De Kashgar a Xiahe: Xina-diversitat

Des de Xiahe, escric aquest relat. Estem en un hostal amb una habitació amb vistes privilegiades sobre el monestir tibetà de Labrang. El dia que ens permetem dormir entre llençols de cotó després d’una bona dutxa és una sensació agradable i reconfortant. Apreciem intensament aquests petits grans luxes després de nits a la intempèrie.

kashgar-Xiahe0311

Un monjo en el monestir de Labrang

P1040382

Monestir de Labrang

Plou, és el segon dia que plou. La forta tempesta d’ahir a la nit ha deixat el poble de Xiahe de potes enlaire: carrers plens de fang, lloses aixecades, cases inundades i tota una força humana dedicada a netejar-lo a cop de pala. Homes, dones, monjos… es mostren incansables, sembla una competició de qui mou més terra. Les visites guiades al monestir, cancel·lades. Alguns hotels i hostals, tancats. Tothom amb un únic objectiu comú: netejar Xiahe. Malauradament, torna a ploure amb intensitat.

kashgar-Xiahe0289

Feines domèstiques

kashgar-Xiahe0295

El “kora”, un tipus de peregrinació

kashgar-Xiahe0304

Caminant, meditant…

Mentrestant, però, monjos i creients al seu pas aprofiten per fer girar les rodes de pregària, durant un perímetre de 3 kilòmetres. Altres, es prostren a davant d’alguns temples, vàries vegades. La fe tibetana forma part del seu dia a dia. Ha de conviure, però, amb el turisme nacional que veu aquests monestirs com a simples parcs temàtics. Un xoc d’interessos entre dues cultures ben diferents, en un mateix país.

kashgar-Xiahe0290

Vista general de complex monàstic de Labrang

P1040322

“Jiaozi”

kashgar-Xiahe0283

Una ofrena, per a qui?

Per nosaltres, si tiro una mira enrere en el temps, des de Kashgar fins aquí ha sigut una barreja de tren, bicicleta i pluja, a grans trets. Des de Kashgar, vam decidir evitar de pedalar el desert del Taklamakan i endinsar-nos en l’aventura de viatjar en tren per la Xina. Ens quedem definitivament amb l’opció de la bicicleta però tampoc desmereixem la idea romàntica ferroviària de veure passar kilòmetres i kilòmetres de desert a través d’una finestreta, compartint habitacle amb un parell de xinesos poc conversadors però del tot respectuosos. Hores de dia, hores de nit que a la fi ens porten a Xining, la capital de la província del Qinghai.

DCIM100GOPROG0030077.

A Kashgar, amb els nostres amics xinesos, la Judy i l’Evan

DCIM100GOPROGOPR0097.

Des de la finestreta del tren

P1040236

El desert del Taklamakan

Xining és el nostre punt de sortida, direcció sud. La classifiquen amb més de 2 milions d’habitants com una ciutat rural! Tardem una hora ben bona per sortir de la ciutat i començar a veure paisatge. Durant aquests dies, ja comencem a copsar com de diferents som dels xinesos. De fet, la nostra comunicació verbal i gestual és gairebé nul·la. No ens entenen, no els entenem.

DCIM100GOPROG0040124.

Sense ell encara buscaríem les nostres bicicletes per l’estació de tren de Xining…

kashgar-Xiahe0034

Gimnàs a l’aire lliure: Taitxí i dansa

kashgar-Xiahe0024

Per triar i remenar

El nostre primer pas de muntanya és a 3820m; aquest només és el primer d’un bon reguitzell que tenim en la nostra ruta. Ens trobem en territori tibetà i les banderes de pregària de tots els colors i mides conformen el paisatge. Fins i tot, veiem el nostre primer pelegrí a la carretera. Fa dos passos i es postra al terra. El davantal que porta el protegeix una mica del fregament constant. No sabem on va, potser a Lhasa? Ens aturem per observar-lo. Estem bocabadats i meravellats al veure com una fe tan profunda pot fer moure una persona a una peregrinació tan devota i dura. No perd la seva concentració però sí que ens dirigeix un somriure ple de bonança.

