THE GREAT DIVIDE IV: Del llac Stagecoach a New Mexico

Després de passar un parell de nits a Stagecoach i una mica més recuperats, iniciem el reguitzell de colls que ens portaran a creuar tot Colorado. Des de casa l’Andy i la Janice, el primer d’ells és el Lynx Pass (2.723m). Si tots fossin com aquest, aviat hauríem creuat tot l’estat: és una pista de grava amb una pujada gradual i de bon pedalar, però sabem del cert que el Lynx Pass només és un aperitiu. El gaudim, el temps ens acompanya.

DCIM100GOPROG0010010.

Amb l’Andy, la Janice i la seva família, a Stagecoach

P1680047

Protegint els més petits

P1680064

Un paradís per als cavalls

El següent és l’Ute Pass (2.902m), llarg, amb els 6 kilòmetres últims més drets, però en asfalt. Des de dalt del pas hi ha vistes a la serralada Gore, un lloc preciós i amb una mica d’ombra per dinar. Mentre estem menjant, una parella de retirats, la Kathy i el John, s’aturen a parlar amb nosaltres. També van a fer un pícnic. Són bons coneixedors de Catalunya i, de fet, de tot Europa. Ens conviden a Silverthorne, a uns 30 kilòmetres més avall, a sopar i a dormir a casa seva. Estàvem cansats però aquests 30 kilòmetres els fem volant. Ens fan un bon sopar amb bons vins d’Argentina i de l’estat de Washington. Passem una nit plàcida i confortable.

P1680014

Una de curiosa

P1680025

Terreny àrid

DCIM100GOPROG0020034.

A Silverthorne, amb la Kathy i el John

El Boreas Pass (3.500m) és el pròxim coll des de Breckenridge, una de les meques per als amants de l’esquí. És un diumenge en el mes de juliol i tot i ser una pista de muntanya hi ha una mica de trànsit. Ens estem acostumant massa bé en el Great Divide. Al final, ja no sabrem pedalar amb quatre cotxes comptats que ens avancen.

P1680081

Pujant des del poble de Silverthorne

P1680110

Breckenridge, una meca per als amants de l’esquí

P1680115

Pujant cap al Boreas pass (3.500m)

P1680135

A dalt del Boreas pass

DCIM100GOPROG0030068.

La foto de rigor

Aquesta jornada ens porta a acampar a Hartsel, un petit poble on no hi ha més que una gasolinera, un pub i un petit parc on està prohibida l’acampada. Demanem en el pub on podríem acampar, sembla que no som els primers que els hi fem aquesta pregunta i sense dubtar ens indiquen un lloc fantàstic al costat del riu, de la seva propietat. Després de sopar, decidim compensar-los almenys anant-hi a fer una cervesa, escollim la “Blue Moon”, una bona cervesa per al nostre gust, que encaixa a la perfecció amb el moment: una lluna plena enorme de color taronja s’aixeca a l’horitzó. Un moment especial.

P1680156

La flor de columbine, l’emblema de Colorado

P1680194

Això és el “Far West”

P1680224

L’antiga presó del poblet de Hartsel

La jornada fins al poble de Salida és més difícil del que esperàvem, una pista plena de calamina fa que avancem a poc a poc. Tot i així, arribem d’hora a Salida, un dels pobles preferits dels ciclistes que pedalen el GD. Els “warmshowers” Mark i Loni ens acullen en la seva caseta que tenen al jardí, més que suficient per descansar un parell de dies i gaudir del toc hispànic de Salida, del seu aire tranquil i del riu Arkansas. Aquest poble té un no sé què que captiva. De fet, és un dels pobles que més està creixent en l’estat de Colorado, un destí preferit per als texans.

P1680234

Pistes de “washboard”

DCIM100GOPROGOPR0087.

Pocs llocs amb ombra

P1680252

Grans extensions de terreny

P1680302

A Salida, amb els “warmshowers” Loni i Mark

El següent pas, el Marshall (3.304m), és de pendents suaus. És llarg, això sí, més de 40 kilòmetres però és dels típics passos de Colorado. Ens recorden als colls del Pirineu en el sentit que surts de la vall i a dalt del pas el paisatge es torna totalment alpí, verd, amb rierols, amb pins i avets, mentre que les valls són més àrides i més caloroses, a l’estiu. Un contrast que ens agrada i que ens fa pensar en casa nostra.

P1680307

Pujant suaument el Marshall pass (3.304m)

DCIM100GOPROG0010032.

Ara sí! Ja som dalt!

Dos passos més, el Cochetopa (3.057m) i el Carnero (3.098m), i una bona tempesta ens porten a La Garita. És ben entrada la tarda i decidim parar abans d’arribar a Del Norte per fer un últim “berenar”. Estem asseguts sobre d’uns rocs i un cotxe vell, una relíquia Ford dels anys 70, passa a tota velocitat sense saludar i aixecant tota la pols de la pista. Gràcies per l’arrebossada!

