HONSHU: La “sakura”

Arribem a Honshu, a l’illa més extensa i poblada del Japó, per la porta gran. Avisem el Saika, un amic que vam fer fa unes setmanes, que amb dues hores serem a Wakayama, a casa seva. Venim amb ferri des de l’illa de Shikoku. No sabem encara que l’acollida i els bons moments que ens esperen seran insuperables. El sopar de benvinguda consisteix bàsicament en tempura de gambes i verdures i sashimi de la millor qualitat. Un cop més, la cuina japonesa, aquest cop en mans de la Tokumi, la dona del Saika, ens delecta. Diuen que el menjar japonès és el 50% d’una visita al Japó i crec que al final tindran raó. Després dels dies per les muntanyes de Shikoku, aquella rebuda ens fa tocar el cel.

P1600759

Sashimi de besuc

El Saika és un japonès que no encaixa dins dels estereotips nipons; trenca esquemes i no li importa què pensen els altres. Amb un gran cor ens convida a passar uns dies a casa seva. El pronòstic de pluja i la seva invitació ens encaixen a la perfecció.

P1600790

La “sakura” en el castell de Wakayama

La “sakura” ha arribat. Tots els japonesos esperen amb candeletes aquest moment. La floritura dels arbres cirerers, i d’altres com els presseguers, simbolitza l’inici d’una nova època, una renovació i a la vegada la natura ensenya a veure com n’és d’efímera la vida, igual que els pètals de la flor del cirerer. Amb el Saika, la Tokumi i una seva amiga anem a celebrar, doncs, la “sakura”, a l’estil tradicional japonès: de pícnic, a sota dels arbres acabats de florir dels jardins del castell de Wakayama. La petita diferència als altres pícnics que veiem és en honor nostre, han canviat el sake per un bon vi de la vall del Cinca.

P1600785

De pícnic per celebrar la “sakura”, amb el Saika, la Tokumi i la seva amiga

Per rematar el bon moment, i encara amb la panxa plena, ens conviden a un bon restaurant amb vistes a la ciutat. Després d’hores, donem la celebració de la “sakura” per acabada i l’inici d’un nou “any”.

P1600763

Amb el seu bus lila al darrere

L’hospitalitat i la generositat del Saika i la Tokumi no tenen límit. L’endemà, amb el seu bus de color lila, ens porten a visitar Koyasan, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO, un sagrat centre budista creat fa 12 segles pel monjo Kobo Daishi Kukai. És un lloc màgic amb molt d’encanteri. Ens passegem amunt i avall pel cementiri més gran del Japó. El dia està emboirat i plovineja; aquest temps acaba de donar aquell toc encara més místic a les tombes budistes cobertes de molsa, algunes amb un aire decadent degut al pas dels anys. L’aura que l’envolta és indescriptible però us podem assegurar que no és el típic monument turístic, és un lloc de peregrinació per a molts japonesos. Definitivament, Koyasan ens ha captivat.

P1600873

El cementiri budista de Koyasan

P1600911

Tombes, làpides i pedres tallades sota una gran bosc de cedres

Marxem de Wakayama amb bons records, amb ganes de tornar-nos a trobar amb aquesta família entranyable, amb molts estereotips trencats i rialles sense cap barrera idiomàtica. Diem adéu amb un “matané” (fins després) en comptes del típic “sayonara” (adéu).

P1610068

Cap a l’escola, ben uniformades, la mida de la faldilla no és important…

Ara, els nostres dies de pedalades es debaten entre el trànsit i la pluja. Tot i així, no ens podem queixar. Anem trobant carrils bici, conductors respectuosos i bons aixoplucs. Les ciutats de Nara i Kyoto estan en el nostre itinerari, però escollim visitar només els llocs més emblemàtics. Visitar una ciutat amb bici no és mai fàcil.

P1600965

Cremant encens a l’entrada del temple Todai-ji

P1610057

El temple de fusta Todai-ji

P1600999

El Gran Buda de bronze de Nara

Així, a Nara visitem el Gran Buda i a Kyoto, el santuari Fushimi Inara Taisha. Passem també per Gion, el barri històric de les geishes. Aquests dies, però, les geishes han donat pas a les marees de turistes que busquen amb afany una geisha sota un cirerer florit. Seria una imatge bonica, oi? Ho deixarem per les novel·les i la història…

P1610009

Estàtua de fusta del rei Komoku-ten, dins el temple Todai-ji

P1610032

Una altra talla de fusta

P1610017

Qui aconsegueix passar pel forat, se li garantitza el pas a una altra vida

El Gran Buda (“daibutsu”) de Nara està dins del temple Todai-ji, una de les construccions de fusta més grans del món. El “daibutsu” té gairebé 16 metres, feta de bronze, i és imponent. No ens sorprenen menys les desenes de cérvols “domesticats” que pasturen pels carrers de Nara. Se’ls consideren tresors nacionals i missatgers dels déus en la religió xintoista. Estan tan acostumats a viure al costat de la gent que els pots tocar i alimentar. Diuen que n’hi ha 2000!

P1600928

Els “domesticats” cèrvols de Nara

P1610077

En algun lloc entre Nara i Kyoto…

El santuari xintoista Fushimi Inara Taisha és un dels destins turístics per excel·lència de Kyoto. Les seves “torii” (portes) de color vermell ataronjat són característiques i fotografiades des de tots els angles pels milers de turistes cada any. Tot seguint el riu Kamo, que divideix la ciutat de Kyoto en dues parts, ens anem allunyant del centre. Respirem tranquils. Hem aconseguit sobreviure al “caos”.

P1610095

Entrada al santuari xintoista Fushimi Inara Taisha

P1610121

Milers de “toriis” (portes)

P1610146

Sortint de Kyoto, seguint el riu Kamo

Donem per acabada la visita turística a les ciutats japoneses. Esperem poder esquivar una mica les grans urbes i si la pluja i el mal temps ens ho permet, la propera parada serà: els Alps japonesos!!!!

P1610156

El castell de Sekigahara

P1610186

Presidint la “sakura”

P1610171

L’observació dels arbres florits

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s