THE GREAT DIVIDE III: D’Island Park a Stagecoach

Asseguda en un balancí a casa dels “warmshowers” Janice i Andy, descanso i escric; anem cansats d’aquestes últimes llargues jornades. Viuen en un lloc privilegiat del nord de Colorado, amb vistes a l’estació d’esquí d’Steamboat Springs i a prop del llac Stagecoach. Mentre ahir pedalàvem cap aquí, el Ricard va dir “aquesta gent viuen al paradís!” i crec que és del tot cert. Unes quantes milles els separen del poble però escenes com la d’aquest matí, un cérvol donant de mamar a les seves dues cries en el jardí, paguen per la distància que els separa de la civilització.

DCIM100GOPROG0050148.

Una possible tempesta de capvespre

DCIM100GOPROGOPR0084.

Carronya, font d’aliment per altres animals

P1660856

Una mofeta en estat d’alerta entre els camps de patates d’Idaho

Si miro enrere… Les nostres pedalades per l’estat d’Idaho van ser breus, un parell de dies, per ser concrets per entrar de seguida a l’estat de Wyoming, un estat conegut com l’estat cowboy, amb només 500.000 persones i 9 vegades més gran que Catalunya. Molta terra per pocs cowboys. Voregem el famós parc nacional Yellowstone i entrem de ple al parc nacional Grand Teton, un dels parcs més alpins i muntanyosos de tot Estats Units. Un cop més, ens deixem meravellar per la bellesa d’una serralada imponent. Evidentment, no estem sols. És un dels parcs més visitats del país, però no deixa de ser impressionant.

P1660888

Entrada al Parc Nacional Grand Teton

P1660946

El Grand Teton

P1670012

Últimes llums sobre el Grand Teton

P1670078

Valls per endinsar-s’hi i explorar

Ens n’anem allunyant direcció sud i ens anem aproximant a la Gran Conca de Wyoming i al desert vermell. Passem de les altes muntanyes, del bosc espès, del territori d’óssos, de les tempestes de pedra a un terreny terriblement àrid, sec, sense humitat, sota un sol de justícia, on el famós vent i la manca d’aigua són un tema recurrent entre nosaltres. Tot en el mateix estat de Wyoming.

P1670096

Després de la tempesta, ve la calma i el tè

P1670138

L’entrada d’un ranxo

P1670153

En què deuria estar pensant? En alguna pujada? En l’aigua que ens quedava?

Si Wyoming és l’estat cowboy, Pinedale és el poble cowboy per excel·lència i l’entrada a la Gran Conca per nosaltres. Són dies que els hi dono el nom “de pedalades mentals”. Pedalar amb el vent de cara és físic, i tant! Però saber que pots passar-t’hi 8 hores o més, amb pocs canvis de paisatge a la vista, és una qüestió de saber distreure la ment, ni que sigui amb pensaments repetitius. Així és com es viu com a ciclista en el desert, o més aviat com es sobreviu.

P1670162

Aridesa de Wyoming

P1670175

Una nit plàcida

P1670177

Tresors o ferralla?

P1670183

Comencen les rectes per la Gran Conca de Wyoming

P1670196

Imperfecció perfecte

P1670203

Peregrinatge

P1670237

Bufff…. Per on començo? Pot ser una pista més ondulada?

Només ens distreuen els antílops americans, una espècie que pot arribar a agafar velocitats puntes de 100 km/h. Veure’ls córrer és increïble; a mi em fan pensar en els corredors de pista de 100 metres llisos. Amb la vista costa seguir l’impuls de les seves potes. Quan corren al nostre costat (a una distància prudencial, solen ser espantadissos), veiem com sempre ens guanyen. Tant és que siguin femella, mascle o bé cries; són ràpids, molt ràpids.

