HONSHU II: Els Alps japonesos

Són les 11 del matí i el ferri que ens portarà a Hokkaido, a l’illa més septentrional del Japó, ja ha engegat motors. Tenim 18 hores de vaivé per entretenir-nos per endavant. És un vaixell nou, amb projecció de pel·lícules (en japonès, és clar), restaurant, botiga, màquines de joc, màquines expenedores i el típic spa japonès.

DCIM100GOPROGOPR0132.

Cap al ferri, cap a Hokkaido

La primera setmana de maig és una de les dues setmanes de l’any que els japonesos fan festa. Alguns, tota la setmana. Altres, tres o quatre dies. Aquí al Japó fer vacances encara està malvist per la societat. Fer hores extres no remunerades i treballar els dies festius dóna prestigi. Ara i aquí, al ser dia 21 d’abril, es respira aquella calma prèvia a les grans vacances. Tothom es reserva per la gran setmana. Suposo que com a casa, abans de la Setmana Santa. Anem, doncs, en un ferri gran i força buit. A més a més, els japonesos són silenciosos de mena. Només de tant en tant se sent algun nen amb ganes de jugar. Viatjar així és un autèntic plaer.

DCIM100GOPROGOPR0070.

Óssos a la vista?

Des de la gran plana de Kansai per tal d’arribar a la costa del Mar del Japó, els grans Alps japonesos marquen una fita en el nostre camí. El primer dels colls és només el primer d’una llarga llista que no en sabem ni el nom. És només el segon dia i la pluja ja ens reté a les muntanyes sense pedalar.

P1610189

Amb el “warmshower” Hiroki i la seva família

P1610190

Grans rius

P1610225

Travessant muntanyes per la via ràpida

L’endemà, per sort nostre, els núvols han retrocedit i un tros de cel blau treu el cap. Ja havent assolit uns quants passos més i amb neu a banda i banda, arribem a un petit poble anomenat Hirayu, famós per les aigües termals. Serà un dia llarg, però el proper pas ens conduirà a Matsumoto. Aquest és el pla. Només sortir del poble veiem un rètol amb lletres lluminoses vermelles. Tots dos pensem el mateix. No n’entenem ni una lletra, però l’associació mental que fem és fàcil. No ens diem res, però ens fem la mateixa pregunta: el port estarà tancat?

P1610214

El desglaç ja és aquí

Veiem un cotxe parat i li demanem, ens fa entendre que és així. I ara què fem? En l’altra carretera, està prohibit pedalar-hi ja que hi ha un túnel de més de 4 kilòmetres. Anem a la policia per intentar trobar una solució. El mateix policia, molt amablement, ens negocia amb la companyia de busos perquè ens porti amb les bicis. La condició, com també passa amb els trens japonesos, és que hem de posar les bicis en una bossa?! Ja ho entenem, però no viatgem amb bosses nosaltres. Els hi proposem tapar-les amb el folro de la tenda i ho accepten.

P1610198

Després d’una bona pujada…

DCIM100GOPROGOPR0014.

Metres de neu

Com sempre, el bus no és el nostre mitjà de transport preferit, no hem creuat mig món pedalant per agafar ara busos en aquest terreny que ens agrada tant, però aquest cop hem de reconèixer que estem contents amb els iens invertits. El reguitzell de túnels foscos i estrets que ens hem estalviat tot baixant a la vall, ens fa estar satisfets amb la decisió presa.

P1610247

El castell de Matsumoto

Motoritzats, doncs, arribem al fons de la vall, a Matsumoto, on la “sakura” està en el seu moment de màxima esplendor. Abans d’allunyar-nos de la ciutat per buscar un lloc per acampar, passem pel castell negre de Matsumoto, el castell de fusta més antic del Japó, el Matsumoto-jo. El dia està a punt d’acabar-se, és diumenge i s’hi viu encara un aire festiu. La “sakura” ha anat avançant pel Japó i els cirerers florits designen que també aquí ha arribat la primavera!

P1610472

Temps de “sakura”

Els propers dies ens endinsem encara més als Alps per tal de creuar-los. Seguim carreteretes que semblen fetes exclusivament per nosaltres, per als ciclistes. Entre pintorescs poblets i estacions d’esquí per tot arreu, anem pedalant al ritme que ens marquen les muntanyes. A Nagano, conegut pel Jocs Olímpics d’Hivern del 1988, fem una breu parada per visitar el seu famós temple budista, el Zenko-ji, abans de continuar carretera amunt, entre pomers, que ens fan pensar en algunes valls del nord d’Itàlia. Pedalem tranquils i sense pressa, només mirant el cel de tant en tant per veure si la pluja és imminent o encara en tenim per algunes hores.

