COREA DEL SUD: El nostre diari coreà

DIA 1: És el nostre primer matí a Corea. Estem al 10è pis d’un bloc de 20 pisos d’alçada al suburbi de Gimpo, a Seül. Uns amables Mr. Min i Mr. Oh ens recollien ahir a l’aeroport. El Mr. Oh i la seva dona, la Kim, ens obrien les portes del seu apartament. Un xoc cultural i una hospitalitat desmesurada.

P1570711-001

El rei Sejong a la plaça Gwanghwamun, a Seül

korea-del-sud-iphone_32672562770_o-001

Celebrant la nostra arribada a casa del Mr. Oh i la Kim

La meva primera pregunta que em deixa desconcertada aquesta matí és quan demano “Plou?”. La Kim somrient em diu “Anio, anio” (no, no). Respiro alleugerida. Potser no farà tant fred si el dia no és gris. Mentre ells ens preparen l’esmorzar, no accepten que els ajudem, miro per la finestra i dic: “Està nevant”! Tots dos em miren i em diuen “Sí, sí, neu”. Començo a entreveure que la precisió en aquest país és important. No plou, sinó que neva i està tot el carrer cobert amb un mantell blanc. Hem parlat la mateixa llengua però amb un codi diferent.

P1570900-001

Dins al recinte del palau Gyeongbokgung

DCIM100GOPROGOPR0039.

Turistes amb el vestit tradicional (hanbok)

Tot i el dia blanc i humit, anem a conèixer Seül. Tot sembla planificat i quadriculat. Quan demanem a algú on es troba el palau Gyeongbokgung o una oficina de turisme, ens contesten dient la quantitat exacte de minuts, entre 6 i 7 minuts. Tot té un horari. Ens fixem que fins i tot la cocció dels fideus necessita 4 minuts i 30 segons o bé el tofu, 38 segons!!! Hi ha una certa obsessió amb el rellotge. Pensava que les noves tecnologies ens sorprendrien, sent Corea del Sud el país més connectat del món, però la vida dels coreans està sentenciada per aquell aparell que ja utilitzaven fa segles, el rellotge.

P1570834-001

Entrada principal al palau Gyeongbokgung

P1570869-001

Un soldat en el canvi de guàrdia

DIA 2: Avui ens hem compromès a explicar el nostre viatge en una escola d’anglès on va el Mr. Min. Aprofitem el matí, fred però blau, per fer una bona passejada pel centre de l’antic Seül, per Bukchon Hanok Village, on s’han preservat les cases de fusta tradicional (hanok). Tot i anar amb temps, una petita confusió amb el nom de l’escola ens fa arribar 10 minuts tard. Una catàstrofe aquí! El Mr. Min sembla haver ja mobilitzat mig Seül, preocupat per la nostra existència. Arribem esperitats, a l’estil mediterrani, ells esperen pacients i somrients. Ens disculpem i comencem la nostra xerrada. Ens miren com a herois o com espècimens vinguts d’una altra planeta. No ho sabem però tenen curiositat.

P1570939-001

Turistes en el barri de Bukchon

P1570965-001

Explicant el nostre viatge en una escola d’anglès

Tot seguit, el Mr. Min ens té preparat un tour turístic per la ciutat, sembla una contrarellotge. No hi ha temps per fotos, tot està dins un horari. Pugem caminant a la Torre Namsan. Les vistes des d’allà són immillorables. Ens n’adonem de la immensitat d’aquesta metròpolis. Ens assenyala els barris més rics i els més pobres, l’hotel més segur de la ciutat on es va allotjar l’Obama, les muntanyes i el riu.

32954172141_1e2f0c22f6_o-001

Panoràmica de Seül des de la Torre Namsan

Continuem caminant i caminant entre carrers on hi ha centenars de persones però on hi regna una certa harmonia. Ens porta a sopar al mercat Gwangjang. És tota una experiència pel paladar. Són sabors nous i exquisits. Després de sopar, seguint l’horari establert, ens suggereix que d’aquí 20 minuts agafem el metro, nosaltres cap a casa del Mr. Oh i la Kim i ell, cap a casa seva.

P1570986-001

La gran ciutat de Seül

Anem sobre el pla previst, però de sobte furgo i furgo a la motxilla i veig que no hi tinc el moneder. Hi portava 100 euros, uns quants wons coreans, una targeta de crèdit i els 2 passaports!!! Mare meva, no pot ser veritat, però ho és.

korea-del-sud-iphone_32672500930_o-001

Wi-fi time en el metro

Ajudats pel Mr. Min i amb taxis resseguim per la ciutat, ara ja de nit, els nostres passos del dia. Anem a la botiga on hem comprat gas, anem a un altre magatzem on no hem comprat res; el moneder no hi és. Intento fer memòria, quan ha sigut l’últim cop que he tret el moneder… Recordo haver pagat dos cafès al migdia abans d’anar a l’escola d’anglès. Anem a la cafeteria en qüestió i l’amo, de forma molt eficient i ràpida, a l’estil coreà, busca l’hora que hem entrat i ens veiem en el seu mòbil, gràcies a les càmeres de seguretat. En aquest país, hi ha una certa obsessió per les CCTV (les càmeres de seguretat). N’hi ha per tot arreu i funcionen.

