De Dubrovnik a Parapotamos: Montenegro i Albània

Deixem Dubrovnik i les seves escales enrere; una pujada ben dreta des del centre ens porta a unes vistes privilegiades d’aquesta ciutat emmurallada. Marxem contents i amb ganes d’arribar a Montenegro, un nou país en el nostre viatge; només 35 quilòmetres i primer segell en el nostre passaport nou. En el darrer viatge, la manca de pàgines en blanc en el passaport vell ens preocupava; ara el simple fet de tenir un passaport nou de trinca ens dóna tranquil·litat, fictícia però real.

P1340624

Anem pedalant i a la tarda, arribem a un dels destins turístics per excel·lència de Montenegro: la Badia de Kotor. Les muntanyes escarpades de roca calcària al voltant d’una badia donen un aire dramàtic a l’indret. La brisa que no deixa de bufar afegeix dramatisme a l’entorn.

P1340633

P1340641

La Badia de Kotor, per la seva forma i paisatges, a vegades se l’ha anomenat el fiord més meridional d’Europa; en certa manera, podria ser cert. Té una forma tancada ja que havia sigut un cràter fa milers anys. No està excessivament poblada i trobem algun poblet com el de Perast on sembla haver-hi més ermites que habitants. Té un encant especial, sobretot ara que encara no hi corre ni un turista, només nosaltres!

P1340661

P1340719

El proper dia, acabem de pedalar al voltant de tota la badia i fem parada a Kotor, una ciutat emmurallada, amb carrers laberíntics, més petita que Dubrovnik, però d’un estil similar. Ens afanyem a donar-hi una volteta abans que una riuada de passatgers d’un creuer que acaba d’arribar conquereixi els carrers de la ciutat. Quan ja sortim, topem amb la riuada. Estem salvats; és moment de continuar la nostra ruta.

P1340712

P1340734

La costa de Montenegro és escarpada, més que a Croàcia, penya-segats que cauen en picat dins del mar. Tot i això, és una costa amb platges precioses, que han donat motiu a la construcció de nous habitatges d’una forma totalment desorganitzada; estan destruint de mica en mica aquesta costa. Creiem tristament que només és l’inici. Veiem cases i apartaments de luxe, aquí i allà, destinats a compradors russos. Cartells en rus omplen balcons i terrenys per vendre. Potser, una oportunitat pels habitants de Montenegro i un refugi, pels russos. No ho sabem, però és inevitable no adonar-se’n.

P1000853

P1340749

P1340742

En un mirador, decidim parar a fer una foto. En el mateix moment, coneixem el Marc i la Leigh, una parella d’anglesos, que viatgen amb una llampant furgoneta Volkswagen de color taronja; es dediquen a enganxar a la furgoneta la bandera dels països que van creuant. En qüestió de segons, comencem a parlar i sense ni saber ben bé com, estem sent convidats a un cafè amb llet i a un entrepà. Una trobada agradable en el nostre camí.

P1340764

P1340741

La ruta que agafem l’endemà per tal d’entrar a Albània és ben rural, entre oliveres, i ovelles. Notem un Montenegro diferent: cotxes més vells, més escombraries al costat de la carretera; més desordre, en general. Malauradament, un preludi del que serà Albània. La furgoneta taronja torna a aparèixer i ens expliquem com i on hem passat la nit. Sembla que ens coneixem de tota la vida.

P1340779

P1340783

Quatre pedalades més i entrem a Albània. Un país que creuarem de nord a sud per la costa, uns 400 quilòmetres que ens portaran per paisatges ben contraposats. Albània, vist des d’una bicicleta, és el país dels Mercedes i dels rentadors de cotxes. Però no és només això. Després d’una jornada plana i d’hores de pedalar, decidim agafar una carretereta i acampar. Passem pel davant d’una església i creiem que pot ser un bon lloc. Veiem que també hi ha una escola, l’escola Vedruna d’Albània. La Sor Tomasa, una monja de Valladolid, que ha viscut 30 anys al Brasil, ens obre les portes de l’escola per dormir-hi.

P1340813

DCIM100GOPROG0043221.

Avui és el nostre dia de sort. Més tard, un simpàtic albanès que parla un espanyol perfecte ens convida a unes cerveses i sense pèls a la llengua ens explica com es viu a Albània. Ell va emigrar fa anys a Estats Units i està aquí de vacances. Ens sentim amb la llibertat de fer-li preguntes sense ofendre’l: per què no hi ha ni una dona en els bars? Per què tothom va amb Mercedes? I d’on surten aquests rics que veiem amb cotxes de 100.000 euros i en cases de 400 metres quadrats? Entenem que hi ha albanesos que roben per necessitat i albanesos que roben per fer-se rics. El contrasentit és que ens sentim segurs, robar està malvist a Albània. Roben a l’estranger.

Albanès de Mamurras

DCIM100GOPROGOPR3250.

A Albània, conviuen musulmans, cristians i ortodoxos. Com que, segons ens expliquen, aquí no hi ha extremistes en cap de les religions, han sabut trobar un punt de tolerància i respecte entre ells. Tot i així, les dones continuen estan en un segon grau en la jerarquia de la societat albanesa: els homes, al bar i les dones, al camp.

P1340772

L’endemà abans que arribin tots els nens a l’escola estem a punt per marxar. La Sor Tomasa, però, insisteix en un esmorzar amb ella i les altres monges: la Sor Rosaria i la Sor Amali. Ara, tenim l’oportunitat d’entendre una visió diferent d’Albània. Ens ensenyen l’escola, les classes i ens expliquen una mica més sobre les dificultats d’aquest “nou” país.

P1000870

DCIM100GOPROGOPR3234.

Aquestes trobades formidables fan que podem entendre una mica més Albània. Ja hem pedalat la meitat de la nostra ruta per aquest país. Ara toca deixar les zones més poblades per pujar al Parc Nacional Llogara, característic pels seus pins i per nosaltres, com a ciclistes, per les seves pujades que més d’un cop repiquen al 14%. El millor de la jornada és el trosset que trobem per acampar, és de cinc estrelles: un mirador durant el dia i la nit.

P1000900

DCIM100GOPROGOPR3277.

P1000913

P1340909

DCIM100GOPROGOPR3323.

Tornem a baixar a la costa i la seguim fins a Sarandë. El que crèiem que seria un dia suau es converteix en una jornada amb la concentració més gran de 10% sobre la terra. Sort n’hi ha que les vistes i la carretera són un paradís.

P1340918

P1340930

P1340937

Els últims quilòmetres per Albània els fem per una zona d’aiguamolls, tranquil·la i força verge. Ho gaudim i ja tenim una roda al següent país: Les muntanyes de Grècia estan esperant-nos!!!! Yasas!!!

P1340948

P1340903

Anuncis