De Mae Sot a Bagan: Myanmar, un país a part

Myanmar, l’antiga Birmània, és un país que a poc a poc es va obrint al món i va veient la llum, habitat per gent amable i bondadosa de diverses ètnies. El passat s’ha endut moltes vides, el present ofereix molts somriures. Així veuen la vida en aquest país, després del canvi de govern. Actualment viuen en la “democràcia”, després d’una dictadura militar de més de mig segle. Tot i així, molts són els conflictes socials i econòmics que el nou govern haurà de fer front.

p1510467

Frontera

p1510481

Primeres imatges de Myanmar

p1510499

Transport de bicicletes

Mentre pedalem, no passa un dia que els birmans no ens dediquin un “mingalaba” o un “hello”. Es desviuen per complaure’ns i servir-nos. Som els seus convidats a tota hora. Amb el seu anglès de 4 paraules, fan el possible per comunicar-se i poder donar-nos allò que estem demanant, sigui aigua, un lloc per dormir o un plat d’arròs. Els birmans són l’amabilitat personalitzada. Pedalem hores amb el somriure dibuixat a la cara.

p1510701

En els camps d’arròs

p1510673

A prop de Hap’an

p1510744

Bar ambulant

Des del poble fronterer tailandès de Mae Sot fins a Yangon, el trànsit és el protagonista principal de la història. Intentem fer-nos un lloc entre cotxes, motos, tractors, camions i autocars. A vegades, també entre carros tibats per bous o vaques, carregats de palla fins a una alçada ben considerable, balancejant equilibradament d’una banda a l’altra. Una amplada de carretera de no més de 3 metres i un sotragueig que et fa caure els “empastes”, si em permeteu el castellanisme, fan que no sigui la carretera ideal per al cicloviatger. Esperem i desitgem que l’escenari canvií cap al centre de Myanmar.

p1510577

Tractorets

p1510548

Les monges budistes volen una foto amb mi

p1510678

Formacions càrstiques a prop de Hap’an

Tenim la sensació d’estar molt lluny de Tailàndia, a anys llum, i estem només a pocs kilòmetres de la frontera, allà mateix. Dones, homes i nens vesteixen en “longyis”, una faldilla tipus sarong fins als peus. Les dones no solen mostrar mai les espatlles, només quan es renten embolicades amb un tros de roba al costat d’un riu o d’una bassa. Les dones i els nens es maquillen de forma llampant amb “thanaka”, una pasta d’una planta que tant serveix de maquillatge com de crema refrescant per protegir-se del sol. Tradicions úniques que ens transporten a dècades enrere i que són motiu de més d’una fotografia.

p1510797

Cares maquillades amb “thanaka”

p1520114

De camí a la feina

p1520058

Amb faldilla, descalç i amb dues rodes

Els birmans són la gent amb el somriure més fàcil que hem conegut, però ai quines dents! A cada cantonada i a peu de carretera, ens trobem parades que venen fulles d’areca amb nou d’areca, les quals mastiquen a tota hora del dia, barrejades amb tabac i cal. El que s’anomena “KunJa”. És estimulant, addictiu i cancerigen… la combinació perfecta. El resultat de masticar el “KunJa” és força fastigós: dents vermelles con si tinguessin sang a la boca i escopits constants de la substància. Tradicions que semblen gairebé tribals però que tot un país encara practica.

p1510638

Posta de sol al riu Irawadi

p1520706

Transport d’aigua

p1520696

Carreteres ombrívoles entre figueres de Bengala

Comencem a palpar el tipus de turisme de Myanmar. El govern des de fa poc és “democràtic”, però l’exèrcit i la policia encara tenen l’afany de controlar-ho tot. La ruta que segueixen els turistes sol ser sempre la mateixa. Solen ser grups organitzats, amb poc temps. Encara hi ha moltes zones tancades al turisme o a on es requereixen permisos especials, a l’haver-hi encara conflictes armats. Per aquest motiu, el ciclista que va a la seva es converteix en una feina extra per la policia ja que ens han de controlar i saber on dormim cada nit.

p1510792

Monjo budista

p1510729

Làtex

p1520521

“Pit stop”, reparació de bicicletes al carrer

Està estrictament prohibit acampar en tot el país i ser allotjat a casa d’algú. Només podem anar a hotels per a turistes, fet que comporta a vegades molt d’enginy i tirades de 140 kilòmetres. Si cal et segueixen, per la nostra seguretat, diuen. Nosaltres hem sigut interrogats per 4 policies de paisà mentre dinàvem. També, ens han trucat a l’hostal per fer-nos les preguntes de rigor. Sempre volen saber el mateix: d’on som, on hem dormit l’última nit i on dormirem l’endemà. Són sempre amables però no deixa de ser una situació ben estranya, el fet de sentir-se controlat.

