De la frontera amb Laos a Siem Reap: Cambodja, després de la tempesta ve la calma

Són poques les jornades que pedalem per Cambodja. La nostra amiga Sílvia en pocs dies estarà a Bangkok i ha començat per nosaltres una contrarellotge per arribar-hi a temps. No pedalem mai amb presses i Bangkok no estava en la nostra ruta inicial, però aquest cop el motiu s’ho val.

p1500838

Venedora

p1500772

Jugant en les aigües del riu Mekong

Des de la frontera arribem a la primera població cambodjana, Stung Treng, al costat del riu Mekong. La primera tarda pels carrers d’aquesta ciutat ja percebem alguns canvis respecte a Laos: els adults ens semblen més somrients, hi ha més desordre i les dones ens sorprenen vestides amb el que entenem nosaltres com a pijama. Ens passegem pel mercat i pel costat del riu Mekong. Tot i ser una ciutat típicament cambodjana, veiem algun altre viatger que s’obre pas entre la multitud del mercat, on hi regna el caos. Motos, bicicletes, gent amb carros, gossos i gats no s’aturen. Hi fa molta calor i passem una nit d’insomni, donant voltes i suant. El ventilador no és suficient i obrir la finestra no és una opció, està farcit de mosquits.

p1500573

Mercat a Stung Treng

p1500580

Cocos al Mekong

L’endemà, des de Stung Treng, volem pedalar per una illa del riu Mekong de 40 kms de llargària on un petit corriol la vertebra de nord a sud. Ens dirigim a la comunitat de Koh Khnhaer on sabem que ens poden creuar fins a l’illa. És diumenge i els homes juguen a cartes, mentre les dones feinegen. Un dels barquers ens indica on té la barqueta i ens disposem a carregar-hi les bicicletes. Entrem les bicicletes. Primer, una; després, l’altra. És una barqueta de fusta molt estreta i sembla inestable, però confiem en l’habilitat i l’experiència del cambodjà.

DCIM100GOPROGOPR0131.

Regió lliure de mines antipersones

p1060224

Pel pont o pel riu?

Des de l’aigua, el barquer dóna impuls a la barca. Ens allunyem ben poc de la riba i a poc a poc comencem a tombar-nos cap a la banda on les bicicletes estan recolzades. És inevitable. Veiem clar com anirà la història i malauradament no ens equivoquem. Primer, una bicicleta a dins. Després, una altra. Les bosses del manillar, que portàvem a la mà, i nosaltres! Nedo, aguantant la bici. O la bici m’aguanta a mi. No ho tinc molt clar. Tot passa ràpid. Les bicicletes floten per les alforges. De seguida, toco de peus a terra. El Ricard tira la Gopro a terra ferma. Millor així que a dins l’aigua. Agafa també les dues bosses del manillar i una li tira a un nen que està a la riba. De mica en mica, cadascú va traient la seva bicicleta. El barquer té prou feina amb el motor i la barca. Estem xocats i tenim, tots dos, un sentiment contradictori. Per una banda, de ràbia per la seva incompetència. Per l’altra, de pena perquè sabem de sobres que la barca és el seu modus vivendi. Nosaltres podem comprar-nos un mòbil nou, una càmera nova, un GPS nou, si cal. Ell, no ho sabem.

p1500599

Terra vermella

Fem balanç ràpidament. L’aigua ha entrat a les alforges i estar pràcticament tot moll. Marxem amb la cua entre cames, però estem bé. Si hagués passat enmig del riu, la història hagués sigut ben diferent. Ens dirigim cap a Sambor. Comença a ploure sense parar. Plou sobre mullat i refresca. Els “hellos!” constants són increïbles. Mai vist, o més aviat sentit, abans. Tothom, nens i adults, ens saluden. Sembla que siguem el rei i la reina de Cambodja. No podem parar de saludar. Estem cansats però portem un somriure dibuixat a la cara. És una regió molt pobre. Estar enfadat seria injust.

DCIM100GOPROGOPR0156.

