THE GREAT DIVIDE V: De la frontera amb New Mexico a Pie Town

La ruta del Great Divide ens porta per l’Amèrica més rural i més autèntica, per indrets on la mà de l’home no ha arribat i per zones remotes on ens n’adonem de l’enorme extensió de terra sense habitar dels Estats Units.

P1680666

Entrada al Bosc nacional de Carson i a l’estat de New Mexico

P1680676

Pistes solitàries de muntanya

P1680696

No tot és un camí de rosses

L’estat de New Mexico és això i molt més. Per nosaltres, és més mexicà que americà, tant per la gent i el menjar com pel tipus de paisatge. Ens sorprèn que només creuar la frontera de Colorado la pista es converteixi en un camí de muntanya on en algunes parts no hi ha més remei que empènyer i tenir paciència. És sens cap mena de dubte l’estat on el GD ens porta a través dels trams més tècnics i complicats. Malauradament, ens sorprenen també les deixalles i els abocadors improvisats enmig de la natura i la quantitat de gossos lladradors que surten de cada casa.

P1680736

Oh oh! Això està molt negre

P1680758

El malson del ciclista

P1680763

Les famoses fangueres de New Mexico

Tot i això, la varietat de paisatges, de l’àrid desert al bosc més verd, fan que assaborim cada pedalada d’aquest estat. Les etapes són llargues i feixugues; jornades de 8 hores i molt més. La raó és ben simple, ens agrada pedalar i molt, però aquí la manca d’aigua ens fa córrer. Llargs trams sense ni una gota.

P1680776

Mural a l’entrada del poblet de Vallecitos

P1680811

De camí a Abiquiu, un descans, un descens en asfalt

DCIM100GOPROG0030073.

Una ombreta, una pausa

La calor i les tempestes elèctriques a la tarda també són uns altres nous companys de viatge que ens fan aixecar ben d’hora. Les pluges solen convertir les pistes sorrenques en fang en qüestió de minuts, un malson per a la bicicleta i el ciclista. Mirar el cel torna a ser una altra activitat diària important. El millor dels deserts en alçada, però, és que les nits són fresques i dormim com troncs. Així, doncs, a New Mexico cap ciclista s’avorreix, sinó més aviat el contrari. Com dirien aquí no és “a piece of cake”, no es “pan comío”!

P1680821

Paisatges del “Far West” arribant a Abiquiu

P1680823

Motius cristians en l’estat de New Mexico 

DCIM100GOPROGOPR0039.

“Intransitable amb mal temps”

Arribem congelats a El Rito, un poblet de poques cases, amb una gasolinera abandonada i una botigueta amb quatre comestibles. Som a un dels estats més calorosos d’EUA i estem en ple juliol, però una tempesta ens ha enganxat tot baixant d’un pas de muntanya. Arribo a aquesta botigueta tremolant, demanant si tenen cafè. M’indica la nevera. Jo li dic que tinc fred i el vull calent. L’home em mira desconcertat, amb els seus pantalons curts i la seva samarreta a tires, mentre un ventilador en el sostre va girant. D’on surten aquests dos? Em diu que en té a temperatura ambient. Intento pagar, però em cau el moneder; tinc els dits congelats. En la seva mirada es veuen reflectits un parell d’estranys que encara avui no entén d’on han sortit.

P1680799

Un dels edificis emblemàtics del poblet El Rito

Un altre dia, mentre baixem per una pista on no hi ha ni un metre en bon estat, el Ricard em fa amb la mà que m’apropi més ràpid on és ell. Suposo que deu haver vist algun animal en el bosc: un cérvol, un esquirol, un ant, una llebre…? Doncs, res d’això. Ha vist un ós negre i vol que m’afanyi per veure’l? Sincerament, no el veig i l’únic que em preocupa és sortir del bosc, tot i que un cop més resulta ser un animaló espantadís i s’escapa trencant totes les branques que s’interposen en el seu camí. I jo que em pensava que el tema dels óssos ja s’havia acabat…

DCIM100GOPROGOPR0101.

