SHIKOKU: Operació quimono

Estic asseguda al futon a casa del Saika, a punt per anar a dormir, després d’uns dies intensos i festius que ja us explicarem més endavant. Ara, amb silenci i només sentint alguns trens a passar de tant en tant, hi ha lloc pel pensament i la reflexió.

P1600718

Moment de reflexió

El Japó s’està convertint en el país més hospitalari per on hem pedalat, rivalitzant ben de prop amb Turquia i l’Iran. A vegades, havia associat la generositat i l’hospitalitat amb la religió de cadascú, concretament amb l’Islam. Però el Japó, un país amb creences budistes, xintoistes o simplement sense creure en res, ens està ensenyant que no tot és la fe. Hi ha alguna cosa amb més pes al fons de cada persona: els valors, el bé, l’empatia, la compassió.

P1600487

La primavera està de camí

Les situacions més irreals a casa nostra poden tenir lloc al Japó en qüestió d’hores. En una botiga, el Sakamoto insisteix en passejar-nos per dins del supermercat i comprar-nos esmorzar i cafès amb llet. Un altre, que no en sabem ni el nom, ens regala una caixa de bombons francesos (aquella xocolata exquisida em transporta al cel). Més endavant, buscant un lloc per acampar al costat d’un santuari xintoista, acabem dormint a casa del sacerdot, sent convidats a esmorzar i oferint-nos dues bufandes precioses de color indi, com a regal. Tots ells no busquen res a canvi; simplement ajudar i fer el bé. Us imagineu un món així?

DCIM100GOPROG0080190.

Amb el Sakamoto

P1600738

Amb el sacerdot xintoista i la seva família, a davant del santuari

Des de l’illa de Kyushu, hem arribat amb ferri a Shikoku, a la península de Sadamisaki. Tenim dies abans de la nostra cita a Matsuyama. Tenim temps per perdre’ns i ho fem al peu de la lletra. Estem a l’extrem més oest de Shikoku i està poc poblat. És una península muntanyosa, terra de tarongers, pescadors i molins de vent. Pugem i baixem a la costa per carreteretes, algunes ben ombrívoles, entre plantacions de xiitake i arbres fruiters.

P1600163-001

El vent, el protagonista de la península de Sadamisaki

DCIM100GOPROGOPR0059.

Bandes sonores amb música

Des del poblet d’Ikata, volem creuar a la costa nord de la península i veiem en el nostre GPS una carretera blanca (terciària) de revolts, que pot ser ben panoràmica. L’agafem i és realment de conte. Amb bones pendents, anem pujant. L’asfalt de mica en mica es torna més rugós i amb forats. Després, es converteix en ciment i herba. Finalment, es bifurca en dos camins a dins del bosc. S’ha acabat la carretera. No volem perdre alçada i decidim anar pel camí de l’esquerre. Mmmmm…. Mala elecció! Quatre pedalades i ja empenyem.

P1600192-001

Perdent-nos per la península

P1600547

A la ciutat de Matsuyama

Hem de fer passar la bicicleta entre arbres caiguts i pedres grosses. Ens ho agafem bé. No ens haguéssim imaginat mai que ens podíem “perdre” al Japó. Tenim l’esperança que més endavant tornarem a trobar la carretera. Després de dues hores ben bones, veiem Ikata i l’asfalt. Ens volíem perdre per la península de Sadamisaki i ho hem ben aconseguit.

L’endemà, arribem a Matsuyama dos dies abans del casament dels nostres amics, la Tamie i el Will, una japonesa i un anglès que també han viatjat pel món amb bicicleta. La nostra primera “activitat” és el “kimono fitting”. Com que després de buscar i buscar per les alforges, no hem trobat res adient per anar de casament, decidim fer el que fan altres convidats no japonesos: llogar un quimono. El dia abans s’ha d’anar a triar i a provar. Els dels homes són de colors foscos. No hi ha res a escollir. Les dues noies encarregades fan la tria per al Ricard, segons la seva mida. Les dones tenim més varietat. Són quimonos més vistosos, amb més gamma de colors. Jo resulto ser la més alta i fora de la mida estàndard japonesa. He de triar entre tres. Un de lila m’agrada, me’l provo i semblen satisfetes.

P1600385-001

Els nuvis en el santuari xintoista

P1600266

Els peus de la núvia

El dissabte és el gran dia. La cerimònia té lloc en un santuari xintoista. Com que no l’entenem, ens sembla que té un caire molt trist. És terriblement solemne. No hi ha contacte físic en cap moment; només quan s’intercanvien els anells. Una música de fons i uns mantres es van repetint constantment. Tots els gestos són lents, mil·limetrats, estudiats i, fins i tot, robòtics. El sake forma part del ritual i poc després s’acaba la cerimònia.

