“Jhator” o enterrament celestial

(Volem advertir que aquesta crònica conté explicacions i fotografies que poden ferir la sensibilitat)

Abans d’assistir a un “jhator” hi vam donar moltes voltes… Hi anem o no hi anem? No era pas morbositat ni res semblant el que ens atreia. Per nosaltres, l’única finalitat era conèixer i si era possible, intentar entendre i copsar una forma tan diferent de deixar aquest món. En tibetà, “jhator” significa literalment “donar les ànimes als ocells”. També conegut en anglès com “sky burial”.

Mentalitzats i informats, el dilluns a les 7 del matí agafem un cotxe cap a on es practiquen els “jhators”. Litang és un dels poc indrets on hi deixen assistir a l’estranger. No volen el turista xinès, però tampoc fan res per a prohibir-ho. Així, ens dirigim cap a un turó no gaire lluny del poble, on unes banderes tibetanes es mouen al ritme del vent.

p1450944

Vista parcial del lloc on es fa la cerimònia

Al cap de quatre corbes per una pista de terra, veiem un seguit de cotxes que venen del turó. Només hi veiem homes. Ja haurà acabat? Dues corbes més i arribem al lloc en qüestió. Encara queden set o vuit cotxes més, un grup de gent gairebé al capdamunt del turó i molts voltors. Baixem del cotxe amb cautela i a poc a poc ens dirigim on hi ha el grup més nombrós de gent. Veiem que són unes deu persones xineses, no tibetanes, agrupades en semi-cercle. Trobem un ciclista xinès que vam conèixer fa uns dies i ens explica en anglès que s’han fet dos enterraments i aquest és el tercer. Tothom ha arribat tard. Ens preguntem si tot i la permissivitat del ritual volen mantenir la primera part en privacitat?

Si parlo del ritual en sí, els tibetans creuen que el cos és un simple contenidor de l’anima i un cop ha arribat la mort, no hi ha necessitat de preservar-lo, ja que el budisme creu en la reencarnació. Així, després de la mort, el cos és embolicat en un llençol blanc, transportat en el lloc adient del turó i allà els “rogyapas” (literalment, “talladors de cossos”) comencen la seva feina. Entenem que prèviament un monjo ha cantat mantras al voltant del cos. En el turó, no en veiem cap, de monjo; potser ja s’ha fet o s’ha portat a terme el dia anterior.

p1450932

Acabant la “feina”

Normalment, els turons o muntanyes on es practiquen els enterraments celestials solen tenir tres nivells, segons l’estatus social. La persona de la qual assistim a l’enterrament era un home de 70 anys i d’una classe social benestant, ja que el ritual té lloc en gairebé la part més alta de la vessant del turó.

p1450943

Les restes del difunt sota l’atenta mirada d’un voltor impacient

I què veiem? Els “rogyapas” tallen un tros d’os amb carn del difunt. Queden ja molt poques parts, quan arribem. Dos d’ells amb uns monos blancs, com si anessin a treballar a un escorxador. Asseguts davant de dues lloses, van triturant les parts del cos. Utilitzen destrals, martellets, ganivets i tisores. Ha de quedar tot picat, carn i ossos, ja que sinó els voltors, els que s’ho han de menjar, deixarien els ossos. Ho barregen amb “tsampa” (farina torrada), amb la intenció d’alliberar l’ànima del difunt. No s’hi respira un aire trist. Els mateixos “rogyapas” actuen i parlen amb naturalitat.

p1450919

Ha arribat el moment de transportar l’ànima al cel

Un cop acaben la feina, el difunt queda reduït a una pila de carn picada, no gaire gran (no som gaire res, em fa pensar) i els “rogyapas” s’aparten per deixar ara menjar als voltors. Fa estona que fan cua. S’ho miren de ben a prop. Algun “rogyapa” els tira un trosset de cor o budell per distreure’ls la gana, suposo. Això m’impressiona, com qui dóna pa als coloms, penso.

En un moment, s’ho mengen tot. Es barallen entre ells. Mai abans havíem vist una espècie de voltors tan gran. Clar que tampoc hi deu haver gaires voltors al món que s’alimentin de carn humana.

p1450950

Un guant vell de plàstic 

Els xinesos turistes sense cap mena de respecte treuen la càmera i es fan fotos davant de la carn picada. Nosaltres, per ètica, per educació, per respecte, no ho podem fer. Anem a buscar un “rogyapa” i li demanem permís. Ens respon amb un “no problem”. D’alguna forma, entenem ara perquè no volen turistes xinesos.

Al cap d’una estona, els “rogyapas” ens fan marxar. Creuem un riuet on es renten les mans i ens hi fixem bé. Està ple de ganivets rovellats i guants vells. Fa una mica de fresa. Mirem on mirem veiem alguna “eina” que s’ha fet servit en els anteriors enterraments celestials.

p1450949

Ganivets utilitzats

Mentre estem en el riuet, observem dos iacs afamats que corren cap on hi ha els voltors. De seguida, els tibetans assistents corren per fer-los fora. Els voltors es consideren “dakinis”, un tipus d’àngel que transporta les ànimes al cel. Per tant, són ells els que s’ho han de menjar.

Plou, s’ha acabat el “jhator”, marxem caminant, parlant del que hem vist i ens ha fet sentir. Al final, els cucs també se’ns menjaran a nosaltres, oi? És un cicle vital que es tanca en la nostra tradició i en la tibetana. Fi de la història? O hauríem de creure en la reencarnació?

p1450951

Moments finals abans d’acabar el ritual

Anuncis

Un pensament sobre ““Jhator” o enterrament celestial

  1. Hola bros!
    Francament, Es un relat…entre fred, deshumanitzat, impersonal I totalment oposat als costums Occidentals! Sempre tant carregats de cerimonies I rituals,varias!

    I amb raó feu esment del detall possiblement sensibles daqt blog!

    Q dur I antihumà x mi! No se ben be quin tipus de religió es practica, jo creia q el budisme…xo jo en tinc, o tenia un altre concepte totalment diferent. Be, la base, siiii! El cos com a contenidor de lànima…ara! A partir daki…res a veure!

    Mhe quedat petrificada i amb un concepte, rollo: mode on matadero danimals!
    Us felicito pel respecte mostrat, en el moment, en no fer fotos…jo no hagues gosat fer-ne, tampoc! Hiha moments només x ser viscuts I prou!

    De nou, vivencies q marcaran tota la vostre vida. I sort q hiha gent com valtros q surt al món I viu, I aprèn, I creix…I es fa persona! I no molts q el seu limit arriba a a Cal Rosal…amb lo q tot aixo comporta,,I no vull q sembli una critica! Però a vida està x viure cada moment q sens presenta, no x veurela passar, et fa petit fer això…I no ens ho podem permetre!

    Ara! Q si acabem barrejats amb farina I menjats x voltors….uggghhh!
    Sorry, rollassoooo!🙏🙏 . Es q em teniu flipada!😉😜
    Fins aviat!
    Molta sort!
    Abraçada macus!

    Liked by 2 people

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s