P1610265

Moments de solitud 

P1610270

Primeres panoràmiques sobre els Alps nevats

P1610309

El temple budista Zenko-ji, a Nagano

P1610349

Vistes de la ciutat de Nagano i la seva plana

Ens sorprèn la quantitat de neu acumulada a dins del bosc, la quantitat de llevaneus privades aparcades al portal de cada casa i la quantitat de pistes d’esquí que es dibuixen en les muntanyes. Ens trobem en la regió poblada on hi neva més de tot el món. Les masses d’aire fred provinents de la Sibèria deixen cada any considerables tous de neu. Veiem, ara, com els agricultors comencen a fer feina. Curiosament, una de les primeres tasques és alliberar el camp de la neu, sigui a palades, trencant grans blocs de gel i neu o bombejant aigua. Els mesos de bon temps s’han d’aprofitar al màxim. No val quedar-se amb els braços plegats a casa esperant que el sol, poc lluent, faci la feina.

P1610358

Petits poblets entre valls

P1610372

Amb vistes als grans Alps

P1610395

Una panoràmica més

Els Alps ens han deixat veure un altre Japó, amb una vida diferent dels pobles de la costa, de les grans ciutats i de les serralades de les illes de Kyushi i Shikoku. Aquí els poblets, tot i viure literalment durant mesos colgats sota la neu, ens semblen més pròspers i ben equipats. Ens fem una lleugera idea de com deu ser viure aquí. Ens imaginem dies tancats dins a casa, al costat del foc, sense gaire a fer. Treballant traient la neu per poder sortir al carrer. Grans nevades que han acostumat a la gent a viure darrere dels vidres, a tenir bons estocs d’aliments i a ser feliços mentre aquelles volves de neu cauen del cel sense parar durant nits i dies, deixant un mantell blanc durant mesos.

P1610409

La ferralla també arriba a les muntanyes

P1610418

Estacions tancades però no per falta de neu

P1610549

Si el sol no fon la neu, ho farà la pala

Hem tornat a viure aquella sensació on el cel gris amenaçador de pluja s’apodera de nosaltres i del nostre ànim, quan ens tornem petits, minúsculs, davant d’una possible tempesta de finals d’hivern. Aquella urgència de buscar un sostre on sigui de forma immediata i intel·ligent a la vegada. Hem vist com, un cop més, el temps ens feia córrer, pedalar ràpid.

P1610480

Últimes serralades abans d’arribar a Niigata, a la costa del Mar del Japó

P1610457

Acampats sota els cirerers en flor

Els aixoplucs més impensables ens han donat caliu i seguretat. Des d’un WC de minusvàlids, amb calefacció, fins a l’entrada porxada de fusta d’un santuari xintoista, sense oblidar-nos d’una parada de bus amb porta on ens hi hem encabit nosaltres i les bicicletes. Val a dir que la neteja dels locals, inclosos els banys públics, sol ser impecable al Japó.

DCIM100GOPROG0040041.

Aixoplugats en un santuari xintoista

DCIM100GOPROG0090101.

Parada de bus a la mida

Viatjar com ho fem nosaltres implica sovint incomoditats, però sempre s’ha de mirar més enllà: i no seria pitjor estar mullant-nos mentre aquest vent fred bufa amb força? I no seria més desagradable parar la tenda, xops i quan ja no ens sentim els dits? I no seria més perillós trobar-nos a 5.000 metres d’alçada? I no seria pitjor no poder viatjar i no poder conèixer aquesta realitat? Al final, sabem que el risc vital és molt baix; és simplement qüestió de confort, de manca de confort que compensa l’experiència del moment.

P1610578

Comencen els treballs al camp

P1610639

Malgrat el fred, la terra dóna el seu fruit

Arribem a la ciutat de Niigata, ja a la costa del Mar del Japó. Una ciutat industrial i amb poc encant, on un jove malai ens acull a casa seva, l’Anas, un estudiant d’enginyeria civil. Ell ens ajuda amb la reserva del ferri i ens deixa entreveure una visió del Japó des dels ulls d’un musulmà. Així, deixem l’illa més gran del Japó, Honshu, i ens preparem per la gran cita: Hokkaido!

DCIM100GOPROG0100110.

Amb l’Anas, a Niigata

P1610686

Vistes de Niigata des del ferri

P1610445

Pedalant pels Alps

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s