KYUSHU: Les nostres primeres dues setmanes al Japó… viatjar obre els ulls però sobretot el cor

Arribem al Japó amb ferri des de Corea del Sud, concretament a l’illa de Kyushu, a la ciutat de Fukuoka. Kyushu és coneguda com l’illa on neix bona part de la història japonesa, amb una bona tria de volcans actius, aigües termals i temples.

P1590664

Mt. Kaimon al capvespre

P1600099

Santuari xintoista en la ciutat d’Usa

Venint de Corea, la nostra percepció immediata del Japó no correspon a les nostres expectatives. És només una percepció i és el primer dia, però en comparació amb el país veí, ho veiem tot més vell, com si la crisi econòmica hagués deixat el país estancat; sembla al mateix temps que el boom econòmic va succeir molt abans que a Corea del Sud, els cotxes són tots petits i més senzills i, per alegria nostra, els preus dels queviures del supermercat, més baixos.

P1590168

Màquines expenedores de begudes fredes i calentes, les nostres companyes de carretera

Tot ho veiem en format “mini”. Els cotxes ens semblen “tamagotxis”, petites caixes de llumins, com els dels dibuixos animats; les carreteres estretes i els aparcaments a la mida dels vehicles. Les furgonetes de transport són mida XS i pel que fa a les autocaravanes ens preguntem si nosaltres estirats del tot hi cabríem. Clar que el país està poblat, 127 milions de persones, que viuen literalment unes sobre les altres, en les zones no muntanyoses, que són ben poques, i on hi ha d’haver espai per encabir-hi tothom.

33463124916_2857e63b65_o

Algun lloc millor on acampar?

Des de Fukuoka resseguim la costa oest per tal de baixar fins al sud de l’illa. Els primers dies fins a Nagasaki cal acostumar-nos al trànsit. Són conductors molt prudents, respectuosos i la seva velocitat és molt lenta. Tot i així, és un vaivé constant de vehicles. La costa, però, és preciosa, amb illes i illots per tot arreu, amb postes de sol que ens fan sortir de la tenda per admirar-les.

P1590193

La costa occidental de Kyushu

P1590241

Illots típics de la costa de Kyushu

P1590248

Una postal de capvespre

Més avall, la ciutat de Nagasaki, coneguda malauradament per la bomba atòmica del 1945, ens ve de pas i no volem perdre’ns la visita al seu museu. Amb xifres, la bomba “Fat Man”, 3 dies després de la bomba d’Hiroshima, va matar a l’acte 74.000 persones i en va deixar 75.000 més de ferides. Els relats de testimonis i les fotos colpidores són impactants. La guerra no només s’acaba quan arriba la pau, el llegat que deixa són unes seqüeles mentals i físiques que perduren durant la vida. Uns països manats per quatre titellaires amb cobdícia i amb afany de poder deixen milers de famílies trencades.

P1590270

L’epicentre on hi va caure la bomba atòmica a Nagasaki

P1590286

L’epicentre amb panells informatius força colpidors

P1590343

Un petit ocellet… l’arribada de la primavera sembla pròxima

No obstant això, i entre pensaments una mica pertorbadors, la nostra ruta continua cap al sud, tot passant per l’illa de Shimoshima, una petita illa dedicada a la pesca. És, per fi, el que buscàvem, el Japó més rural, tranquil i sense cotxes. Una regió afectada pel terratrèmol del 2016 deixa encara entreveure els danys d’aquell dia d’abril: edificis clausurats, cases abandonades, esquerdes en parets, etc. És una població que valora la vida i que n’és conscient de l’efímer que pot ser.

P1590465

Esperant el ferri

P1590490

Per alguns és l’hora de conrear; per altres, una bona ocasió per menjar

P1590521

La marea baixa ofereix nous colors a la nostra ruta per la costa

P1590535

Un nou campament improvisat a la nostra vida nòmada

Ja arribats al punt més al sud, gaudim del nostre primer dia primaveral, estem a les portes de la nova estació i alguns arbres comencen a lluir les primeres flors. Un dels volcans de Kyushu, el Mt. Kaimon, apareix en la llunyania. Una acampada al costat del mar és tot el que necessitem per dormir tranquils, en aquest país on no cal preocupar-se gaire per la seguretat. El soroll de les onades ens fa entrar en un son profund.

P1590553

Vorejant la mar de camí cap a Nagashima

P1590561

El peix, un aliment bàsic en la cuina japonesa

P1590570

Vaixell abandonat a la mercè del mar

Veiem els japonesos com persones molt educades, respectuoses, honestes, generoses, hospitalàries i cooperatives. Per nosaltres, la famosa timidesa dels japonesos comença a ser un estereotip, és simplement qüestió de formes i de donar-los peu a conversar. La generositat, en canvi, és una realitat.