DCIM100GOPROGOPR0136.

Nous sabors, noves textures

kashgar-Xiahe0050

El nostre primer coll a la Xina

kashgar-Xiahe0058

Banderes de pregària anuncien l’arribada als colls

kashgar-Xiahe0078

Exercint el ritual de la fe 

Pensatius, i sense cap dret a queixar-nos pel cansament, la pluja o el que sigui, continuem pedalant. És època de vacances a la Xina i veiem sovint turistes amb cotxe, provinents de l’est. Qualsevol motiu els hi és suficient per fer fotos. Fins i tot, a nosaltres ens fan sentir com estrelles de Hollywood. Tots volen fer-se fotos amb nosaltres i les bicicletes, i no només una! Suposo que a ulls d’un turista provinent de la ciutat som espècies tan estranyes com els iacs que pasturen per la muntanya.

kashgar-Xiahe0152

De camí cap al mercat

kashgar-Xiahe0153

La moda dels tricicles

kashgar-Xiahe0096

Una moto de quatre places?

Així, anem travessant zones molt rurals, on pasturen cabres, ovelles i els mateixos iacs. Són animals curiosos que ens solen observar amb una mirada que es debat entre la tristesa i la bogeria. Són àgils, espantadissos i feréstecs. Ens miren de lluny, amb el seu pelatge poc cuidat i brut. Ens sembla un animal una mica curiós, i dòcil. Les nostres mirades sovint es creuen.

kashgar-Xiahe0257

Pastures

kashgar-Xiahe0198

La roda de la pregària

kashgar-Xiahe0204

Un jove monjo a la sortida del monestir

Anem pujant i baixant colls, és una regió ben muntanyosa on hi conviuen xinesos musulmans, Han i tibetans. Sembla que als musulmans els agrada la vall, les zones més càlides mentre que els tibetans busquen les alçades, la muntanya. Passem de la calor a la fresca, de les mesquites als monestirs tibetans i als budes daurats, del cant del muetzí al remor del vent, que agita les banderes tibetanes.

kashgar-Xiahe0233

Muntanyes de roca vermella

kashgar-Xiahe0183

Una stupa (“chorten”) a pocs kilòmetres de Tongren (Rebgong)

DCIM100GOPROGOPR0168.

Un conjunt de stupas, anunciant la proximitat d’un monestir

El costat amarg d’aquests paisatges són els residus, les deixalles. Les construccions de carreteres estan a l’ordre del dia a la Xina. Sense importar-los l’impacte mediambiental, fan macro-obres. Construeixen però no tracten a posteriori els residus. De la mateixa manera, veiem com els turistes des de les finestres del cotxe tiren ampolles de plàstic, embolcalls, el que ja no necessiten. Ens fa molt mal d’ulls. Les piles d’escombraries que s’acumulen en els vorals de les carreteres són immenses.

kashgar-Xiahe0136

Temps de collita

kashgar-Xiahe0155

El monstre de la construcció

DCIM100GOPROGOPR0177.

Macro-construccions

De moment, la Xina és un país que ens xoca constantment, que molts cops no entenem, amb una realitat i una manera de fer molt allunyada de la nostra, però viatjar és descobrir, deixar-se sorprendre i sobretot aprendre, i aquí us asseguro que ho estem fent!

kashgar-Xiahe0275

?!?!?!!?

P1040290

Un plat d’escorpins per dinar?

P1040336

Un coll ornamentat

kashgar-Xiahe0172

Sota la mirada del Buda

Anuncis

3 pensaments sobre “De Kashgar a Xiahe: Xina-diversitat

  1. Uuiixxxx, esta clar q quant ets lluny de casa i tens una bona gana….baixa tooot!
    Bon profit macos!
    Jo n’hauria de tenir mooolta, ta clar x aixo no tic aki on sou valtros amb aventures apassionants!
    Vagi be!😘😘🙌🙌

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s