P1600405

Sortint del santuaria xintoista, un cop acabada la cerimònia

P1600329-001

Moment solemne

Ja vestits amb quimono, ens movem pels carrers cèntrics de Matsuyama per tal d’anar al restaurant. Ens sentim que anem disfressats. En comptes de fer fotos nosaltres als japonesos, ens les fan ells a nosaltres. Alguna cosa falla. Deu ser la vestimenta?! Ens ho agafem rient. L’obi (el cinturó) em fa anar ben recta i les sabates, ben a poc a poc. El meu peu de talla 40 ha tornat a ser un problema al Japó. No han trobat cap mitjó que m’anés bé. Per mi, no passa res. Per la perfecció japonesa, sí.

P1600293-001

El sacerdot xintoista

Anem avançant amb passets pels carrers amb llambordes fins arribar al restaurant. El banquet és especial també. Fa gràcia que els japonesos i les japoneses s’hagin vestit a l’europea i els estrangers, amb quimono. Igual que els menjars, és una fusió occidental i oriental. Els estrangers ens delectem amb sashimi fresc. Ells, en canvi, amb paella que per nosaltres té el gust d’una del Lidl.

P1600420

Foto de família davant del santuari

El banquet dura tres hores justes, ni un minut més ni un minut menys. Es fan els discursos típics d’un casament, abans del menjar i del beure! Els nuvis seuen sols en una taula (ens preguntem si no tindran tota una vida per estar sols?! però la tradició és la tradició). Ni abraçades, ni petons, ni ball. Nosaltres, amb el grup d’amics estrangers de la taula, ens ho passem bé, provant això i allò. Tot i així, estem lluny de la disbauxa descontrolada dels nostres casoris. El temps és l’amo de la festa. Tothom sap que al cap de tres hores, tot s’haurà acabat, serà l’hora de plegar. No obstant això, sabem que hem tingut la sort de viure una experiència única i ens sentim afortunats.

P1600445

A punt pel sashimi

L’endemà, nosaltres tornem a pedalar. Voregem la costa i pedalem d’anada i tornada pel famós pont del Mar de Seto. La costa està molt transitada. L’illa de Shikoku és coneguda pels peregrins que segueixen la ruta del 88 temples budistes, una peregrinació agermanada amb el Camí de St. Jaume. Veiem “henros”, peregrins, vestits de blanc i amb un bastó que va sonant a cada pas. Hi ha trams tan poblats que em costa imaginar com un pot alliberar la ment amb un entorn així. Clar que tot depèn de la capacitat de cada peregrí.

P1600526

Un “henro”, un peregrí de la ruta dels 88 temples

P1600512

El gran pont de Seto

P1600605

Muntanyes de l’interior de Shikoku

Nosaltres ens desviem cap al centre de l’illa, cap a les muntanyes. No hi ha temples, però tranquil·litat i natura. Viure a les zones rurals al Japó no està de moda. Cèrvols, monos, porcs senglars encara hi tenen cabuda. Valls estretes, gorges, rius transparents, molta humitat ens endinsen al cor de les muntanyes.

P1600585

La vall d’Iya

P1600616

Nagoro, el poblet dels espantaocells

P1600669

El pont Okuiya Niju Kazurabashi

La vall d’Iya és coneguda pels seus antics ponts de lianes. Sol ser un camí d’anada i tornada per la majoria de visitants. Nosaltres continuem pujant fins arribar al coll del Mt. Tsurugi. Encara hi ha molta neu però l’estació d’esquí ja està tancada. L’estació és rudimentària i bàsica, amb un aire familiar de cap de setmana. Ara, en canvi, s’hi respira aquell silenci de primavera tan típic de les estacions d’esquí; restaurants tancats i barrats, llevaneus aparcades, última ferralla per endreçar…

P1600665

Una altra vista del pont

Després de la parada de rigor per abrigar-nos, encarem cap a la vall. Anem perdent alçada i comencem a veure els primers arbres florits. Des de la ciutat de Tokushima, a l’extrem més oriental de Shikoku, agafem un ferri cap a l’illa més gran del Japó, a Honshu, on ens espera el Saika i la famosa “sakura”.

P1600727

Pedalant pel fons de la vall

P1600757

En el ferri, cap a Wakayama, a Honshu

P1600704

Pujant cap al Mt. Tsurugi

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s