De Thakhek a la frontera amb Cambodja: Darrers passos per Laos

Laos comença a arribar al seu punt final: un visat d’un mes que exhaurim fins als darrers dies, un país que ens ha calat ben endins, carreteres solitàries, somriures d’infants, paisatges amb encant, una pobresa molt alarmant… Una combinació de sentiments, sensacions i experiències que ens fan gaudir i reflexionar a la vegada. Laos ens ha aportat un sud-est asiàtic diferent del que ja coneixíem, un de molt més pur, senzill i fàcil, amb una realitat dura com a teló de fons.

p1500271

Solitud

L’altiplà de Bolaven és ja del poc que ens queda per gaudir del país. La carretera que segueix el riu Mekong des de la capital fins a la frontera amb Cambodja és plana, calorosa i avorrida. Decidim avançar uns 350 kms amb bus, per tal de ser a temps a la frontera i així estalviar-nos un tram poc atractiu. Una excursioneta circular de 2 dies sense pes i temperatures agradables ens fan recordar de l’essència del ciclisme. No pedalar amb llastre és una alliberació física i mental. Ens sentim més forts i ràpids. Sabem, però, que és un petit caramelet que durarà només 2 dies; les alforges ens esperen a l’hostal de Pakse.

p1060121

Plàtans a dojo

p1500401

Producció local

p1500415

Cascada de Tad Lo

Així, gaudim de Bolaven, terreny de cascades, extenses plantacions de mandioca i de cafè. Les famílies d’aquest altiplà s’organitzen per deixar degustar al viatger el preuat cafè de Laos. Estem tocant el cel gairebé: cafè torrat de veritat i a la fresca! Tot plegat un somni que de mica en mica ens n’anem despertant, a mesura que perdem alçada i ens acostem a les planúries del riu Mekong.

p1060132

Cafè a cal Mr. Vieng

p1060139

Míssils de la guerra

p1500376

Botiga ambulant

Des de Pakse, a través de més rectes, calor, xafogor i poca cosa més arribem a Si Phan Don, a les 4000 illes del riu Mekong. Agafem una barqueta fins a l’illa Don Det. Una travessa de no més de 10 minuts ens deixa a l’illa, que recorrerem fins al pont que ens creuarà a l’illa Don Khon, més al sud. El turisme no és excessiu. Més aviat, el contrari, n’hi ha ben poc. La vida dels laosians continua sense immutar-se per la presència estrangera. Treballen en els camps d’arròs, pesquen en el riu. Tot amb la seva típica lassitud.

p1060163

Cap a l’illa Don Det

p1060189

Les 4000 illes del Mekong

p1500443

Feinejant

Les últimes llums de dia per la illa són màgiques. Passem pedalant entre casetes de fusta, molt bàsiques, on una simple llum il·lumina l’hora del sopar. Els nens, encara amb vitalitat, juguen entre ells o amb algun gos. Les dones tornen del camp, descalces o amb xancletes. El contrast entre la vida de l’estranger i ells és desmesurat. Pocs són els que han decidit dedicar-se al turisme i aprendre 4 paraules d’anglès. En bona part de l’illa Don Khon, la vida dels laosians sembla continuar el mateix rumb de fa dècades.

p1500464

L’illa Don Khon

p1500491

El Mekong al capvespre

p1500520

Entre camps d’arròs

L’endemà, tornem a terra ferma i arribem a la frontera amb Cambodja. Ens han advertit que estem davant d’una de les fronteres més corruptes del sud-est asiàtic. Estem preparats, almenys això pensem.

p1500527

Una de les 4000 illes

p1500537

A Don Det

p1500545

Peix fresc

Primer control. Segell de sortida de Laos.

-Bon dia, han de pagar 2 dòlars perquè és cap de setmana. Tots dos, 4 dòlars

-Això no és legal

-Són 2 dòlars per persona

-Volem veure el paper oficial on ho explica

-Està a Pakse. Són 2 dòlars

-L’heu de tenir aquí. Això no és veritat. No és legal

-El proper cop el tindrem aquí

-D’acord, però nosaltres sabem que això no és legal i no pagarem els 2 dòlars

 Ens posa el segell i continuem amb la dignitat intacte. Aquest ha sigut relativament fàcil.

p1500555

Frontera

Segon control. Frontera Cambodja. Ens apunten amb un tipus de pistola de plàstic blanc a la cara amb un raig vermell per mesurar-nos la febre. Volen saber si tenim malària o dengue. Evidentment, això val 2 dòlars. Li diem que estem sans i que ja en tenim un de termòmetre nosaltres. Ens deixa passar sense pagar, empipada.

Tercer control. Emplenem un formulari i…

-El visat val 35 dòlars cadascun

-Per què 35? El visat turista val 30 dòlars

-Pagueu. Són 35 dòlars

-Per què?

-Pagueu

-Quan?

-35 dòlars

-Van passar fa una setmana uns amics nostres i van pagar 30 dòlars per al visat turista

-Són 35 dòlars

-No és veritat

-Aneu amb bicicleta?

-Si

-Pagueu

-Quan?

-30 dòlars

Resulta que és més barat si vas amb bici?! O li vam acabar la paciència?!

Quart control. Segell d’entrada a Cambodja. Al noi del davant li demanen 2 dòlars per al segell. A nosaltres, res.

Prova superada. Podem confirmar que és una frontera corrupte i que el món és molt petit… Mentre estem en l’últim control, sentim un “hello”. Un belga amb bicicleta que vam conèixer a Armènia i que vam trobar per segona vegada a l’Azerbaidjan, està palplantat davant nostre 4 mesos després. Pedalem amb ell els primers kilòmetres per Cambodja, però això ja és l’inici del següent relat…

DCIM100GOPROG0030107.

Ja som a Cambodja

p1500367

Posta de sol exquisita al Mekong, amb Tailàndia a l’altra riba

Anuncis

Un pensament sobre “De Thakhek a la frontera amb Cambodja: Darrers passos per Laos

  1. Estos relatos e imágenes son un buen complemento de los videos; gracias a ellos conocemos algunas anécdotas que dejan ver las impresiones de lo vivido por bike2reality en su recorrido por el mundo. Que sigan su feliz aventura pedaleando por el mundo.
    Un abrazo para ambos desde Colombia

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s