De Norduz a Bavra: Armènia, verd sobre gris o gris sobre verd?

Estem en un país magnífic, muntanyós, tranquil, un paradís pel cicloviatger, tal i com ens agrada a nosaltres. És verd, amb moltes flors, margarites, gallarets, violetes… És una explosió de la natura. Un territori molt bucòlic on sovint hi plou. Per això, mes d’un cop ens ha tocat abaixar el cap i continuar pedalant xops fins trobar algun petit refugi, una ermita, una capelleta o una parada de bus. Com diem a vegades, pedalar pel món, tot i que ho pugui semblar, no sempre son flors i violes…

DCIM100GOPROGOPR0113.

Mapa d’Armènia (el punt vermell del sud és la frontera per on entrem)

Armènia és un país molt complex pel que fa a la seva història i conseqüentment a les seves relacions internacionals. Té les fronteres tancades amb Turquia pel esgarrifós genocidi de principis de segle. També amb l’Azerbaidjan per la conflictiva zona del Nagorno Karabakh. És un país amb un percentatge significatiu de població pobre i no li ha quedat mes remei que aliar-se a Rússia per tal d’aconseguir petroli, entre altres beneficis.

P1380749

En un poblet

A grans trets i als nostres ulls, és una terra amb paisatges fantàstics i amb ciutats depriments. Són pobles i ciutats enclavades en el temps, des de la seva esplendorosa era soviètica, poc o res s’ha fet per canviar-ne la imatge. Un país verd i gris, a la vegada.

P1380549

Kajaran, típic poble soviètic

El primer poblet on fem parada després de creuar la frontera amb l’Iran es Meghri. Ens resulta xocant que només un riu, el riu Aras, pugui fer canviar tant una gent. A Armènia, són cristians, les dones van amb roba ajustada i evidentment sense mocador al cap, el vodka ocupa pel cap baix dos o tres prestatges del supermercat, els anuncis de clubs nocturns alternatius hi són presents, màquines per apostar s’encabeixen en algun racó del carrer o en les benzineres… Les llibertats que tenim tan assumides a casa nostra les palpem més intensament ara que venim de l’Iran. Entenem perfectament perquè els iranians els agrada creuar la frontera i entrar a Armènia.

DCIM100GOPROG0020119.

Una simpàtica Emma ens dóna la benvinguda a Armènia

P1380539

Pujant cap al Pas Meghri

Ens espera un gran port, el pas Meghri a 2.535 metres. És una carretera sense cotxes i es va enfilant seguint el riu. La primera part puja suau, sense grans pendents. De mica en mica, es va tornant més escènica, més muntanyosa, més verda i més empinada. Armènia se la considera molt muntanyosa i de moment donem fe de la seva fama. Els primers pics nevats sobresurten. També, els primers armenis ens aturen a mitja pujada per oferir-nos vodka. En bevem una mica, però intentem escapar-nos d’aquella situació tan “perillosa” sinó volem acabar pujant el port fent esses.

P1380477

Compartint una mica de vodka

DCIM100GOPROG0030166.

Pas Meghri

Ja a l’altra banda del port i pedalant entre Lades de tots colors i Mercedes, els cotxes preferits dels armenis, arribem a Kapan, la típica ciutat depriment soviètica. La passem i acampem a dalt d un altre portet amb una boira pixanera que no ens deixa veure més enllà d’un metre.

P1380572

Un ós en el nostre camí

P1380589

Kapan

P1380604

Pedalant enmig de la boira

L’endemà ens llevem amb les mateixes condicions, boira i plugim, i amb grans pujades i baixades arribem a Goris. Una altra ciutat petita del mateix estil, amb edificis grisos que l’únic toc de color ve donat per la roba que pengen als estenedors quilomètrics i els nens que corren jugant pels carrers.

DCIM100GOPROGOPR0133.

Pujades i més pujades

P1380641

De camí cap al Monestir Tatev

Fem una parada més endavant al cap d’una estona de pedalar, per visitar el Monestir Tatev del segle IX, potser avui no és el millor dia, està força tapat, però potser demà serà pitjor. Així que agafem el funicular, que resulta ser el funicular reversible més llarg del món, i cap a Tatev. Una parada totalment recomanable en el camí per Armènia.

