L’illa de Jeju: el “Hawaii” coreà?

Així és com es coneix l’illa de Jeju, el Hawaii coreà, l’illa més gran de Corea del Sud, situada al sud del país. Diuen que és coneguda per tres coses: les dones, els rocs i el vent. També expliquen que mai hi trobaràs: lladres, pidolaires i tancats. Després d’uns dies pedalant-hi podem dir que és ben veritat, però el tema de Hawaii millor ho deixem pels mesos d’estiu…

P1580615-001

El nostre ferri de Busan a Jeju

Una nit amb ferri des de Busan ens porta a l’illa. Mentre col·loquem les bicis a la part inferior del ferri, un de la tripulació se’ns acosta dient que aquest matí ens ha vist en el punt on s’acaba la ciclovia “Four Rivers”. Evidentment, nosaltres no recordem la seva cara; ens costa recordar cares coreanes si no parlem directament amb ells. El seu nom és Choi i quedem a les 8h del vespre a la cafeteria del ferri ja que ens vol ensenyar el barco, que com a nota curiosa és espanyol i està farcit de fotos de les illes Canàries.

DCIM100GOPROG0030020.

Nosaltres i el Choi, creuant els dits per la seva nova feina

El nostre bitllet és el bàsic i ens instal·lem a la sala comuna per passar la nit. Al cap de poc, abans de l’hora prevista, seguint la hipersuper puntualitat coreana, apareix el Choi amb una clau per una cambra amb dutxa i dos llits per nosaltres. Ens convida a dues cerveses i ens acompanya a descansar. Quina sorpresa! Descansem com dos nens petits fins l’endemà quan els altaveus anuncien que estem a punt d’arribar o almenys això ens pensem que diuen.

DCIM100GOPROGOPR0074.

La sala comuna del ferri

Seguint el suggeriment del nostre nou amic, el Choi, agafem la carretera muntanyosa que  vertebra pel mig l’illa portant-nos a un coll a 1.100 metres, tot vorejant la muntanya més alta de Jeju i de Corea del Sud, el Mt. Hallasan (1.950m). És un port de muntanya i anant carregats ens fa dosificar les forces, el gaudim, sovint ens agrada fer pujada i ara feia dies que pedalàvem de pla. Com més amunt, el bosc és més bonic. Tot i ser hivern, el sotabosc són fulles amb tonalitats verdoses i blanques, sembla un bosc encantat. Un regal per a la vista tot i el rigorós fred.

P1580621

Boscos encantats als peus del Mt. Hallasan (1.950m)

P1580629

Amb un raig de sol, arribem al coll a 1.100m

Baixem i a la banda sud de l’illa, altre cop a nivell del mar i amb sol, visitem el Jusangjeolli Cliff, un conjunt de columnes basàltiques que semblen sortir del mar. Té el seu encant. És diumenge i vàries famílies hi van d’excursió. S’està acabant el dia i ja toca buscar un lloc per acampar i sopar.

P1580638

Columnes basàltiques en el Jusangjeolli Cliff

P1580667

Vistes del Jusangjeolli Cliff

Amb només un dia per Jeju, ens n’adonem que és una illa de museus i atraccions, sobretot destinats al turista xinès, que aquest any arribarà a l’esgarrifosa xifra de 5 milions de visitants. El museu de la xocolata, del te, del sexe, de l’Àfrica, dels dinosaures, dels óssos de peluix, de la Hello Kittie i un llarg etcètera de museus que personalment no ens interessen gaire. Preferim gaudir del paisatge de costa i mar, però sobre gustos no hi ha res escrit.

P1580675

Dues estàtues “dolharubang”, l’emblema de Jeju

P1580689

Platges de lava

P1580738

Mt. Hallasan (1.950m)

És època de vent i l’experimentem amb tota la seva força. El Hawaii coreà no fa honor al seu nom en aquesta estació de l’any. La sensació de fred és més alta aquí que en la península. Tot i així, no val a queixar-se quan veiem les dones bussejadores, les “haenyeo”, a capbussar-se amb neoprens rudimentaris per tal de pescar o recol·lectar algues. Solen ser dones vídues que ronden els 60 anys, organitzades amb cooperatives, equipades amb aletes o sabates de plàstic, una boia de color taronja, una cistella reixada, un ganivet i amb poc més es disposen a pescar.

P1580782

Una simpàtica “haenyeo”

P1580847

Algues recol·lectades

Les “haenye”, literalment “dones de mar”, són heroïnes, valentes i sense por, que no perden el somriure quan ens les mirem. Treballen faci sol, vent o plogui. És el seu “modus vivendi” des de fa dècades. No obstant això, les feines dures tradicionals van perdent el seu lloc en la societat més moderna i les noies joves no volen dedicar-s’hi. És una feina física molt dura, sobretot a l’hivern, quan el termòmetre no marca més de 5 graus positius.

P1580899

La valentia de les “haenyeo”, les dones bussejadores

P1580977

Anant a buscar les seves algues

P1590060

Capbussant-se

Al vent huracanat d’ahir s’hi ha sumat la pluja. Hem de buscar un refugi protegits del vent per acampar. Les ràfegues són fortes. Trobem al costat de la costa un temple budista en construcció. Veiem una casa al costat amb llum. Truquem a la porta per demanar permís per acampar. Dues monges budistes vestides de gris i amb el cap rapat ens entenen i ens conviden a dormir a dins, a dutxar-nos i a sopar. Visca el budisme!

DCIM100GOPROGOPR0122.

Baixant del Seongsan Ilchul-Bong Peak

DCIM100GOPROGOPR0129.

El Seongsan Ilchul-Bong Peak

P1590106

Des d’altra banda de la badia

P1590113

Amb les nostres salvadores, visca el budisme!

No deixem l’illa sense visitar abans els famosos tubs de lava, Manjang-gul. Un dels túnels creats de lava més llargs del món, més de 7 kilòmetres, dels quals se’n pot visitar un. És un racó únic i especial.

DCIM100GOPROGOPR0136.

Assecador tradicional

P1590073

Espardenyes, cargols de mar… Tot fresquíssim

L’illa de Jeju ens ha donat una mica més de Corea del Sud. Ara sí ja estem a punt per anar al Japó. Gràcies Corea! Kamsahamnida Corea!

P1580875

Una “haenyeo”, la personificació de la fortalesa i la tenacitat

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s