De Karkara a Naryn: Kirguizistan en estat pur

Kirguizistan és un país que enamora, que sempre queda impregnat a la memòria, que no s’oblida fàcilment, d’una bellesa paisatgística única, amb la Serralada del Tian Shan, amb els llacs Issik kul i Song kul i amb carreteres que passen per colls entre 2000 i 4000 metres d’alçada. Un petit paradís per perdre’s pedalant durant dies, setmanes, si un vol. La solitud encara se sent en aquesta racó de món, sempre i quan no es pedali per l’asfalt on els conductors kirguisos tenen una conducció agressiva combinada amb un gran volum de vodka a la sang. Per tant, ho tenim clar, no tenim cap mena de dubte: pistes de terra i més pistes de terra.

P1420026

Típic paisatge kirguís

P1410885

Transport de llet d’euga

P1410365

Un estany ben vermellós

Entrem des del Kazakhstan per una petita frontera que està oberta des del 2013, després de molts anys tancada. Els paisatges de benvinguda són del tot bucòlics: iurtes fumejant, nens que ens saluden, eixams d’abelles, cavalls pasturant… Són escenes que ens semblen extretes d’un conte de fades. La pista de terra és bona, ben compacte, i ens permet gaudir del dia fins que arribem al llac Issik kul.

P1410334

Ja per terres kirguises

P1410398

Arnes d’abelles

P1410354

Paisatges verdíssims

P1410912

“Hello!”

El llac Issik kul és el segon llac en alçada més gran del món, després del Titicaca, al Perú. Passem per Karakol i en resseguim la seva riba sud, tot i transitada, la menys poblada. A Karakol tenim el primer contacte amb una colla de kirguisos que ens conviden a passar la nit a casa seva. Parlem del país, de la gent i del consum excessiu d’alcohol, potser un gran problema aquí.

P1410417

Una petita gran contradicció

P1410436

Església ortodoxa a Karakol

P1410420

Una estàtua del primer emperador mongol Gengis Kan

Pedalem un dia més i a la població de Tamga, trobem una guesthouse que ens serveix per fer parada un dia i per esperar que la pluja passi. Tothom coincideix en l’estiu plujós que està vivint el país. El nostre repte més immediat és el pas Tossor, a 3980m. Necessitem una mica de bon temps. La pluja pot ser neu en aquelles alçades. Tenim uns 2400 metres positius per endavant, que ja sabem a priori que no seran fàcils.

P1410462

La serralada del Tian Shan

P1410519

Uns nens encuriosits amb nosaltres i les nostres bicicletes

P1410530

Flor de neu?

P1410572

Caravana on viuen durant els mesos d’estiu

La pista ens regala de tot: pedres, arena, rius i pujades amb una forta pendent. Després d’un dia llarg, acampem a 3300 metres, envoltats de glaceres, per poder encarar l’endemà amb força els últims 8 kms fins al coll. Durant la nit plovineja, però el matí s’aixeca sense ni un núvol, amb un blau que fa mal a la vista. Les vaques que pasturen al voltant de la nostra tenda ens donen el bon dia. Llepen les bicicletes, les deuen trobar salades. Una mica més lluny, pasturen els dòcils iacs.

P1410606

Pujant cap al pas Tosor

P1410584

Una gelera va sortint de darrere

P1410653

Continuem pujant

8 kms i gairebé 2 hores. La pista es converteix en una tartera. L’enginyer que va estar al capdavant d’aquesta obra va tenir la brillant idea d’enginyeria de fer-la passar per sobre de la morrena de la glacera. Per tant, pedalar és un somni i empènyer, una bogeria. Les glaceres, no obstant, ens fan oblidar una mica dels mals i de la frustració d’avançar com cargolets.

P1410762

Per on pujo?

P1410804

Pas Tossor

P1410815

Per on baixo?

Arribem a 3980 metres, és el pas Tossor, uns kilòmetres rocallosos més i baixem a una vall que no sabem on mirar: glaceres, pics nevats, cavalls pasturant, vaques, ovelles, alguna iurta, tot sembla simplement perfecte. Fins i tot, el recorregut del riu sembla creat en la perfecció, no com la carretera de l’enginyer enginyós.

P1410844

Seguint el riu, vall avall

P1410904

Comprem uns camells?

P1410933

Continuem gaudint

Gaudim molt. Creuem varies vegades torrents, riuets i un bon riu on l’aigua ens arriba fins a més amunt dels genolls. És terreny de marmotes. N’hi ha per tot arreu. Si no les veiem, les sentim. Es converteix en una de les millors valls de tot el nostre viatge. No volem que acabi. Aquests dies donen sentit als dies de rectes amb asfalt amb vent de cara o als dies de pluja on no veus més enllà de dos pams. Totes les preguntes es resolen en un lloc com aquest.

P1410973

Una de les moltes marmotes

P1410990

I la vall continua i continua

P1420026

Iurtes i cavalls

No obstant això, aquella vall ondulada arriba a la seva fi i ens porta cap a una altra vall més tancada, una gorja, amb un paisatge alpí, d’avets. Un altre tipus de paisatge totalment inesperat. És simplement idíl·lic.

P1420042

Dos més, a cavall

P1420071

Un altre pic nevat treu el cap

P1420127

Vall alpina

P1420139

Cap a Naryn

De sobte, el verd dóna pas a l’aridesa i ens trobem a Naryn, un poble on ens allotgem en un pis construït durant l’era soviètica. Hi ha dutxa i cuina, tot el que necessitem, per preparar i afrontar la segona part de la travessa pel Kirguizistan.

P1420190

Cementiris que semblen pobles

P1420208

“Seguiu-me! A la dreta, a l’esquerre!!

P1420015

Una jornada perfecta

 

Anuncis

2 pensaments sobre “De Karkara a Naryn: Kirguizistan en estat pur

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s