p1510592

A prop de Hap’an

p1520454

Caçadors de cacauets

p1520414

En fila cap a classe

Yangon, o Rangoon, l’antiga capital de Birmània i la ciutat més gran del país no té res però ho té tot. S’hi respira deixadesa, recordant-nos la decadència dels carrers i edificis de l’Habana. Hi ha un gran vestigi colonial que s’aguanta d’un fil. D’altra banda, en pocs anys s’han construït molts hotels i restaurants de gran qualitat. Tot i això, els talls de llum estan a l’ordre del dia i els generadors bramen a cada cantonada de Yangon. Aquesta ciutat no sabem què té, però ens enganxa. Hi passem només 2 dies per tal de deixar el nostre equipatge que no necessitem, bàsicament roba d’hivern, i que recuperarem al cap d’unes setmanes i per visitar un amic, el Max, un anglès que fa 12 anys que hi viu.

p1520138

Yangon, amb la pagoda Shwedagon al fons

p1520011

En el tren

p1510772

Apuntant-nos amb una escopeta de bambú

Sortim de Yangon en tren per evitar el tràfic. La nostra ruta circular pedalant cap al centre ens porta pels poblets a la riba del riu Irawadi. Una regió, per fi, molt més tranquil·la que d’on venim. A Yenangyaung, coneixem l’Eric, un birmà retirat que ha dedicat tots els seus esforços per fer realitat el projecte “Light of Love”, una escola per a orfes finançada a través d’ajudes europees i dels ingressos que genera el seu hotel. És un lloc màgic. Encisa. És dissabte i els nens no tenen escola. Una llàstima no poder veure el projecte en acció. Però ens encanta aquest indret.

p1520649

L’escola “Light of Love”

p1520652

Davant de les aules

p1520644

Un dels molts temples

Ens asseiem a la terrassa amb vistes a la plana i al riu. Les dones feinegen pels camps transportant cistelles sobre el cap. Es veu algun camió vell i atrotinat de fa dècades. Joves que aprofiten les estones de lleure per un partit de “Sepak takraw”, un tipus de voleibol amb peus, mans i cap, amb una piloteta de vímet. Una lleugera brisa ens fa posar màniga llarga i ens fa viatjar els pensaments. Les escenes quotidianes queden gravades a la memòria, juntament amb les músiques dels temples budistes que sonen sense parar des de la matinada. Qui sap si un dia podrem tornar a l’escola “Lights of Love” aportant el nostre granet d’arena?

p1520631

Vista privilegiada

p1520624

Temples i més temples

p1520548

Pel riu sec

Una jornada més ens condueix a Bagan, el principal destí turístic de Myanmar, conegut pels centenars de temples dels segles XI i XIII. Els turistes es mouen en motos elèctriques, carros de cavalls, cotxes amb xofer o bicicleta, com nosaltres, entre les pistes d’arena que condueixen als temples. Hi ha blancs per tot arreu. Un vol en globus per veure la sortida del sol per sobre els temples de Bagan ha de ser fantàstic però està a fora del nostre pressupost. En canvi, llevar-se quan encara és de nit i pujar a un temple és del tot assequible. Ens fascina veure la quantitat desorbitada de temples fins on la vista arriba, fins a l’horitzó, que qualsevol temple en concret. Podem corroborar que és un lloc especial.

p1520757

A l’hort

p1520774

Cap a Bagan

p1520805

Un dels molts temples de Bagan

Hi passem dues nits per poder assaborir l’entorn i després continuar cap al Llac Inle. El temple Ananda Pahto és un dels més grans i més ben preservats, amb 4 figures de buda de teka en els 4 punts cardinals, d’uns 9 metres d’alçada. Impressionen. Fem una pausa a dins del temple. A part d’observar un dels budes, s’hi està fresc. Veiem a passar turistes de tots els tipus i nacionalitats, barrejats entre birmans devots que fan una reverència davant de cada buda tot fent una donació. Tothom vol veure els 4 budes però el sentit de la visita és del tot diferent.

p1520973

Entrada al temple Dhammayangyi

p1520878

Una foto de postal

p1520799

Per les pistes arenoses de Bagan

L’endemà a través de carreteres gairebé buides de trànsit ens dirigim cap al Llac Inle, uns quants dies més inoblidables per l’estat de Shan que explicarem en el pròxim relat.

p1520990

Temple Ananda Pahto

p1520942

Devots

p1520891

Les primeres llums a Bagan

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s