De Te Anau a Alexandra: el Milford Sound i la costa dels Catlins

Al poblet de Te Anau, passem uns dies de descans, de repòs, d’actualitzar el blog, d’ordenar fotos, d’escriure, de llegir, d’organitzar les pròximes rutes, de menjar i cuinar, de petites i simples activitats que quan es viatja amb bicicleta i s’acampa cada dia no es poden dur a terme. La Sue ens ho posa fàcil: “quedeu-vos tants dies com voleu”. A la vegada, compartim experiències de viatges i pedalades per als mateixos llocs de Sud Amèrica, on ens vam conèixer. En concret, ens vam trobar en el Paso Sico (entre l’Argentina i Xile) on ens van retenir els “carabineros” per la neu. Per a la Sue i el Simon, la nostra arribada va ser com un àngel, ja que no entenien res del que estava passant al no parlar castellà. Van ser uns dies que, obligats per la neu i pel “viento blanco”, vam compartir àpats, xerrades, treball en equip per tenir aigua… Va haver-hi molt bona connexió i aquí estem, a casa seva.

https://bike2reality.com/2015/04/01/de-san-antonio-de-los-cobres-a-san-pedro-de-atacama-paso-sico-un-pas-diferent/ (enllaç al relat del Paso Sico)

https://vimeo.com/125404068 (vídeo del Paso Sico)

p1560716

Un dels molts rius de camí al Milford Sound

DCIM100GOPROG0010004.

Sopant amb la Sue

El segon dia de ser a Te Anau, ens ofereix el cotxe i la possibilitat d’anar a visitar el Milford Sound, el lloc més visitat de Nova Zelanda per la seva bellesa natural, considerat per alguns la vuitena meravella del món, sent també patrimoni de la humanitat. No ens ho pensem dues vegades i en cotxe el visitem. El possible tràfic fa que no hi volem pedalar, però motoritzats ens sembla una magnífica idea. De bon matí, conduïm per l’escènica carretera que ens porta fins al Milford Sound. Les boirines es van dissipant i s’aixeca un esplèndid dia de cel blau. El Milford Sound, o el fiord Milford, és una meravella natural que amb un dia de bon temps ens deixa sense alè.

p1560624

Les cascades del Milford Sound, les Bowen Falls

p1560647

Amb un magnífic teló de fons

Anem d’hora i la gran onada diària de turistes encara no ha arribat. Caminem amunt i avall per tal d’agafar les millor vistes. Una parella de foques juganeres ens fan aturar i observar-les. Donen voltes sobre si mateixes en l’aigua fins que s’acosten a unes roques per reposar. Tant a prop que gairebé les podríem tocar. És fantàstic.

p1560653

El Milford Sound, amb el majestuós Mitre Peak (1.692m)

p1560690

Foca juganera

p1560598

Un barco turístic pel fiord

De tornada, seguint el consell de la Sue, fem la caminada al Key Summit. En menys d’una hora estem envoltats de les millors panoràmiques del massissos. És una vista de 360 graus. Estem encerclats de serralades i veiem també el llac Marian en la llunyania. No hi ha ni un sol núvol. Considerant que aquí hi plou 200 dies a l’any, ens sentim més que afortunats. En el pàrquing, els keas, uns ocells endèmics de l’illa del sud, fan ús de la seva intel·ligència per envoltar-se de turistes. Són lloros alpins, inquisitius i llestos.

p1560575

Mt. McPherson (1.931m)

p1560750

Mt. Talbot (2.105m)

p1560729

L’inquisitiu kea, el lloro alpí endèmic de l’illa del sud

La següent parada és als Catlins. Diem adéu a la Sue. El Simon està treballant fora i no podrem coincidir amb ell. Esperem que hi hagi una pròxima ocasió aviat. De Te Anau, ens emportem molts bons records i un fantàstic vent de cua que ens fa avançar a tota velocitat cap a la costa sud de Nova Zelanda. Arribem al punt més al sud de la nostra ruta per aquest país. Ara toca deixa el Tour Aotearea que hem anat seguint des d’Auckland per tal de pedalar els últims “trails” que ens portaran a Christchurch, ara ja gairebé sempre en direcció nord.

p1560790

Cotxes que ens miren

p1560793

No som a l'”oeste”, però gairebé… de camí als Catlins

p1560784

Núvols dibuixats pel vent

p1560851

El vent deixa traça

Seguim la ruta Catlins Coastal Route, una costa que sorprèn amb els seus petits tresors amagats a cada raconet, una costa encara salvatge, entre bosc natiu i explotacions ramaderes, amb una població molt autèntica, amb un anglès enrevessat propi del sud. Petits ingredients que fan que el nostre pas pels Catlins sigui d’allò més agradable, sense oblidant-nos la dosi de sol que ens faltava.

p1560810

Som a prop de tot arreu

p1570005

Gavina observadora

p1560862

El capvespre a Fortrose

p1560909

Últimes llums rogenques

Són dies de pedalar molt trencacames, però a la vegada gratificant. Cada vespre trobem la nostra petita esplanada per acampar al costat de l’oceà; a vegades, sols; altres, acompanyats, però sempre amb la remor de les onades com a música de fons. La pluja també ens fa amagar en alguna ocasió però ens ho prenem amb filosofia i sempre trobem algun “refugi”.

p1570016

Curio Bay

p1570038

Tautuku Bay, des del mirador Florence Hill

p1570059

Amunt i avall, al costat de l’oceà

p1570098

Les cascades Purakaunui

p1570115

Ondulant

Petites joies com Curio Bay o el Nugget Point fan entretenir-nos pel camí. No tenim pressa però quan els dies són asolellats hem après que aquí s’han d’exprimir al màxim. Després de cales amagades i platges paradisíaques, si no fos per la temperatura de l’aigua, arribem a Kaka Point. Aquí passem la nit als vestidors de la platja, no és el millor hotel, però està net, s’hi està calent i tenim aigua i lavabos al costat! Plou sense parar i estem resguardats del vent. Una nit diferent, però també al costat del mar.

32626116932_42ab5288d9_o

El Nugget Point

p1570184

Grava i pluja de camí a Kaka Point

p1570194

El nostre “hotelet”

Uns kilòmetres més al nord, ja havent deixat la costa enrere, agafem el Clutha Gold Trail, un camí que ressegueix el riu Clutha, el més gran de Nova Zelanda, i un dels llocs on es va viure més intensament la febre de l’or. Entrem a la regió d’Otago. Canviem el paisatge de costa per un clima més sec, igual de ventós i amb molt més turons. No sé quants cops al dia pugem i baixem, infinitat de vegades. Tot i així, el Clutha Gold Trail ens ofereix una alternativa ben paisatgística per arribar ben a prop d’Alexandra, on fem parada a casa de la Keri i el Malcolm.

p1570219

Hi fa vent, ho podem afirmar

p1570235

La gran plana d’Otago o altrament “turolàndia”

p1570250

Turó amunt, turó avall, això és Otago!

p1570280

El pantà Roxburgh, a prop d’Alexandra

32626114662_1496e8db00_o

El far de Nugget Point, una imatge emblema dels Catlins

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s