P1380666

Monestir Tatev

P1380685

Uns “jachkars”, creus de pedra

Ahir ho vam encertar, avui el temps és pitjor. Ens mullem i molt. Un home que ven bolets a peu de carretera amb el seu Lada ens salva de la pedregada. No tenim manies i seiem al seient de darrere fins que veiem que podem tornar a pedalar. Més endavant, un restaurant de carretera ens torna a salvar de no quedar garratibats, tot i que ja gairebé ho estem. El meu tartamudeig es símptoma que estic glaçada. Ens canviem de roba i al cap d’un parell d’hores surt el sol. Acabem gaudint d’una tarda molt bonica tot remuntant un coll a 2400m i baixant per l’altra vessant tranquil·lament, sense pressa. No es pot donar mai una batalla per perduda.

P1380778

Un altre venedor de bolets

El següent repte que tenim a davant es el pas Selim (2.410m) que ens portarà al Llac Sevan. Diuen que és una de les carreteres més boniques d’Armènia i la veritat és que no ens decep. Des d’una casa, ens fa senyals un home per prendre cafè amb ell i la seva família. Compartim una bona estona amb ells tot i no poder parlar ni una paraula d’armeni. L’expressivitat i l’enginy són claus en aquestes trobades per poder haver-hi un mínim de comunicació. Amb aquesta família, ho aconseguim.

P1380853

Entrada al caravanserrall Selim

Més amunt, parem per entrar al caravanserrall Selim del segle XIV, que al ser en la ruta de la seda servia de lloc on passar la nit i fer intercanvis comercials. L’hivern havia i ha de ser molt dur. Ja a dalt del coll, veiem unes quantes cases. Però viuen allà tot l’any?! És un gran planell, verd, encara amb algunes plapes de neu, on hi pasturen ovelles, vaques i cavalls. Un lloc que traspua duresa i austeritat per la severitat dels hiverns.

P1380856

Vistes des del Pas Selim

P1380885

Unes cases abandonades a prop del pas Selim

P1380902

Pasturant a més de 2000 metres 

Baixem un pocs metres i ja veiem el Llac Sevan que el voregem per la seva banda sud. Gaudim dels pocs i únics kilòmetres plans que pedalarem per Armènia. Hi ha poblets en la seva riba i parades on venen peix, tant viu com fumat. Tot i estar encara a 2000 metres, aquí la vida té un altre aire menys auster.

P1380926

Una estesa de peixos fumats per vendre

P1380942

El Monestir Hayravank, a la riba del llac Sevan

P1380977

El Monestir Sevanvank, un altre monestir a la riba del mateix llac

Després del llac, baixem per un port que ens condueix al que anomenen la Suïssa d’aquí, cap a Dilijan. Sí que els paisatges ens poden transportar als Alps, però malauradament la gran majoria de construccions continuen sent ben soviètiques, totes iguals, fruit del comunisme d’aquells anys.

P1380916

Típics autobusos amb gas

Continuem per poblets, paisatges bucòlics, camps plens de flors, ramats de vaques i d’ovelles, hortets de verdura, turons i muntanyes encara una mica blancs. És un plaer pedalar amb aquest entorn. Ens havíem oblidat de la pluja. Però ella no s’havia oblidat de nosaltres. Ens veiem obligats a parar a Gyumri, anem en el B&B Donara, a casa de la Bartuhi. Aprofitem per fer una mica de feina amb els nostres vídeos, blog i rentar roba que prou ens convé.

P1390001

Una escena molt habitual a Armènia

P1390026

Margahovit, un poblet en alçada

L’últim dia a Armènia ens porta des de Gyumri fins a entrar a Geòrgia. Diem adéu a un petit país a través d’un paisatge muntanyós i, com no podia faltar a la cita, amb la pluja.

P1390014

Trànsit inesperat

 

Anuncis