De Luang Prabang a Vientiane: Dels turons càrstics a la capital, de la pobresa a la riquesa

Els dies a Luang Prabang són dies de descobriments, d’experiències noves, de conèixer cultura i tradicions laosianes. Són tres dies sense pedals, de descans i d’anar-nos adaptant a la calor. Les pluges xineses ja són història. Són dies també especials per als budistes. S’han acabat els tres mesos de pluja, la seva “quaresma” budista i els monjos poden sortir del temple. Ho celebren amb un famós festival, el Lai Heua Fai.

p1490388

Estrelles de paper en un temple budista

Durant els dies abans, tant monjos com devots es preparen per la celebració, elaborant barques amb bambú i paper de seda, adornant els carrers i les cases, tot encenent espelmes i llumetes quan baixa el sol. De mica en mica, Luang Prabang va agafant un aire místic i càlid. La màgia de la llum de colors regna pels carrers i pels temples. Els monjos més joves s’encarreguen d’encendre les espelmes i mirar que la brisa del vespre no les apagui. Es respira un aire festiu i de germanor. Cadascú hi posa el seu granet de sorra.

DCIM100GOPROG0170079.

Preparant ofrenes

p1490405

Desfilada

El dia del festival, després de la desfilada, amb la lluna plena com a teló de fons, les barques il·luminades per espelmes s’arrengleren per entrar a l’aigua i navegar riu avall, gràcies a la corrent del Mekong. Nosaltres trobem una platgeta amb bones vistes al riu. Les primeres ofrenes, una base amb fulles de plataner, flors i espelmes, ja hi floten. Els devots budistes, joves i grans, acosten les ofrenes a l’aigua, desitjant que tot el dolent del proper any flueixi corrent avall i arribi ben lluny. Creences i tradicions es barregen entre els turistes vinguts de tot el món per presenciar aquest festival laosià. Tothom ens diu que tenim molta sort de ser aquí just en aquestes dates, sense haver-ho planificat abans. Ens sentim afortunats i gaudim del moment.

DCIM100GOPROG0230092.

Riu Mekong, el dia del Lai Heua Fai

p1490463

Desforestant

p1490732

Búfals en remull

No obstant això, i com sempre sol passar, els pedals ens criden i l’endemà comencem a fer via cap al sud. El camí des d’aquí fins a Vang Vieng és molt escènic i amb molt poc tràfic. Només en les hores puntes d’entrada i sortida de l’escola, un mar de nens i adolescents absorbeixen la carretera; uns, amb bicicleta i paraigües per protegir-se del sol; altres, simplement a peu. Pedalen i caminen sense pressa, parlant, somrient-nos, mirant-nos… Avui tenen una diversió més en el seu camí a l’escola: nosaltres!

p1490526

De camí a l’escola

 

p1050896

Primeres escenes càrstiques

Les formacions càrstiques són abundants, cobertes de vegetació tupida. Grans parets que desprenen virginitat, tant per la seva verticalitat com per la densa flora tropical. Veiem muntanyes que se sobreposen. Turons que despunten enmig d’un prat on pasturen vaques i búfals. No ens imaginàvem una ruta tan bonica en el nord de Laos. Són escenes extretes d’una postal.

p1490614

Carreteres solitàries

DCIM100GOPROGOPR0104.

Estenedor parabòlic

Una d’aquestes jornades dormim a més de 1000 metres d’alçada, a Kiewkachan, un petit poblet on es respira un aire fresc i a on presenciem una esplèndida posta de sol. Un sol vermell de foc diu adéu a un dia farcit de pujades. Les gallines cloquegen, el gall canta. Deuen ser els últims cants abans d’entrar en un son profund. El crit d’algun nen en la llunyania. Una lleugera brisa ens fa posar un jerseiet. Què bé que s’hi està! És perfecte. No podem demanar més.

p1490581

Muntanyes del nord de Laos

p1490470

Els últims rajos de sol del dia

p1490491

Un dia més…

La carretera va perdent alçada i el mercuri va pujant. L’estratègia és clara, ja la tenim apresa del nostre pas per l’Amèrica Central: llevar-nos ben d’hora per aprofitar les primeres hores del matí quan encara el sol no és tan fort. Tot i així, a les 10h del matí el termòmetre ens marca 34 graus i humitat molt alta. Segona estratègia: fer parades més seguides… aigua, batut de fruita, ombreta i dinar, parades que ens “refresquin” una mica. Benvinguts al clima tropical!

p1490699

Vaques pasturant

p1490671

Pomelos

p1490773

Vang Vieng

Les últimes pedalades fins a Vientiane, a la capital de Laos, ens mostren un país diferent. De cop i volta, ens preguntem on ha anat a parar el 75% de la població que viu amb menys de 2 dòlars al dia. La simplicitat de les cases de fusta han passat a ser construccions més sòlides fetes d’obra i algunes amb tocs senyorials, escalinates i jardins. Cada cop hi ha menys bicicletes. En canvi, el número de motos i de cotxes que ronden els 60.000 euros s’ha multiplicat fins arribar a omplir les carreteres que condueixen a la capital. El silenci de l’entorn rural ha cedit pas al bullici sorollós de la ciutat.

p1490626

Vida rural

DCIM100GOPROGOPR0097.

Hora de les notícies

p1490707

Cranc enrabiat

Es respira prosperitat, un avanç molt positiu per Laos. Tot i això, continuem pensant en l’abisme existent entre els pobles de més al nord i els d’aquí on som ara. Una vegada més, xoquem amb una realitat que es va repetint al llarg del nostre viatge pel món: els pobres són molt pobres i els rics, molt rics. Podria ser una crítica socialista cap a una societat capitalista però Laos és de caràcter comunista!

p1490752

Últimes llums a Vang Vieng

p1490568

Benzinera

DCIM100GOPROGOPR0110.

Més carregada que nosaltres

Vientiane no és una ciutat gaire gran a l’Àsia, menys de 800.000 habitants. El suficient, però, per poder tramitar els visats que necessitem per continuar pedalant pel sud-est asiàtic i que de segur ens tindran ben entretinguts durant els següents dies.

DCIM100GOPROG0150071.

Records de Luang Prabang

Anuncis

2 pensaments sobre “De Luang Prabang a Vientiane: Dels turons càrstics a la capital, de la pobresa a la riquesa

  1. Como siempre los relatos y vídeos que montan son un testimonio encantador del viaje de bike2realtity por el mundo.
    Hermosa la ceremonia budista con sus luces y símbolos. Un abrazo para ambos desde Colombia

    Liked by 1 person

  2. Weeii! Fascinant la cerimònia budista! M’ha encantat!
    Sorprenent…be o no tant! Tot i ser un pais comunista l’ase diferencies abismals entres les zones del nord i les altres on la riquesa es mes q evident! Pero aixo sembla q sigui un mal encomanadís en aqta societat actual!
    Molt bons estrategues, ehhh! En plantejar les sortides de cada dia…no hi ha com haver rodat mils de kmts!😀😉
    Fins aviat crackis!
    Una abraçada!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s