De Xiahe a Songpan: Entre ruixats i monestirs

Torna a ploure. Ara ja portem dies de cels grisos, boires i boirines, de plugim i pluja. Cada dia al matí obrim la cremallera de la tenda amb l’esperança que brilli el sol o de veure un trosset de cel blau, però, ni una cosa ni l’altra, un cel tapat amenaçador de tempesta continua vetllant-nos. Durant els propers dies, la previsió no varia. Intentem que el nostre humor, la nostra motivació i les nostres ganes no canviïn. Pedalem tot el que podem jugant constantment amb la pluja. Ara guanya ella, ara guanyem nosaltres. Aquest és el nostre joc a la Xina.

DCIM100GOPROGOPR0012.

Petits monjos curiosos

P1440404

Una pastora que encara va a cavall

P1440402

La moto d’un pastor més modern

Des de Xiahe, tenim una treva d’unes hores. Fantàstic! Pedalem per una bonica carretera secundària, amb algunes estones amb els raigs del sol i tot. El vespre, però, canvia la història, una tempesta de llamps i trons ens fa arraulir a dins de la tenda. Després d’una forta tempesta se’n apropa una altra, xàfec darrere xàfec, llamps, trons, és un festival de llums i petards. Així passem la nit, fins a la matinada, plovent a bots i barrals. La tenda resisteix i nosaltres, també.

DCIM100GOPROGOPR0060.

Cap a Luqu, cap a la tempesta

P1440492

Un jove tibetà

Amb un cel gris, seguim una carretereta sense cotxes i sense turistes que ens porta al parc natural “Zecha Stone Forest”, un conjunt de roques calcàries, que ens transporten per moments a les cingleres del Berguedà. Torna a plovinejar. No cal estressar-nos. La qüestió és anar avançant i ser prou cauts i aixoplugar-nos abans que plogui massa. Des del parc natural seguim una pista de terra que ens porta per paratges bucòlics i solitaris, just el que ens fa gaudir a nosaltres.

P1440318

Al parc natural “Zecha Stone Forest”

P1440331

Un coll més, amb banderes tibetanes

P1440320

Cap a la boira

P1440458

Entre pastures

Des d’allà, en qüestió de kilòmetres, arribem a la G-213, una carretera que recorre durant gairebé 3000kms part de les províncies de Gansu, Sichuan i Yunnan. Hi ha més trànsit al ser una via principal però els conductors xinesos, tant camioners com turistes, solen ser molts respectuosos amb el ciclista. Deixen un espai considerable sempre que ens avancen. Això sí, no poden viure sense fer sonar el clàxon vàries vegades. Sovint ens els mirem amb cara de ja ho hem sentit, tot i que no crec que ens entenguin.

DCIM100GOPROGOPR0069.

Per la carretera G213

P1440336

Semi-nòmades

Una parada obligatòria en el nostre camí és Langmusi, un poblet on hi ha dos monestirs tibetans. Nosaltres visitem el monestir Serti Gompa. Ens deixem encandilar un cop més pels temples tibetans i els seus monjos, pels seus colors i les seves tradicions, per la seva vestimenta i per l’olor de les espelmes de cera de iac. Ens hi passegem i aprofitem un cel blau que dura menys del que voldríem. Deixem Langmusi amb pluja.

P1440376

El monestir Serti Gompa, a Langmusi

P1440367

L’entrada al monestir

P1440385

Detall d’una de les teulades del monestir

Així, durant gairebé tres dies resseguim els aiguamolls de Zoige (Roergai). Estem en el gran plateau tibetà, al voltant dels 3400 metres d’alçada, on viuen bàsicament del bestiar i de les iurtes destinades al turisme nacional. La nota trista ens la dóna durant un vespre un tibetà en moto que un cop acampats ens fa entendre que aquell terreny és seu i li hem de pagar 300 iuans, el que vindria a ser més de 40 euros! Discutim: nosaltres, en català, ell, en tibetà. És ja molt tard per plegar-ho tot i buscar un altre lloc. S’està fent fosc i comença a refrescar força. Fem la intenció de voler marxar i comencem a posar-nos les sabates. No es treu la bufanda que li tapa la cara ni un moment. És incòmode parlar amb algú que porta la cara tapada. Finalment, ens diu que li paguem 30 iuans (uns 4 euros) i ens quedem. Ah! I que no tirem cap paper al terra. No sabem si riure o plorar: just al costat de la tenda hi ha un mànec vell d’una escombra de plàstic, 2 llaunes buides de Redbull xinès i papers varis.

P1440434

Iurtes destinades al turisme xinès

P1440463

Podria ser el nostre “amic”, però no ho és

P1440519

Netejant el iac per la foto amb els turistes!

Per sort, es queda en una anècdota que contraresta amb molta altra gent somrient i simpàtica que ens anem trobant pel camí i amb els ànims que ens adrecen cada dia, amb el seu “xa-io!!!!”.

Al cap d’uns dies, arribem a Songpan, plovent. Ens hi quedem durant un dia de tempesta i marxarem plovinejant. Pararà mai de ploure?

P1440473

Comunitat tibetana

P1440541

Una mica de carn de iac per comprar

P1440524

El darrer coll abans d’arribar a Songpan

P1440302

L’alegria en una cara tibetana

 

Anuncis

3 pensaments sobre “De Xiahe a Songpan: Entre ruixats i monestirs

  1. Woouuu!!! Quins anims i força q teniu,física i mental! En el fons crec q es tot un repte tant l’aventura en si com per vosaltres mateixos superar tots aquests contratemps i amb anims!
    Sorprenent el detall de l’amo del terreny on vàreu plantar la tenda, el molt abuson!!!
    Tb el gran respecte envers els ciclistes, x aki ntres tbe, ehhhh!
    Em fascinen les fotografies q feu, de paisatges, preciosos i els retrats q m’apassionen:impresionants! Com parlen tantes arrugues ! Felicitats! Per tooot!
    Que grans sou!
    Ciao🙏🙏

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s