Per trencar el gel

p1500612

En pijama

Finalment, després d’un dia molt i molt llarg arribem de nit a Sambor on, al cap d’una bona estona de buscar i demanar, una senyora ens lloga una habitació per passar la nit. Continuem fent balanç. Val més que dormim i l’endemà veurem les coses diferent.

p1500643

Prohibida la captura de dofins

p1500709

Barraques que són cases

p1500653

Temple de les 100 columnes

Després de la tempesta ve la calma… Ens llevem sense pressa després de dormir com troncs. Estàvem rendits. Esmorzem en el mercat i visitem el temple del costat, que és el més antic de Cambodja. Es tracta del Wat Sorsor Moi Roi, el temple de les 100 columnes, tot i tenir-ne 108. Per dins, és imponent i sobri, un gran contrast amb les casetes de fusta dels voltants.

p1500662

Pesca

p1500689

Celebració budista

p1500692

Desfilada

Dues horetes de pedalar tranquils al costat del riu ens porten fins a Kratie. Hem de buscar un hostal on poder assecar-ho tot. El trobem de seguida i fem una gran desplegada de roba i coses molles. El temps per arribar a Bangkok s’està acabant i des de Kratie, decidim agafar l’endemà un bus fins a Siem Reap, que ens portarà pels pocs pobles musulmans de Cambodja. Ens sorprèn veure vàries dones vestides amb xador negre. Els homes s’agrupen al voltant d’alguna tauleta, tot prenent te. Alguns, vestits amb túnica blanca. Sembla que altre cop haguem canviat de país.

p1500711

Últimes llums des de Kratie

p1500747

Stung Trang, ferri sobre el riu Mekong

DCIM100GOPROGOPR0171.

En el ferri

DCIM100GOPROGOPR0162.

Bicis, cadires, una moto, figures de fusta, bosses…

Siem Reap és parada obligatòria per tal de visitar l’Angkor Wat, el monument religiós més gran del món, on es fusiona l’hinduisme amb el budisme. Juntament amb una marea de turistes anem a veure la sortida del sol. Decidim fer la visita amb bicicleta ja que així podrem anar al nostre aire. És un complex massa gran per fer-lo caminant i la idea del cotxe o del tuk-tuk no ens acaba de fer el pes.

p1500887

Angkor Wat

p1500926

Nenúfars

p1500913

Algunes parets restaurades

Així, ens passegem entre temples i més temples. No som els únics. Centenars de turistes visiten diàriament Angkor, capital de l’antic imperi Khmer. També, és territori de micos. Viuen de les deixalles del turistes i és curiós com solen tenir, fins i tot, sobrepès. Ens fixem en un, en especial, que va extraient residus d’una paperera. Veu d’un got de plàstic, xarrupant fins les últimes gotes de suc. Menja patates fregides d’una bossa, sense deixar ni una engruna. Són llestos, molt llestos.

p1510009

Entrada

p1510087

Assaborint les escombraries

DCIM100GOPROGOPR0186.

Perill d’atac

Concretament, les ruïnes del temple de Ta Phrom ens fascinen ja que la lluita entre la natura i l’obra humana és titànica. Els arbres estan engolint els temples. La força de la natura és latent en cada cantonada i paret de pedra. Quan tardarà la vegetació selvàtica a fer desaparèixer l’arquitectura Khmer?

p1500997

Dins al temple Ta Phrom

p1510014

El temple Ta Keo

p1510102

En una de les entrades al complex

Deixem l’Angkor Wat, cansats per la humitat, però satisfets. Ja a Siem Reap, fem una última parada al temple budista Wat Thmei, que té una stupa que conté calaveres i ossos de les víctimes del genocidi de finals dels anys 70. Gairebé 2 milions de persones van ser assassinades. En pocs dies, ens n’adonem que a Cambodja s’hi veu molt poca gent gran. El motiu és clar. Només cal mirar en la seva història.

p1500952

Un buda

p1510112

Angkor Wat

Cambodja ens ha regalat de tot: aventura al riu Mekong, caliu humà, bon menjar i temples a dojo. Deixem per conèixer el sud de Cambodja. Qui sap si en una altra ocasió? Ara sí, estem a les portes de Tailàndia. Propera parada: el caos de Bangkok!

Anuncis