De la frontera xinesa a Luang Prabang: Laos, Sabaidee!!

Laos, l’antiga terra del milió d’elefants, ens obre les portes de bat a bat. En poques hores, es converteix per nosaltres en la terra dels mil “Sabaidee”. Desenes de nens cada dia s’arrengleren al nostre pas per saludar-nos efusivament amb el seu hola, el seu “Sabaidee”. Els més agosarats s’acosten per xocar-nos les mans. Mirem on mirem hi ha infants somrient. Ens saluden des de lluny. Si no els veiem, els sentim. La simpatia d’aquesta canalla ens fa sentir alegres. No ens cansa la seva cridòria. No tenen gairebé res, però al mateix temps ho tenen tot: la felicitat que tots els nens del món haurien de tenir.

p1480983

Petits infants sortint de l’escola

Els nivells de pobresa a Laos, sobretot en les zones rurals, són extrems, alarmants. Les cases són fetes amb quatre fustes mal col·locades. Les famílies viuen de les gallines i els més afortunats, d’un porquet. Treballen en els camps d’arròs o recol·lectant fruita i verdura que el clima tropical sortosament proporciona. La vida és simple i dura. Veiem dones carregant llenya en bosses o cistelles, lligades en una cinta al cap. Viuen al dia. Aquí no val queixar-se. La calor que ens turmenta en més d’una jornada és perquè hem triat ser aquí. Si estem cansats és perquè ens ve de gust. Si tenim gana és perquè no hem planificat bé els àpats. Tots els nostres “mals” es poden modificar en un obrir i tancar d’ulls. Ells, en canvi, no poden triar.

p1480202

A punt per ser venut

p1480480

Simplicitat

Les motos i les bicicletes omplen els carrers. Els cotxes han deixat d’existir. Només els cotxes tot terreny d’algun ric, d’alguna ONG o bé dels treballadors xinesos d’obres. És un xoc veure aquests vehicles transitant per on pedalem. La paradoxa és enorme, és massa gran.

DCIM100GOPROGOPR0019.

Mirades tristes

p1480460

Xafogor

Els nens, molts d’ells descalços i alguns sense roba, corren amunt i avall, encara sense el pes sobre seu del cost de la vida en aquest racó de l’Àsia. Els que van a l’escola solen anar uniformats. Em fixo especialment en les nenes, amb sarong i camisa blanca, amb algun detall de sanefa laosiana. Sempre m’ha agradat l’uniforme escolar. Potser sóc tradicional, però penso que els nens han de ser diferents per com són i no pel què tenen.

p1480426

Buda a Oudomxai

p1480260

Joves monjos budistes protegint-se del sol

De la frontera amb Xina baixem fins a Oudomxai i des d’allà cap a Muang Khua, des d’on recorrerem amb barca uns kilòmetres pel riu Nam Ou, un afluent del Mekong. El riu transcorre per petites comunitats que depenen totalment del riu, no hi ha carretera. Creuem entre formacions càrstiques, dignes de ser fotografiades i plasmades en l’instant. No és un dia assolellat però les boires i el cel grisós encara li donen un toc més místic. Malauradament, estem encabits en una barca com sardines. Gairebé 30 persones més maletes i sacs. Si ens movem un dit, toquem amb el de davant, sinó amb el del costat.

p1480548

Minoria Akha

p1480566

Venedores

p1050552

Carregant les bicis

De mica en mica, la gent va baixant. Nosaltres anem fins al final del trajecte. La darrera part fins al poblet de Nong Khiau és agradable: espai, aire, muntanyes, vegetació exuberant, búfals, barques… És bonic. No sabem, però, fins quan durarà la vida tranquil·la al costat del riu Nam Ou. Ens sorprèn una gran construcció xinesa d’un embassament que ja s’està duent a terme. Els entesos parlen d’una destrucció ecològica massiva i un canvi en el transcurs del riu.

p1480827

Transport de llenya

p1490187

El riu Nam Ou

DCIM100GOPROGOPR0131.