32698922240_fb45e6014c_o-001

La bandera coreana

A la cafeteria, no me l’he deixat. Anem a la policia a fer la denúncia. Diuen que en el 90% dels casos a Seül es troba tot. Més o menys com a Barcelona, penso. De totes formes, anul·lo la targeta de crèdit.

De camí al mercat, fa unes hores, hem passat per dos caixers automàtics per treure diners. En el primer, la targeta no anava, però he fet servir una altra targeta que portem en un altre moneder. Tot i així, amb taxi ens hi apropem. Veig que no hi és però el Ricard sí que el veu. Està obert amb tot a dins. No m’ho puc creure. Han passat hores. La sort ens ha somrigut a Seül i les càmeres de seguretat hi han ajudat. Contents, més que feliços, ho celebrem tots tres amb una xocolata calenta en un “Paris Baguette”, una famosa cadena de forns cafeteria de Corea.

32698920110_f340ec804c_o-001

Contents amb el nostre moneder

DIA 3: Toca descansar una mica, parar, no tenir fred. Ens passem el dia a casa amb la Kim. No parla gaire anglès però un cop més som testimonis del veritable poder del llenguatge corporal. La Kim és una pintora que ha fet exposicions, fins i tot, per París. Amb molta senzillesa, ens mostra els seus quadres i entenem a la perfecció el que ens intenta explicar.

Al matí, abans que el Mr. Oh marxi en una reunió que té amb amics, ens sorprèn dient que coneix una paraula amb castellà. Esperem les típiques “Buenos días”, “hasta luego” o bé “hola amigo”, però ens surt amb la paraula “amantillado”. Vosaltres sabeu què vol dir aquesta paraula? Nosaltres sabem què és una “mantilla”; però ell ens alliçona dient que es tracta d’un tipus de vi! Després de fer servir el miraculós Google, veiem que es refereix al vi “amontillado”.

P1580133

Primeres pedalades per Corea

DIA 4: Comencem a pedalar i ens passem bona part de la jornada creuant la ciutat de Seül. Sembla que estiguem dins d’uns dibuixos animats. Gairebé des de casa del Mr. Oh i la Kim seguim una ciclovia que més endavant enllaça amb el “Four Rivers”, que ja no deixarem fins a Busan, 600 kilòmetres més al sud.

P1580026

Si vols registrar el teu pas pel “Four Rivers”

Una ciclovia creada per l’ex-president per tal d’esfumar una mica els danys ecològics causats per la construcció d’unes 20 preses. Per alguns, és una construcció d’un president que va portar avenços al país. Per altres, es tracta d’un president visionari amb una idea d’unir el nord amb el sud a través d’un riu navegable, a l’estil europeu. La inversió és multimilionària. El més trist és que ningú l’utilitza ja que les connexions terrestres són més ràpides. La ciclovia és simplement un petit bocí de la gran inversió.

DCIM100GOPROGOPR0008.

La ciclovia “Four Rivers”

P1580445

Blocs de pisos, un horitzó coreà habitual

Tornem, però, als dibuixos animats… Les bicis més estrafolàries, els estils més moderns i retros estan a l’ordre del dia a Corea. El món de la bicicleta està en auge des de fa pocs anys en aquest país. Pedalar s’ha convertit en una moda. Els seus ídols estan en el “Tour de France”. Intenten imitar-los. Veiem grups de joves amb bicis d’alta gamma que es mouen a la mateixa velocitat que nosaltres i que es paren a fer una cigarreta. Observem grups de mitjana edat amb bicis de muntanya dignes de la copa del món.

P1580060

Teixit de ponts

Creuar Seül és llarg i hi passem unes quantes hores però no són pas gens avorrides. Els gossos tipus Marilyn són els preferits del coreans. També els passegen amb bicicleta. Alguns van a la cistella de la bici; altres, corren al costat de la bici amb sabates noves (el gos porta les sabates!) i alguns van tenyits, la cua de verd i les orelles de rosa. Això és millor que està dins d’uns dibuixos animats!

DCIM100GOPROG0010021.

Un grup de simpàtics ciclistes coreans

El xou no ha acabat encara. Ara passa una Brompton amb un manillar aerodinàmic i una fatbike amb casc d’anar amb moto! Això és la bomba!

P1580190

La nostra primera nit

DIA 5: El dia continua sent de ple hivern. Veiem rius i aigua estancada completament glaçada. La calitja d’hivern cobreix el riu. Canviem els túnels d’ahir per desenes de ponts avui. La construcció d’aquesta ciclovia continua meravellant-nos.

DCIM100GOPROGOPR0053.

Túnels cromàtics i futuristes

P1580186

Ponts de disseny

L’amabilitat coreana va en alça. Per escalfar-nos, parem a fer dos cafès en un bar improvisat al costat de la ciclovia, la senyora ens regala un moniato calent. Més endavant, busquem un lloc per omplir d’aigua, una altra senyora ens regala un parell d’ampolles. El caliu de la gent compensa l’amargor hivernal.

