De Taupo a Wellington: 40.075 kms, una volta al món

Després del Nadal, amb un dia esplèndid de sol arribem on comença el famós Timber Trail. És un dels camins senyalitzats per bicicleta més llargs de Nova Zelanda: 83, en concret, de corriols i pistes, amb 8 ponts penjants, en el Pureora Forest Park. Kilòmetres i kilòmetres de boscos tupits i ombrívols, amb vegetació autòctona. Busquem una paraula per descriure’l i creiem que “impressionant” és la que més bé escau. Gaudim de cada pedalada.

p1540580

Primers kilòmetres pel Timber Trail

p1540600

Un dels 8 ponts penjants

p1540542

Algun tram de pista

No és tècnic. Està molt ben mantingut. Anem més lleugers, hem enviat material a Wellington. Tot plegat fa que no volem acampar a la meitat, com se sol fer, i continuem pedalant. Ens ho estem passant massa bé i el ruixadet de migdia no ens espanta. Així pedalem el Timber Trail: motivats, més descarregats, sense fang i gaudint.

p1540621

El pont més llarg del Timber Trail

p1540626

I l’últim!

p1540633

Més pedalades per aquest camí de somni

Des d’allà ens desviem per anar al Parc Nacional Tongariro. La predicció del temps és bona i no la volem desaprofitar per caminar el “Tongariro Alpine Crossing”. Alguns diuen que és una de les travesses d’un dia més boniques del món. No sabem si és cert del tot però el lloc és especial i amb un dia de cel blau, els colors maragda de l’aigua dels llacs, la terra vermellosa del cràter i el negre intens dels rius de lava llueixen amb força. És terreny volcànic i la gamma de colors és extensa.

panorama_tongariro-001

“Emerald Lakes”, tres cràters de color maragda

p1540894

Un dels tres llacs

p1540917

El “Red Crater” i el Mt. Ngauruhoe (2.291m) 

No estem sols, evidentment; molts turistes, alguns més preparats que altres, caminen aquests 19 kilòmetres. Deixem la part més espectacular enrere i comencem a perdre desnivell tot passant pel costat d’algunes fumeroles. Amb aquestes vistes esplèndides grabades ja a la memòria i amb un sopar tranquil acomiadem el 2016, 12 hores abans que a casa.

p1540755

Amb el Mt. Ngauruhoe al darrere

p1540929

Fumeroles en els cràters Te Maari

p1540924

La tartera amb el “Red Crater” al costat

L’endemà, un soroll, ja conegut, ens desperta. Les prediccions meteorològiques neozelandeses no fallen gaire. Plou i el dia és gris. Les vistes que teníem al Mt. Tongariro (1.978m), al Mt. Ruapehu (2.797m) i al Mt. Ngauruhoe (2.291m) s’han esfumat. El primer dia de l’any ens l’agafem amb calma: ni pedalar ni caminar, ni res de res. Descansem i mirem com plou, que de tant en tant també ens va bé. Pensem en el fet que des que vam començar a pedalar l’octubre del 2014 fins l’últim dia del 2016, hem fet 40.075 kms, els mateixos kilòmetres que una volta al món: coincidència o destí?!

p1540834

El “Blue Lake”, un llac sagrat per als maoris

p1540939

Baixant cap a la vall

El segon dia de l’any continua igual. Des de la Xina que havíem oblidat pràcticament les jornades plujoses i els dies foscos. Sabem què ens toca fer: tenir paciència i esperar o mullar-nos. Optem per la segona. Ens arrisquem i avancem kilòmetres secs, fins al riu Whanganui on acampem en un càmping gratuït. Avui ens n’hem sortit prou bé. No ens podem queixar. Aconseguim parar la tenda quan encara no plou i una parella de neozelandesos ens reben amb dues copes de vi Rioja, què més podem demanar?

DCIM100GOPROGOPR0002.

Entrada al Parc Nacional Whanganui

DCIM100GOPROGOPR0006.

Vista del riu i la ciutat de Whanganui

El tercer dia no continua igual, sinó pitjor. El millor de tot és que la ciutat de Whanganui està només a 40 kilòmetres i sabem que el John i l’Ann ens esperen a casa seva. Quina coneixença més entranyable! Us podeu imaginar una parella de 76 anys cadascú, amb bon sentit de l’humor, optimisme per donar i vendre i realisme encomanadís? Aquests són, doncs, els amables amics de Whanganui. Ens conviden a passar una dia més amb ells. Aprofitem així que el temps millori i aprenem una mica més de la vida neozelandesa. Sabem que deixem uns amics enrere que ens han tractat com un més de la família i que sempre portarem al cor.

p1540964

El tudó neozelandès

DCIM100GOPROGOPR0011.

Torre commemorativa, a Whanganui

DCIM100GOPROG0010026.

Amb el John i l’Ann, a Whanganui

Avancem ja direcció a Wellington, la capital de Nova Zelanda. De camí, trobem una granja on estan esquilant ovelles. No volem perdre l’ocasió i demanem permís per entrar. És un autèntic espectacle. Els esquiladors poden arribar a esquilar una ovella en 45 segons. Tenen molta traça; de fet, és un art. Treballen en equip i els amos estan contents ja que ens expliquen que aquest any han trobat treballadors valents. El preu de la llana ha baixat en picat degut al mercat xinès, però encara és un bon negoci a Nova Zelanda. Estem en una granja petita, ens diuen, de només 1300 ovelles!

DCIM100GOPROG0020034.

Amb la Shirley, hospitalitat espontània a prop de Pahiatua

p1540998

A Eketahuna, la casa de l’únic kiwi albí del món

p1550049

Esquilador amb traça

p1550098

Mocasins per esquilar ovelles

Passem també per Martinborough, conegut pels seus bons vins i el bon clima. Des d’allà  a prop, seguim el Rimutaka Rail Trail, una via verda que ens fa travessar un massís i continuar fins al poble d’Upper Hut, des d’on seguirem tranquil·lament el Hutt River Trail, una ciclovia que ens portarà al centre de la capital de Nova Zelanda. El Rimutaka Rail Trail és una via verda que antigament va ser una de les obres ferroviàries més ambicioses de Nova Zelanda, degut al coll de muntanya que el tren havia de superar. És força fàcil pedalar-lo i ens imaginem com devia ser llavors la travessa, el 1878, quan es va inaugurar la línia, en aquell racó de món.

DCIM100GOPROGOPR0073.

Cap a la via verda Rimutaka Rail Trail

p1550161

Un dels túnels de la via verda

p1550162

Toca empènyer, la riuada es devia emportar el pont

Continuem seguint el Tour Aotearoa que ens porta a través de ciclovies al cor de Wellington. Ens sembla admirable com han aconseguit crear una ciclovia per entrar directe al centre de la ciutat. Ara sí, últimes pedalades i completem el nostre primer objectiu per Nova Zelanda. Ja hem pedalat l’illa del nord, d’Auckland a Wellington, 1300 kilòmetres plens de bons moments i bona gent.

p1550127

Bústies per a tots els gustos

p1550132

Sembla increíble però aquest camí ens condueix al centre de Wellington

p1550198

Wellington, la capital de Nova Zelanda

Propera parada: ferri de Wellington a Picton, de l’illa del nord a l’illa del sud!

p1540655

Cap al Parc Nacional Tongariro, amb el Mt. Ruapehu (2.797m) al fons… Amb aquesta foto ens acomiaden de l’illa del nord

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s