El poblet de Muang Ngoi

De mica en mica, Laos ens va captivant, ens va impregnant. Ens anem adaptant al seu ritme, a la seva calor, a la seva gent i al seu tarannà. Continuem pedalant fins a Luang Prabang, un oasi en molts sentits, on s’agrupen tots els turistes de Laos, on es pot assaborir des d’un croissant fins a un copa de vi francès, on hotels top ofereixen comoditats occidentals. Aconseguim trobar un hostal d’una família laosiana que s’ajusta al nostre pressupost. És bàsic i net, just el que necessitem per esperar un dies fins al Festival de l’any, el Boun Lai Heua Fai.

p1480627

Pont manual

p1480653

Monjos a Muang Khua

p1490024

De camí cap a Luang Prabang

Un matí ens llevem d’hora, a les 5 del matí, per presenciar el “tak bat”, quan els monjos budistes surten dels temples per demanar almoina pels carrers. Es tracta d’una cerimònia meditativa on la gent s’agenolla sobre estores i ofereix a cada monjo arròs, galetes, dolços o diners. La devoció és màxima. Els nens esperen els monjos com qui espera els Reis Mags a casa nostra: amb il·lusió, excitació i ànsia. No aconsegueixen estar quiets. Els esperen amb cistells de plàstic. Les almoines són generoses i els monjos deixen els sobrants en aquests cistells, que més tard rebran en el seu temple, per tal que puguin continuar amb el seu ritual. En els carrerons petits i estrets és una escena romàntica i plàcida, on regna el silenci.

p1490243

6:00 del matí, esperant els monjos

p1490275

“Tak bat”

DCIM100GOPROGOPR0003.

Venedora d’ofrenes florals

Una història ben diferent té lloc en els carrers més cèntrics: molts turistes s’aglomeren a prop dels monjos, sense mostrar cap respecte o dignitat. Es fan fotos al costat d’ells com si fossin en un parc temàtic o encara pitjor, en un zoo. Els zooms de les càmeres semblen que han deixat de funcionar i s’acosten al monjo fins a tocar-lo i tot per la preuada foto que pujaran immediatament a les xarxes socials. Les fotos estan permeses però es demana, fins i tot a través de cartells repartits per la ciutat, respecte al budisme i als rituals, tant pel que fa al comportament com a la vestimenta.

p1490161

Ceremònia budista al temple Phousi

p1490176

Mantres

p1490235

Dues nits abans del festival, Luang Prabang comença a il·luminar-se

Miro al fons del carrer principal i veig una turista vestida per anar a la platja, amb camisola curta i biquini rosa, tot i ser les 6 del matí i no haver-hi platja en centenars de kilòmetres. La manca de respecte és el plat del dia quan encara no ha despuntat el sol. Aquests turistes em fan perdre la concentració en els monjos. Potser per alguns espècimens és més fàcil oferir diners que respecte?!

p1490086

Preparant-se pel festival

DCIM100GOPROGOPR0014.

Temple del Buda Pha Bang

DCIM100GOPROGOPR0032.

Buda en el turó Phousi

De totes maneres, Luang Prabang i el seu reguitzell de temples i carrers ens fascina. El budisme d’aquí no té res a veure amb el del Tibet. Cada dia, en cada moment, aprenem coses noves. És una ciutat canviant, de dia, de migdia, de nit…

DCIM100GOPROGOPR0021.

Hores de cerimònia

p1050644

Per a tots els gustos

p1480186

Sabaidee!

Anuncis

Un pensament sobre “De la frontera xinesa a Luang Prabang: Laos, Sabaidee!!

  1. Quins colors! Quina vida i energy donen!!
    Sembla q a,b aqts colors beno puguis star mai trist, tot i tenir nomes lo no mes badis i impossible d’aconseguir…un somtiure permanent.
    Tota una super mega experiencia, espero q la estigueu gaudint moltissim!

    Fins q toki,meeuuu macus!
    😜😍😂!!!!
    Sort! I forca!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s