P1670464

Antílop americà a la vista

P1670431

Pista sorrenca entre una mica de verd

P1670398

Un petit visitant a l’hora del dinar

P1670441

I trobem una mica d’ombra

P1670423

Terra de petroli

El primer poble després del desert és Rawlins. Té molt poc encant. Un d’aquells pobles de serveis enmig del no-res, a les portes de la Conca i on comença la Sierra Madre. Ens n’adonem de seguida, només entrar al supermercat, que la població ja no parla anglès; són mexicans. Aquí hi ha feina a la refineria, als trens de mercaderies o a la presó. Llocs de treball que els americans no volen i que en canvi els mexicans hi troben una oportunitat esperançadora per a un futur millor. És un enclavament curiós. Hi fem la compra i omplim d’aigua per tal de seguir unes hores més, amb un gran enemic, el vent de cara!

P1670364

Creuant el desert vermell

P1670501

Carregats amb litres d’aigua, no val a badar aquí…

P1670508

Això són unes banyes

P1670485

Encara en la Conca de Wyoming, al costat d’un petit llac artificial, un autèntic oasi

Des d’allà, ens endinsem a la Sierra Madre, el verd comença a guanyar terreny de mica en mica i les paraules hispàniques també. En qüestió de 40 kilòmetres hem tornat a canviar d’escenari, hem passat del desert al bosc, ara a un bosc d’àlbers, de pollancres blancs. Tornem a pedalar en un terreny “còmode”, amb aigua. Així, agafem la bucòlica pista que ens porta a Steamboat Springs. Algunes trobades amb gent ens fan pensar un cop més en com n’és de distant la vida de les persones en un mateix indret.

P1670523

Rawlins

P1670603

L’avinguda dels pollancres blancs

P1670622

Graners

Mentre dinem en un pont, un cowboy se’ns acosta per dir-nos que el riu és propietat privada. Ah! Molt bé! Però no hi som pas al riu. Som al pont. Amb cara de pocs amics, se’n torna d’on ha sortit i amb el seu rifle comença a disparar a dins del seu bosc. Decidim que és hora de tocar el dos.

P1670640

Pista bucòlica de terra vermellosa cap a Columbine

P1670671

Algunes de les poques cases de la vall de Columbine

P1670678

Sopant sota un cel ataronjat

Unes hores més tard i uns kilòmetres més amunt, a prop de Columbine, coneixem el Pepe, un simpàtic pastor peruà que ha vingut a fer una altra feina mal pagada que els americans ja no volen fer. Ens explica com n’és de complicada aquesta vida aquí, sobretot a l’hivern. Els pastors no poden fer foc al bosc mentre nosaltres o els americans, sí. El Pepe diu que està content però que té una caseta a Lima que l’espera.

P1670698

L’única botiga de Columbine

P1670717

Cap a Steamboat Springs

L’endemà, és 4 de juliol, una gran data per als americans, el dia de la independència dels Estats Units. A Steamboat Springs té lloc el rodeo més important de l’any. Sense saber ben bé com, la Jar, l’encarregada de les entrades, ens en regala dues i ens busca un lloc on acampar. Només ens hem d’”arreglar” i anar de rodeo. Estem contents!

P1670779

Amb la Jar i les entrades per al rodeo

P1670800

Un cavall guanyador

P1670826

Patriotisme

Us asseguro que és una experiència. No només pel famós “bull riding” o les llaçades que fan els cowboys per capturar els vedells, sinó també per la “fauna” humana que hi assisteix. Són autèntics cowboys, patriòtics fins a la mèdul·la i les camperes i els barrets són indispensables per l’ocasió. Són 3 hores de diversió assegurada i, a diferència de la crueltat de les corrides de toros, sembla que almenys a Steamboats la cura dels animals és una prioritat. Ens alegra veure-ho.

P1670884

Practicant la llaçada

P1670896

En els rodeos també hi ha un pallasso

P1670905

L’espectacle ja ha començat

P1670913

El detall de l’arrecada m’encanta

P1670940

Competidors

Ara només ens queda descansar un dia a casa dels simpàtics Andy i Janice i continuar pedalant Colorado avall tot seguint el Great Divide, però això serà en un altre “capítol”.

P1670990

El llac Stagecoach

P1670995

De camí a casa de l’Andy i la Janice

P1670576

Recordarem així el desert de Wyoming

Anuncis

Un pensament sobre “THE GREAT DIVIDE III: D’Island Park a Stagecoach

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s