“Alerta amb l’aigua” (quan hi ha tempestes), curiosa senyal quan no trobem aigua enlloc

P1680925

New Mexico és més verd del que esperàvem

Més endavant, per El Malpais National Monument, pedalant pels pocs trams d’asfalt d’aquestes últimes jornades, una serp de cascavell treu el cap i mig cos a la carretera. No aconsegueixo veure-la tota sencera, ja que no m’aturo, però mai abans havia vist una serp així de gran que no fos en captivitat. Tan gruixuda com el meu braç i no exagero! Bufff! Existeixen! Com diu el Ricard, almenys ara ja no m’he de preocupar de mirar què hi ha dins les sabates cada matí quan surto de la tenda. Més aviat, he de mirar que aquest “monstre” no se les mengi!

DCIM100GOPROGOPR0105.

Entrada a El Malpais

DCIM100GOPROGOPR0115.

Grans parets en El Malpais

P1690262

El famós arc natural de El Malpais, La Ventana

P1690233

Primeres llums del dia

Un dels trams més escènics és entre Cuba i Grants. És un desert però a diferència d’altres deserts on hem pedalat les muntanyes són fascinants: l’omnipresència del Cerro Pelón, la forma partida i fotogènica del Cerro Parido i el punxegut Cerro Alesna conformen un escenari de pel·lícula. Aquella nit dormim sense la funda exterior de la tenda. És un lloc màgic, la nit és estrellada i els crits dels coiots és dels pocs sorolls que trenquen el silenci. Durant gairebé dos dies no veiem ni un cotxe.

P1690027

Acostant-nos al Cerro Parido

P1690080

Cactus florits de rosa

P1690117

Admirables formacions de roca del desert

P1690158

El perfecte i punxegut Cerro Alesna 

Durant aquesta última setmana, innumerables són les vegades que algú ens ofereix aigua. Tothom és conscient que és un luxe aquí i més per a un ciclista. L’hospitalitat i l’amabilitat americanes continuen estant en alça. Els joves “warmshowers” Mehedi i Erin ens acullen en la seva casa a l’estil morisc d’Abiquiu. El Chris, la Lisa i el seu fill ens carreguen amb galetes i ampolletes de cafè a prop de Grants. I la Nita obre les portes a tots els ciclistes que passen per casa seva a Pie Town, en la “Toaster House”, la casa de les torradores.

DCIM100GOPROG0010006.

A les 6 del matí, amb el “warmshower” Mehedi

DCIM100GOPROG0050112.

Amb el simpàtic Chris

DCIM100GOPROGOPR0049.

Aigua!

New Mexico no crec que pugui deixar indiferent a cap ciclista. Alguns la pateixen; altres la consideren dura per la calor, l’arena i el fang; però ningú nega la seva bellesa, que va molt més enllà de la idea preconcebuda i errònia que aquest estat és tot secà i desert.

P1680953

No és un desert qualsevol, és un desert amb muntanyes! Amb el Cerro Pelón a l’esquerre

P1690221

A Grants, on ens creuem amb la mítica ruta 66

P1690227

Cementiri de cotxes, tot sortint de Grants

Des de Pie Town, el poble del pastís, en la “Toaster House”, estic veient com llampega de valent i una altra forta tempesta descarrega amb força. Avui estem a cobert i ens reconforta, però l’estat de la pista… Només 50 persones viuen en aquest poblet i ja n’hem conegut 4 que ens han parlat del fang que ens espera. Poc més de 300 milles ens separen del nostre destí final, Antelope Wells, que de moment encara és una incògnita…

DCIM100GOPROGOPR0124.

Pie Town, un poble famós pels seus pastissos

P1690292

Un dels cafès de Pie Town

P1690178

De Cuba a Grants, amb el Cerro Alesna a l’esquerre

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s