De Bagan al llac Inle: Cap a l’estat Shan

La nostra ruta per Myanmar segueix cap al llac Inle. Uns dies que ens porten a conèixer més país i més birmans amb històries i vivències úniques, totalment oposades unes de les altres. Al poblet de Thazi, coneixem la Nini, la filla de la propietària de l’hostal Moonlight. Un dia més tard, a Kalaw, fem una coneixença ben diferent, la d’un general retirat, a qui batejaré sense el seu permís com a “General Popa”. Passem de l’entusiasme optimístic de la Nini a la prepotència del general; de la lluita diària al benestar absolut; de la generositat a l’individualisme; de la por a la soberbia; dos móns apart.

p1530066

L’aigua no surt de l’aixeta

p1530116

Època de cacauets

A casa de la Nini hi llueix una foto de la política birmana, lluitadora, premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. La Nini se’n riu dels generals, de la seva mala educació, no té pèls a la llengua. Els coneix bé. Durant anys ha treballat en un elitista camp de golf a Naipyidó, a la  nova capital, com a “provadora” d’aliments. La seva feina era tan simple com perillosa. Provava prèviament tots els àpats que es menjarien els generals per tal de saber si estaven enverinats.

p1530213

A les muntanyes

Ens explica com els hi ha sigut de difícil, a la seva família, poder arribar a pagar els 2000 dòlars anuals per tal de tenir l’hostal obert, pagar tot el que els policies corruptes demanen de sotamà, més l’almoina als 20 monjos que passen a diari per casa seva. Una lluita diària però esperançadora. La Nini desprèn alegria, bona educació, intel·ligència, ganes de viure. És la vitalitat personificada.

p1530133

Petit poblet a l’hora de la bugada

p1530174

Camins solitaris

Amb menys de 24 hores i amb una bona pujada entremig, desembarquem a Kalaw, on coneixem el “General Popa”, retirat i orgullós de l’exèrcit del seu país i de les fortunes que atresora el gran general. El seu matxisme és latent, la seva prepotència, encara més. Entre alguna de les seves dades, té la casa a Yangon llogada per 1900 dòlars al mes, una fortuna aquí. De la Nini al “General Popa” hi ha un abisme: dues vides en un mateix moment en un mateix país, separades per una economia dispar i uns ideals polítics extremistes. Són trobades que ens fan sentir com batega el país i la seva gent, ens fan endinsar de ple al cor de la societat birmana.

p1530141

Parlant, rient, xiuxiuejant

p1530184

Terra vermella com el foc

p1530211

Ètnia Pa-o

Amb aquestes coneixences en ment, continuem pedalant cap al llac Inle, per pistes de terra i camins soliaris. Un dia de muntanya ens porta finalment al llac. Ens trobem amb uns birmans més freds, més de la muntanya, menys somrients, més observadors. Distingim clarament l’ètnia Pa-o, les dones llueixen llampants mocadors taronges o vermells lligats al cap, vestides normalment de color negre. Els homes, simplement amb un turbant al cap. Ens creuem amb membres d’altres ètnies però no els sabem distingir.

p1530198

Cistelles de bambú

p1530230

Per pistes de terra a prop del llac Inle

p1530263

Vivint de la terra

El llac Inle ens ofereix un dia de descans. Per un preu irrisori i sense regatejar, tenim un barquer que ens porta on volem anar. Entén el nostre missatge: no tenim la intenció de comprar souvenirs en les casetes del llac, volem veure la vida del llac. Ens condueix entre els horts flotants. Ara és època de collita de tomàquets i les barquetes van carregades amb cistelles de bambú plenes a vessar. De bon matí, el tràfic de barquetes és constant.

DCIM100GOPROG0010032.

Fent el turista pel llac Inle

p1530325

Casetes de bambú

p1530378

Pescador, preparat per la foto?!

Els pescadors van feinejant. Utilitzen la tècnica única de remar amb un peu mentre s’aguanten amb l’altre, a la vegada que van recollint la xarxa. N’hi ha per tot arreu. És com una dansa que segueix un ritme lent que no s’atura mai. L’economia de moltes famílies, que no s’han dedicat al turisme, depèn de la pesca. Alguns ens somriuen. Altres simplement estan per la feina. És l’art del llac Inle.

p1530455

Pescadors en dansa

p1530490

La vida al llac

p1530507

Pagoda Phaung Daw Oo, en el llac Inle

El nostre barquer ens proposa anar a veure les dones girafa. Així, visitem una botiga on  confeccionen teles fetes a mà, que per cert són precioses. Les dones girafa de l’estat de Kayan veuen el llac com una oportunitat d’una vida millor. Al cap i a la fi estan a pocs kilòmetres. Així, moltes han vingut a viure al llac. Les observo amb admiració i pena al mateix temps. Són somrients i properes. Des dels 9 anys que porten els collarets. Me’n deixa sostenir tres i quina sorpresa, són massissos. Porten 8 kilos al coll! El turisme ha fomentat que puguin tenir més recursos i benestar. Per altra banda, l’interès dels estrangers fa que continuïn aquestes tradicions tribals tan extremes.

p1530556

Casetes de pescadors

p1530480

Una padaung teixint

El llac Inle ens regala una matinal fantàstica i molt interessant. Les últimes pedalades cap al sud ens portaran a través de més muntanyes i finalment tancarem el nostre cercle a Yangon.

p1530529

Entre els horts flotants

p1530446

Equilibris al llac Inle

Anuncis

2 pensaments sobre “De Bagan al llac Inle: Cap a l’estat Shan

  1. Hola Alba,
    Ja fa molts mesos-any, que esteu de viatge. Jo et segueixo llegint, ,no escric. Però aquest matí, abans d’anar a entrenar, si que ho faig.
    Us dessitjo un bon Nadal i que seguiu essent feliços amb el vostre viatge. Dignes de la meva admiració. Molta Salut i alegria!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s