P1590582

Camps de conreu a tocar del mar

P1590591

Rentadores a cada cantonada

P1590653

Escena amb el Mt. Kaimon de fons

Hem perdut el compte, però la llista aniria així: cumquats, mandarines, dos dinars, un pedal, caramels, gelats, mongetes, dos dinars més, un cafè i dos sucs, mandarines, dos esmorzars, dos dinars… Cada dia una mostra de generositat ens deixa buits. Sí, buits. És aquella sensació, ja viscuda altres vegades, que a canvi de res t’ofereixen, et donen, sense demanar, sense esperar-ho gens. Persones anònimes que no sabem ni com es diuen, que probablement no tornarem a veure mai més, que no podem ni comunicar-nos ens fan regals. D’aquesta manera, quedem agraïts però amb un sentiment de buidor a la vegada, de saber que no podem tornar la generositat, simplement toca acceptar i en una altra ocasió, retornar-la. Viatjar obre els ulls però sobretot el cor.

DCIM100GOPROG0020090.

Trobem l’ajuda que necessitàvem per arreglar un pedal

P1590680

Platges de còdols

P1590710

Amb el Mt. Sakurajima de fons

Al Japó els preus de l’allotjament són alts i acampar és l’única opció que tenim. Tot i així, descobrim les “michinoeki”, que vindrien a ser àrees de servei, sense benzinera, on s’hi troba un restaurant, una botiga, lavabos i un petit refugi amb calefacció i amb taules per menjar-hi o simplement descansar. Així, en els dies de pluja, són la nostra salvació, ja que hi passem la nit. Normalment l’encarregat de manteniment és amable i entén que quan plou és un bon refugi per nosaltres.

P1590727

Santuari xintoista amb el “torii” (l’arc vermell)

P1590418

Època de cebes

P1590579

Les “michinoekis”, àrees de servei amb tots els “serveis”!

Miro des de darrere dels vidres d’una “michinoeki”, amb vistes al majestuós volcà Sakurajima, encara actiu avui dia. Ahir pedalar el seu contorn, en un dia de sol, ens va portar imatges inoblidables com l’aparició sobtada de dos dofins juganers al costat de la costa. Ens va semblar veure un parell d’aletes primer, no ens ho podíem creure. Quina alegria veure’ls saltar! Avui, en canvi, la història ha canviat, el Sakurajima està mig tapat per núvols baixos i porta hores plovent. El vent de la nit ha calmat i la badia és plana, només alguna barca de pesca trenca la monotonia.

P1590782

Pescador acompanyat amb el Mt. Sakurajima

Mirant al mar podria estar a qualsevol lloc del món, a la mar Mediterrània o bé a la costa Atlàntica, però un petit detall em fa adonar que som al Japó. Les barques que avui no han sortit a pescar estan anclades seguint una línia imaginària perfecta, a la mateixa distància una de l’altra, amb el mateix precís angle. No fa mal a la vista, està tot metòdicament ordenat, però prefereixo personalment l’ordre caòtic de les caletes del Mediterrani, on s’hi respira la identitat del pescador, de la barca, el caprici i el vaivé de l’onatge.

DCIM100GOPROGOPR0064.

Propaganda, de què?

DCIM100GOPROGOPR0068.

La precisió japonesa

Aprofitant el dia de pluja, anem a una “onsen” (aigües termals). Al Japó és una tradició de fa segles i és més aviat un ritual. N’hi ha per tot arreu del país i solen costar entre 3 i 5 euros. La meva primera experiència en una “onsen” és una barreja d’observació, per tal de no saltar-me cap norma no escrita, i d’intentar passar desapercebuda, cosa complicada al ser occidental.

DCIM100GOPROG0010046.

Aigües termals per als peus

DCIM100GOPROGOPR0014.

“Torii”, entrada a un temple xintoista, que marca la frontera entre l’espai profà i el sagrat

El primer pas, ja el faig malament. Primer, m’he de treure les sabates i pagar l’entrada. Doncs, entro amb sabates i pago. He de tornar enrere i fer-ho bé. Segon pas, passo unes cortines roses (rosa vol dir dona i blau, home; la deducció és correcta) i entro on et despulles i et quedes tal i com vas venir al món. Tercer pas, agafo un tamboret de plàstic i em situo davant d’una de les dutxes. El ritual comença aquí, assegudes sempre, les japoneses s’ensabonen, com si fes mesos que no ho fessin, freguen fort, s’ensabonen i hi tornen. Ho repeteixen no sé quantes vegades. Jo també ho faig, però ja no sé què més netejar i decideixo anar a “capbussar-me” a un de les piscines. Quart pas, entro a una piscineta d’aigües termals, això sí el cap a fora sempre, és una de les normes. Cinquè pas, m’he d’assecar totalment per entrar als vestidors sense mullar res. Sisè pas, em peso, com fan elles en una bàscula que els meus peus de talla 40 no hi caben. Ara sí, ja puc sortir. Neta en vaig com mai, però de moment a mi les “onsen” i les normes no escrites no em relaxen. Deu ser qüestió de temps.

