De Shangri La a Shaxi: Dels budistes tibetans a les minories ètniques

Shangri La (Zhongdian) ens resulta una ciutat sense gaire encant, reconstruïda des del foc del 2014 i, com sol ser habitual a la Xina, sense preservar cap símbol antic d’identitat. Tot es destrueix per fer-se nou i atractiu, per ser turístic i visitat pels milers de turistes que arriben cada any per conèixer el paradís descrit en la novel·la “Lost Horizon” de James Hilton. Per nosaltres, Shangri La és un retrobament amb uns ciclistes francesos que vam conèixer fa unes setmanes, el Damien i la Lauriane, i un punt on posar-nos al dia, en tots els sentits.

p1470046

Típiques teulades de fusta a Shangri La

p1470034

El temple i la gegantina roda de pregària de Shangri La

DCIM100GOPROGOPR0017.

Zhuangjin Tong, amb 21m d’alçada, és la roda de pregària més alta del món. Calen un mínim de 6 persones per fer-la moure

Des d’aquí, pedalem cap al Parc Nacional Snow Meili Mountains. El primer dia fins a les quatres cases de Benzilan el temps ens acompanya. No plou i anem seguint el riu Mekong, anomenat Lancang a la Xina, un riu sempre amb aigües vermelloses. A primera hora del matí, coneixem el Han, un ciclista de Beijing que va direcció a Lhasa i després vol seguir cap a Europa i l’Àfrica. Com que parla anglès, ens és fàcil comunicar-nos i anem junts fins a una casa tibetana on sopem i hi passem la nit. El Han és receptiu i comunicador. Per nosaltres, es converteix en una finestra oberta a la Xina. Ens explica tot el que li demanem i més.

p1470082

Fent parada en una antiga casa tibetana convertida en hostal

DCIM100GOPROGOPR0036.

La matança del porc

DCIM100GOPROG0010052.

Amb el nostre amic xinès, el Han

La segona jornada, un dia de pluja i boira, ens porta a gairebé 4400 metres. Una ruta escènica i preciosa, però ens l’hem d’imaginar. No veiem més enllà del voral. És un dia llarg i arribem a Deqin, afamats. Aquest cop, deixem la feina de demanar el menjar al Han. Tenim traductor i ho aprofitem. No ens hem de barallar per aconseguir un simple plat d’arròs amb verdures, simplement seiem i esperem.

p1470203

Un moment de descans 

L’endemà, agafem camins diferents. Nosaltres fem els darrers 10 kilòmetres que ens separen de Felai Si. Passem el dia allà, caminant, contemplant, esperant a veure si les muntanyes Meili i l’imponent Kawa Karpo (6.740m) treuen el cap. En aquest parc, no tenim la sort del nostre costat i no veiem més que un tros de glacera, la Mingyong, considerada la més baixa de la Xina, a 2200 metres d’alçada.

p1050174

Núvols i boires sobre el massís de les muntanyes Meili 

p1470123

Joc de llums 

Així, amb la cua entre cames, tornem a Shangri La i, ara sí, ens dirigim direcció sud. Ha arribat la tardor a la Xina i la vegetació comença a agafar diferents tonalitats des de grocs fins a vermells intensos, els arbres perden les fulles, els magraners estan en el seu punt més àlgid, les panolles passen del camp al graner, els bolets són el plat estrella a molts restaurants… Es respira aquella nostàlgia d’estiu i les primeres ventades d’inici d’hivern. El camí de Shangri La fins a Baishuitai és especialment evocador i ple d’olors emotives. Una autèntica provocació per als amants de la tardor.

p1470148

Paisatge boscós de camí cap a Baishuitai

p1470207

Una escena quotidiana a les zones rurals del Yunnan

p1470191

Prats i pastures

A la llunyania, muntanyes de roca calcària sobresurten a banda i banda. És dels primers dies de sol des de fa setmanes i pedalem i avancem. Amb el sol, la pedra sembla convertir-se en un blanc tan intens com la neu. És un racó solitari i on la vida rural sembla no haver canviat gaire en els últims anys.

