De Wellington a Greymouth: Pel cor de Nova Zelanda

La travessa amb ferri des de Wellington fins a Picton, per l’estret de Cook, de l’illa del nord a l’illa del sud de Nova Zelanda, tarda gairebé 4 hores. Ens acomiadem de la Mary, una simpàtica irlandesa esportista que ens ha acollit a casa seva en l’històric barri de Kelburn. Sortim de Wellington amb un dia gris i emboirat, i arribem a Picton, tot navegant pel fiord Queen Charlotte, amb un radiant sol estiuenc. És una travessa plàcida, però el vaivé del ferri ens fa estar asseguts bona part del trajecte.

img_5701

Truita de patates, pa amb tomàquet, vi negre… Mmmmm… amb la Mary, a Wellington

p1550264

Travessa amb ferri de Wellington a Picton

p1550283

Un altre ferri arribant a Picton

Decidim aprofitar la jornada fins a les últimes llums del capvespre i avancem els primers kilòmetres per l’illa del sud. Els fiords, amb illots amb vegetació exuberant fins a tocar de l’aigua, velers i barques de pescadors aficionats, casetes de fusta, petits camins i corriols que vertebren algun turó, una lleugera brisa, fan que ens sembli un entorn privilegiat per a viure-hi.

p1550250

En el fiord Queen Charlotte

p1550242

Refugis de vacances

Amb dos dies, arribem a Nelson on el “warmshower” Wayne ens allotja a casa seva un parell de nits i ens permet tenir temps per arreglar una de les rodes. Ja portem setmanes amb una esquerda a un dels “bujes” de darrere. Ara hem rebut la peça de recanvi i, si ho arreglem, serà un “problema” que ens traurem de sobre.

img_5754

El Ricard teixint la roda

p1550304

Temps primaveral de camí cap a St. Arnaud

Tot sembla funcionar bé i podem continuar l’endemà mateix pedalant cap al sud. Des de Nelson, anem coneixent un tros més del país. Ens n’adonem d’allò que molts neozelandesos ens expliquen. El número de turistes està arribant a uns extrems que portarà el govern actual a limitar-ho d’alguna forma en un futur immediat. Des de l’any passat, el turisme ha passat a ser el principal motor econòmic del país. Parcs naturals, boscos, llacs, costa, platges s’estan massificant.

p1550323

Cap al Parc Nacional Nelson Lakes

DCIM100GOPROGOPR0135.

Kiwis a la vista?!?!

p1550297

Espantada i molla

Per sort nostra, la ruta que seguim, el Tour Aotearoa, transcorre bona part dels kilòmetres per carreteres i pistes solitàries. No és mai la ruta més directa ni la més ràpida, però sol ser la més tranquil·la i escènica, aquella que sovint ens ofereix un camí al cor del país. He de confessar que Nova Zelanda em té el cor robat des de fa anys, però estic contenta que ja no estic sola. Gaudim junts de la natura neozelandesa.

p1550340

Llac Rotoiti, a St. Arnaud

p1550387

Llac Rotoroa

p1550521

Art o antiqüalla?

Pedalem pel Parc Nacional Nelson Lakes, el secret més ben guardat dels kiwis. Passem també per terra de pastura de vaques, ovelles i, fins i tot, cérvols. Creuem fagedes, com el Victoria Forest Park, amb vegetació nativa, que sobresurt entre els turons destinats a l’explotació de la fusta, una altra economia important per al país. Travessem ponts, rius i rierols. Trobem sempre algun lloc resguardat i amagat per acampar. Nova Zelanda encara és una perla per pedalar-hi.

p1550426

Gamma de grisos al capvespre

p1550443

Cap al coll Maruia

p1550417

Pistes bucòliques, a través de boscos natius

El nostre primer contacte amb l’oceà Pacífic, concretament el Mar de Tasmània, a la “West Coast” és a Greymouth, on els “warmshowers” brasilers Felippe i Mariana ens allotgen a casa seva. Per ser més precisos, en el seu garatge on han improvisat un llit per als ciclistes que passen per aquesta costa i com sol ser habitual, on hi arriben molls i amb poques ganes d’acampar.

DCIM100GOPROGOPR0146.

Església catòlica a Murchison

DCIM100GOPROGOPR0162.

Plourà?

Després d’un mes per territori kiwi, no ens podem queixar de com hem anat esquivant la pluja. Ara i aquí, però, comencem a intuir que serà una companya més de viatge. Els pronòstics per als propers dies són força extrems: pluja constant, tempesta, forts vents… Com diuen els kiwis, això no és la “West Coast” (la costa oest), és la “Wet Coast” (la costa molla). Si algú es preguntava per què tot està tan verd, ja hem trobat la resposta!

DCIM100GOPROGOPR0233.JPG

Amb el brasiler Felippe i el francès Raymond, a Greymouth

p1550529

Esmorzant en el bosc

Anuncis

Un pensament sobre “De Wellington a Greymouth: Pel cor de Nova Zelanda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s