P1590156

Lluint el seu kimono

P1590815

Boscos de cedres

En direcció nord, pugem pel centre de l’illa. Kyushu és una illa muntanyosa i trencacames des del primer dia. I ara encara més, estem al centre de les muntanyes. Creuem el parc volcànic Kirishima-Yaku, per un coll a 1.250 metres. Aquí la primavera no ha arribat encara i el dia gris no hi ajuda gaire. Tot i així, ens mirem i amb poques paraules sabem que volem dir el mateix “per aquest motiu hem vingut al Japó”, per descobrir aquests racons boscosos zen, amb poca població, per veure les entranyes del país.

P1590841

Tot i semblar tardor, ja som a la primavera

P1590847

Pel centre muntanyós de Kyushu

Ja de fosc i una altre cop a la vall, acampem entre una casa i un petit parc infantil. Només llevar-nos l’amo de la casa ens convida a sucs i a anar al lavabo a casa seva. Jo accepto. Veig dues portes de costat, dos vàters? Un amb el senyal d’un home i l’altre, d’una dona, com si estés en un bar. Obro evidentment la porta del de la dona. És tot de color rosa, amb una tassa folrada amb pelfa rosa i calefacta. Tinc almenys la seguretat que estic dins al lavabo correcte. Hi ha molts botons per tirar la cadena. Toco el correcte i surto donant les gràcies i fent reverències. Fins i tot per anar al lavabo, cal un aprenentatge al Japó!

P1590866

Boscos humits amb poc sol

P1590940

Plantacions de shiitake

L’endemà passem per unes carreteres de muntanya de conte, amb boscos de cedres i de bambú, sense ni un cotxe. Els boscos de bambú tenen un no sé què de màgic, d’encantador. Pedalem i pedalem fins arribar a un petit poblet a mig port. Ja és el tercer port del dia. Ens sembla un bon lloc per acampar i trobar aigua. Veiem un local comunitari i decidim anar a demanar permís per passar-hi la nit. En un moment, mobilitzem tot el poble: una noia amb dos nens petits que ens fa les gestions per telèfon, la professora d’anglès que ens fa d’intèrpret i l’alcalde que ens dóna permís. Els japonesos són cooperatius a extrems impensables.

DCIM100GOPROG0010008.

Amb la Tokoya, l’encarregada del local comunitari

DCIM100GOPROGOPR0002.

El nostre petit refugi durant dos dies de pluja, un local comunitari

P1590998

Fred, pluja i neu

P1600023

Vorejant el Mt. Aso

P1590926

Primavera o hivern?

La sorpresa arriba el següent matí. A les 7 en punt, un “ohaio” (bon dia) ens desperta. L’alcalde i la seva dona ens porten l’esmorzar. Encara adormits i amb les lleganyes als ulls, anem fent reverències tot dient “ohaio” i “arigató” (gràcies). L’altre sorpresa menys agradable i també inesperada és la pluja.

P1590995

Amb el “warmshower” Jiro

P1600025

Una mica resguardats de la tempesta

P1600037

Entorn rural en el centre de Kyushu

P1600038

Ciclovia de camí a Nakatsu

Els dies per les muntanyes de Kyushu són una mica durs pel temps, per la pluja i les baixes temperatures. Han tornat els dies d’hivern i aquest cop la neu ens sorprèn als peus del volcà Aso. Un reguitzell de ports i portets ens condueixen als peus d’aquest volcà. Tot i així, són dies on podem gaudir de la natura al màxim; fins i tot, en un espai obert del bosc, veiem un cérvol que llueix un darrere ben blanc, com si fos de cotó fluix, tot fent salts cap a dalt de tot del turó. Se separa de nosaltres però continua observant-nos. El volcà no es deixa veure i de mica en mica nosaltres anem perdent alçada fins tornar a la costa.

P1600054

Uns hostes de luxe, el Kazumi i la Chiemi, a Nakatsu

P1600070

Entrada al santuari xintoista d’Usa

P1600079

L’aigua, el centre del ritual purificador

El Tazumi i la Chiemi, una parella que es dediquen al negoci de les persianes de fusta, ens allotgen una nit a casa seva, a Nakatsu. Gaudim d’una immersió total a la vida japonesa. Una bona manera de dir adéu a l’illa de Kyushu.

P1600132

Últims kilòmetres per Kyushu, a la costa oriental

P1600147

Recollint algues wakame

P1600225

Un racó especial

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s