p1470219

Un petit poblet al costat de gegantines muntanyes

p1470166

Torres i espadats de roca donen forma a les muntanyes

p1470177

Muntanyes de roca pelada

p1470198

Tarteres que cauen dels cims

De color blanc perla, també en són les terrasses de pedra tosca de Baishuitai, on fem parada. No són molt grans; la perfecció geomètrica ens fa dubtar per un moment si la mà de l’home hi ha tingut a veure. Sabem, però, que la natura pot ser perfecta. Les observem. És una formació ben especial.

p1470229

Les terrasses de Baishuitai

p1470269

Baishuitai des d’un altre angle

p1470293

Una carretera panoràmica en un preciós dia de sol 

Des d’aquí, la nostra ruta segueix cap a les famoses gorges del salt del tigre, una de les més profundes del món. És un dels destins turístics per excel·lència de la Xina però, potser perquè hi passem ja ben entrada la tarda, hi trobem poca gent. L’espectacularitat d’aquestes gorges ve més donada per les parets verticals i les puntes d’aresta que no pas per la gorja en sí. Els miradors a sobre del riu Yangtzé, on les aigües baixen amb més força, sens dubte han sigut construïts per afegir emoció a la visita. A través de gairebé 30 kms d’engorjat, arribem a Qiatou, un petit poblet que viu del turisme, la porta d’entrada a les gorges o de sortida, segons com es miri.

p1470448

De camí cap a les gorges del salt del tigre

p1470376

Vista de l’accés a les gorges (entrada nord-est)

p1470405

Les aigües del riu Yangtsé, el tercer riu més llarg del món després de l’Amazones i del Nil

p1470409

Vista de la zona engorjada amb les seves dues plataformes panoràmiques

A través de camps d’arròs, plantacions de blat de moro i per una via més principal, arribem al trencall per anar a Shaxi. Esperàvem en el nostre viatge Shangri La i les gorges del salt del tigre, però Shaxi?!!? És un afegitó de carretera d’última hora i quina bona elecció! És dels pocs llocs que queden a la Xina encara no descoberts per les masses xineses. No hi han arribat els busos turístics, només viatgers que busquen l’originalitat, l’essència de la Xina antiga, on hi viuen les minories ètniques Bai i Yi.

p1470484

Una pagoda

p1470467

Primers camps d’arròs

p1470721

Una escena al carrer en la bucòlica població de Shaxi

La Ruta de la seda és molt més coneguda que la Ruta del te i del cavall, però no pas menys important. Shaxi era un punt estratègic en aquesta ruta i encara avui dia es preserven la plaça del mercat i algun carrer empedrat, com eren llavors. Caminar-hi et fa reviure, et fa sentir, et fa gaudir, et fa venir ganes de quedar-t’hi un dia més, com al final decidim fer. Encara ens queda molt en la provincia del Yunnan…

p1470679

La plaça de Shaxi amb el seu antic teatre

p1470693

Asseguda mirant com passen els anys…

p1470587

Protegint-se de les hores de sol

Anuncis

3 pensaments sobre “De Shangri La a Shaxi: Dels budistes tibetans a les minories ètniques

  1. Hi! Guys!
    Vaja contrastos! Preciositat! Tot!
    Quin xange de la city…a tot lo q aneu trobant al llarg del cami, fantastic tot. Mencanta xq sta fora del circuit “tipic turistic” crec i es veu autentic…
    Bé, la zona de l’engorja potser siii…xero a Shaxi…q way!
    I tota la zona de mountains, buuaghh!
    Mola molt tot…i les imatges, sou uns crackis…ja se q el q val es el pedalar, ehhh!😂😂😂😂!
    Come on! Fins aviat!
    Passeuho beee!👍🤘🤘

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s