P1680333

Arc de Sant Martí al capvespre

P1680352

Dues simpàtiques ciclistes que fan el GD de sud a nord

DCIM100GOPROG0030067.

Un pas més a Colorado

Amb una mica més de ganes i energia, arrenquem direcció a Del Norte. Al cap de pocs kilòmetres el mateix cowboy torna a passar com qui té molta pressa, però es para 10 metres més endavant per demanar-nos si estem bé?! Doncs sí, estem bé, ben empolsinats, penso. No sé si llegeix els nostres pensaments però diu viure a 3 milles d’allà i que té una dutxa i habitació per convidats. Dubtem un moment. És el mateix paio arrogant que ha passat abans? Li fotem la bronca de com condueix o ens endinsem en l’aventura? Porta la Honey, una gossa de 15 anys que ocupa tot el seient del copilot, i els ulls del cowboy semblen bondadosos. Les seves primeres preguntes ens acaben de convèncer que ell mostra més incertesa que nosaltres ja que ens demana: porteu armes? No sou pas de l’ISIS? Ostres! Quedem parats! Ens ho agafem rient. Tot aclarit, ni armes ni formem part de cap organització terrorista.

P1680382

Baixant per una pista arenosa cap a Del Norte

P1680410

Església hispànica a La Garita

P1680435

Formacions rocoses arribant a Del Norte

Així, coneixem el Mike, un bon paio retirat d’Arizona que ja no suporta ni la calor ni els impostos del seu estat, amant de la solitud, de la Honey i de les seves “joguines” a motor. La seva dutxa és un regal. La tempesta ha deixat una pista enfangada i portem fang literalment enganxat a tot arreu.

DCIM100GOPROG0050089.

Amb el Mike, a davant de casa seva

DCIM100GOPROGOPR0002.

“Treballa com si no necessitessis els diners, estima com si mai t’haguessin ferit, balla com si ningú t’estés mirant!

DCIM100GOPROGOPR0101.

Preparats per 3 dies sense botigues, restaurants, pobles…

El pas més alt de tot el GD encara està per venir, és l’Indiana pass (3.630m) i el deixem per al cap de 2 dies. Avui decidim acabar d’arribar a Del Norte, fer la compra i acampar on comença la pujada i s’acaba l’asfalt. Un dia a priori molt fàcil es complica amb una altra tempesta. Hem entrat de ple a l’època dels monsons i les pluges ja són aquí. Ens refugiem sota un portal d’una de les poques cases que veiem. La propietària, la Bàrbara, coneix un veí que té una caseta feta de materials reciclats, que només li ha costat 500 dòlars i ens hi deixa passar la nit tot i no ser-hi ell. Ens fa seguir-la amb el cotxe i anem a parar en un refugi que és una autèntica obra d’art. Mai abans havíem estat en un lloc com aquell. És admirable el treball i l’enginy que hi ha al darrere.

35954057966_aec298e22c_o

Una autèntica obra d’art, 100% reciclat

P1680529

Guanyant metres cap a l’Indiana pass

P1680538

Dos petits cérvols

P1680566

Joc de colors

L’Indiana pass és dret, però de terreny molt compacte. Hem sortit ben d’hora però van creixent nuvolades a una velocitat de vertigen. Cada cop els núvols són més cargolats i més grisos. Cada vegada hi ha menys sol. Els colors de les muntanyes són vermellosos, ataronjats, groguencs… És un dels llocs més bonics per on passa el GD. Malauradament, la pluja ens persegueix i no hi ha temps per grans fotos ni grans contemplacions. Encara ens queda un petit pas, l’Stunner pass (3.212m), que el pedalem sense encantar-nos gaire.

P1680611

Impressionant

P1680579

La pluja ens persegueix però no podem deixar d’admirar aquestes muntanyes

De camí, ens trobem el Yukan, una altre ciclista que ens vam trobar fa uns dies enrere, un professor de Chicago que fa la mateixa ruta que nosaltres. Tots hem tingut la mateixa sort, anem xops com ànecs. Ens refugiem en l’únic lloc possible de la jornada, a Platoro, on hi passem ben bé un parell d’hores mirant per la finestra mentre prou a bots i a barrals.

P1680618

Arribant a Platoro

P1680625

Un altre ciclista, el Yukan de Chicago, a Platoro

Ja tenim el pas més alt fet i bona part de Colorado pedalat, estem ben al sud. Passem la nit a Horca. Els feligresos de l’església de San Juan ens deixen acampar al costat de l’edifici. L’endemà, l’últim pas de Colorado, el Manga Pass (3.118m), i una petita baixada ens deixen a les portes del nostre últim estat del GD, New Mexico!!!

P1680646

Un petit berenar ofert per l’església

DCIM100GOPROG0070082.

Acampats al costat de l’església d’Horca

DCIM100GOPROGOPR0096.

L’últim coll de Colorado, el Manga pass (3.118m)

DCIM100GOPROG0020057.

El pas més alt de tot el GD, l’Indiana pass

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s