de la vida.

P1650657

Rius amb aigua cristal·lina

P1650758

Terra d’óssos

P1650687

A casa de l’Olivier, The North Folk Hostel, a la petita població de Polebridge

Ens suggereix canviar una mica la nostra ruta i passar per sota del Glacier National Park, per una pista vella tancada. L’herba és alta. Les roderes de cotxe han desaparegut. Només veiem petjades d’ós i moltes. És que tots els óssos del parc han decidit passejar-se amunt i avall per aquesta pista? Jo vaig cantant i xerrant, com si no estigués bé del cap, perquè em sentin. No en veiem cap però tinc la sensació que estem envoltats. Serà paranoia? Segur que tenen més por ells que nosaltres, però… continuo entonant.

P1650727

Amb l’Olivier, abans d’entrar al Glacier National Park

P1650615

Petjada d’ós? Correcte!

P1650765

Algun obstacle inesperat

Anem avançant pel GD per boscos enormes. Realment són paratges on un se sent sol. Els ocells i les primeres llums ens solen despertar al matí. Són moltes les hores de sol ara i les exprimim al màxim. Mai sabem si tindrem pluja l’endemà. Montana és un estat molt poc poblat i la ruta passa per zones molts rurals, poblets de quatres cases disperses. Potser per això o pel seu tarannà amigable, sempre ens creuem amb algú amb ganes de fer petar la xerrada. Hi ha altres jornades, però, que ens trobem sols, no veiem a ningú, només cérvols, que diuen ser una plaga.

P1650943

Amb un altre Mark, un simpàtic retirat

P1650778

Mural o realitat?

P1650809

Un lloc ben bucòlic

Hem creuat ja quatre cops la divisòria continental, a través de diferents passos. Portem uns 1000 kilòmetres pedalats pel GD i avui és el gran dia. Feia jornades que ens miràvem com saltaven els kilòmetres en el nostre comptekilòmetres, avui ja en són 50.000!!!!

P1650926

Com més al sud, menys arbres

P1650997

Més núvols, més pluja

P1660030

Últim coll i arribem a Helena

Aprofitem que els simpàtics Jim i Melinda ens allotgen a casa seva per celebrar-ho. Tenen una botiga de bicicletes i ella també es dedica a fer pastissos i pastes per una cafeteria del poble. Ens fa un pastís boníssim, de pastanaga i formatge, per l’ocasió i, tot bufant les espelmes, celebrem aquests 50.000 kilòmetres pel món. Mai haguéssim imaginat arribar a aquesta xifra i continuem dient que els números només són números, però hem de reconèixer que ens fa una certa il·lusió.

P1660055

Celebrant els nostres 50.000 km pel món!

P1650641

Imatges i records de Kananaskis

Anuncis