P1580278

Un altre càmping improvisat

DIA 6: El dia s’aixeca gris. Fa fred. Ens abriguem amb tota la roba hivernal que tenim. Despleguem la tenda i esperem escalfar-nos pedalant. Avui toca fer les dues pujades més llargues de tota la ruta, res de l’altre món, però ens sorprèn la neu a la carretera tot baixant. Entre pomers, dos faisans treuen el cap, a última hora del dia, però s’espanten amb la nostra presència. Tot té un aire decadent. Ja ho té això l’hivern.

P1580336

Dalt del coll més alt del “Four Rivers”, a 500 metres

DCIM100GOPROGOPR0083.

Dies d’hivern, dies de fred

Sabem que les tensions entre Corea del Nord i Corea del Sud han anat escalant aquests dies. Corea del Sud juntament amb la base americana es dedica a fer maniobres aquesta setmana. Els avions de combat que ens sobrevolen en són testimoni. El soroll eixordador quan volen un darrere l’altre ens fan fer automàticament el gest de mirar al cel i intentar localitzar-los. Tenim ganes de tenir wifi per tal de saber com està la situació a dia d’avui. Els coreans del sud tenen por del veí i no és per menys.

DCIM100GOPROGOPR0041.

Una ruta plena de detall

P1580284

Pedalant entre camps de cultiu

DIA 7: Una jornada molt rural, d’observació, entre camps d’arròs, esglésies protestants, grups de retirats jugant a “gateball” (similar al mini-golf però la pilota ha de passar entre unes mini porteries), garses que canten per tot arreu i una parada al Museu de la bicicleta, que ens sembla més aviat el museu de les andròmines, resumirien un altre dia pel “Four Rivers”.

P1580383

A Sangju, en el Museu de la bicicleta

P1580194

El riu és vida

DIA 8 i 9: Una dia de 125 kilòmetres per arribar a la casa del Mook i l’Aghie. Una jornada rural per acabar, cansats i ja de nit, a Sejin, on ens esperen amb un sopar típic coreà a base de pollastre i verdures. Conversem i aprenem una mica més sobre les tradicions coreanes a través d’aquesta parella que també ha viatjat pel món amb bicicleta. Ara han decidit instal·lar-se en la Corea més rural, terra de cultiu de cebes, alls i arròs, i restaurar una típica casa de fusta. És fantàstic poder passar un parell de nits en un entorn com aquest.

P1580242

A l’estiu deu ser tot més verd…

P1580315

Bike-hotel, un pàrquing de bicicletes original

L’endemà els hi oferim una truita de patates. Continuem compartint experiències i ens ho passem bé. L’única curiositat que em ronda pel cap és la grip aviària d’aquesta zona. Molts camins i carreteres estan tancats per aquesta raó. I nosaltres menjant pollastre i ous. Quina bona elecció!

DCIM100GOPROGOPR0113.

Una “hanok”, casa tradicional coreana, la casa del Mook i l’Aghie

P1580470-001

Amb el Mook i l’Aghie i les seves bicis plegables

DIA 10: Tot i les pujades curtes amb pendents interessats, avui els protagonistes són els primers arbres fruiters florits que veiem. Bon senyal. Anem baixant i ens anem acostant a la primavera.

DCIM100GOPROGOPR0026.

Una bonica àrea de descans

P1580397

Pendents del 18%… No tot és pla al “Four Rivers”

P1580261

Fent amics

 Acampem al costat del riu i veiem que l’alegria del matí és només el que ells n’anomenen “una primavera dins l’hivern”. Ens amaguem dins dels nostres sacs i així passem una altra nit gèlida.

P1580339

Bon dia comptakilòmetres!

DIA 11: Arribem al final del “Four Rivers”, més de 600 kilòmetres i ja som a Busan. Ens passegem pel mercat de peix i pugem a la Torre Busan per agafar vistes de la segona ciutat més gran de Corea del Sud. Aprofitem les hores de dia per la ciutat abans d’agafar un ferri que ens portarà a l’illa de Jeju.

P1580542-001

Mercat de peix a Busan

P1580562-001

Ritual de benedicció al mercat de peix

P1580612-001

Vistes de Busan des del port

La nostra ruta seguint el “Four Rivers” s’ha acabat però tenim la sensació que volem conèixer una mica més Corea del Sud. És un país que ens està tractant molt bé i no volem marxar encara. Decidim anar al Hawaii de Corea, a l’illa de Jeju. Això, però, us ho explicarem en el següent relat.

P1580418

Sol d’hivern

DCIM100GOPROG0020050.

Busan, meta final del “Four Rivers”

Anuncis

Un pensament sobre “COREA DEL SUD: El nostre diari coreà

  1. Alba, que bien que recuperaste tu monedero con todas tus pertenencias y todavía mejor la acogida de los Coreanos, que les trae calorcito, para compensar el frío invierno y para animar a bike2reality a pedalear y a conocer un país mas.
    Les mandamos un caluroso abrazo desde Colombia

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s