De Shaxi a Mohan: Al ritme de les papallones del Yunnan

Uns 1000 kilòmetres ens separen de Laos. Són les últimes experiències i sensacions, els darrers esforços i cops de pedal per la Xina. La província del Yunnan ens ofereix un trosset de país diferent: tropical, humit, calorós, rural i amb poca població. El Yunnan es converteix en un petit tast d’un altre trosset de la Xina.

p1470772

Deixant enrere la ciutat de Dali

p1050368

El nostre dinar: arròs amb tofu i soja germinada

Els boscos de pins donen pas als camps d’arròs, al bambú i als plataners. El fred es converteix en humitat i als migdies, en una calor xafogosa. Els cotxes escassegen i els centenars de motos desplacen a 3, 4 o 5 persones, si cal. Les pujades donen pas a… més pujades!

DCIM100GOPROGOPR0015.

Temps de collita d’arròs

p1470822

La moto i les seves prestacions

Seguim la carretera vella, recargolada, corba contra corba, pendent rere pendent, puja i baixa. És un trencacames constant però la millor recompensa que ens regala és la solitud. Pedalar deixant fluir la ment. Pensant, perdent-nos ens els pensaments d’ahir, d’avui i de demà, perdent per complet la noció del temps. Un fluir que només és possible en rutes solitàries, com aquesta, on la concentració és per a un mateix i no en les distraccions que ens envolten.

p1470983

Búfals d’aigua

p1480044

Parades de fruites tropicals

Les pedalades ens porten per la ciutat de Pu’er, la capital del te, on els camps d’arròs i de blat de moro han desaparegut per deixar espai als turons de plantacions de te i cafè. Com que el te Pu’er té fama mundial, les plantacions s’estenen durant kilòmetres, tant enllà com ens arriba la vista.

DCIM100GOPROG0020098.

Després d’una jornada passada per aigua i fang

p1480115

35.000km = 2 anys + 1 setmana movent els pedals

p1050411

Seleccionant les millors fulles de te Pu’er

Ens encantem en algun turonet per veure com seleccionen a mà les fulles directament de l’arbust i les van encistellant al darrere. És una feina dura i pesada, sobretot per les hores de triatge a sota un sol de justícia. Se’ls veu, però, en un estat zen, sense interaccionar uns amb els altres, sense parlar. Sense pressa, però sense pausa. Un “anar fent” hipnòtic que encomana relaxació i tranquil·litat.

p1480108

Una minoria ètnica del Yunnan

El mateix percebem en les plantacions de pitaya, tot i que les tasques són més carregoses. Van recol·lectant el fruit rossenc fins tenir el cistell de l’esquena ben ple. Descarreguen. Descansen. Tornen a començar. La calor d’aquestes contrades tampoc permet fer grans estrebades. Tot al seu ritme.

p1470882

Recol·lectant pitayes

DCIM100GOPROGOPR0031.

“Bong”, pipa d’aigua

De mica en mica, les plantacions de te són absorbides per la jungla tropical i per alguns arbres plantats de cautxú. Els sons de la jungla són eixordadors. Les xitxarres, els grills, els ocells conformen un concert en diversos tons. Com més avancem, més exuberant és la vegetació. Arbres centenaris sobresurten. Lianes pengen per sobre de la carretera. Les herbes es mengen trossos de carretera. Una exuberància pròpia del tròpic.

p1480015

Plantacions de l’arbre del cautxú

p1470913

Per carreteres tranquil·les

Som en la Reserva Natural Nacional de Xishuangbanna, en terra d’elefants. No obstant, els únics de l’espècie que veiem són en cartells que anuncien un parc pròxim de conservació d’aquests animals. Seria massa veure un elefant que creua la carretera… Seria una explosió màxima d’adrenalina… Això de moment, però, haurà d’esperar i conformar-nos amb un animal ben diferent, les papallones que volen amb nosaltres.

p1470847

Un bon sac de verdura

p1480038

Els únics elefants que vam veure

Són de tots colors i de mides gegantines. Ens sobrevolen i ens segueixen mentre pedalem. Les papallones tropicals són multicolors, amb línies geomètriques gairebé perfectes, amb punts de colors fluorescents. Són petites i màgiques creacions de la natura. Deixem que ens envoltin i viatgin amb nosaltres. Alguna, més gandula que les altres, reposa en el manillar o en els nostres braços.

p1470925

Si et portes malament a la Xina…

Així, arribem a Mohan, el poble fronterer xinès abans d’entrar al nostre següent país asiàtic, a Laos. Hem viscut la Xina amb passió i amb contradiccions. Hem intentat entendre un país amb una burocràcia incomprensible i uns costums a anys llum dels nostres. Hem gaudit d’entorns dramàtics i bucòlics, tot i la pluja i les marees de turistes nacionals. Ens han fet sentir incompresos, a punt de tirar la tovallola en més d’una ocasió, però hem gaudit d’un respecte desmesurat per part dels conductors en les carreteres. Hem vist com destrueixen un país amb una riquesa natural i cultural única amb el seu gran monstre imparable de la construcció, on tot s’hi val. D’altra banda, en quin país podem deixar les bicicletes a fora del supermercat i fer la compra tranquil·lament? En molt pocs! Cuiden la seguretat dels ciutadans i dels estrangers a límits extrems.

p1470969

Més parades de fruites tropicals

DCIM100GOPROGOPR0008.

En carro i parlant pel mòbil, tradició i modernitat

La Xina ha sigut, per nosaltres, un país ple de contradiccions! Sensacions subjectives, potser errònies i tot, que hem viscut durant els nostres 3600 kilòmetres i 2 mesos per l’oest de la Xina. Un país que ens ha sorprès dia rere dia! Ara és moment d’encetar una nova ruta, de sentir-nos com un nen amb sabates noves a Laos, la terra del milió d’elefants.

p1470902

Al ritme de les papallones

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s