Tbilissi, l’art d’esperar visats

Mai abans havíem pensat en visitar Tbilissi. Sabíem que era la capital de Geòrgia i poc més. Mai abans ens havíem imaginat que seria el lloc on passaríem més temps sense tocar pedals. No som gent de ciutat però tenim sort i trobem el nostre petit tros de paradís en un barri de la part alta de la ciutat, mentre esperem.

P1400239

Pont de la Pau, sobre el riu Mtkvari

DCIM100GOPROGOPR0010.

Passejant pel Pont de la Pau

P1400201

La Kartlis Deda, estàtua d’alumini que commemora el 1500 aniversari de la ciutat

Uns dies abans, a Lentheki, coneixem el Robert, un texà que viu i treballa a Tbilissi, amb una companya, la Berivan, una simpàtica kurda-turca del sud-est de Turquia. Gràcies a la seva empatia com a viatgers i a la seva hospitalitat, casa seva ens resulta ser un refugi de luxe per la nostra espera.

P1030271

Amb el Robert, compartint una mica de Catalunya

P1400064-001

La policia està molt present a Geòrgia

Necessitàvem descansar i de segur que ho hem fet. Les pendents d’Armènia i de Geòrgia passen facturen tard o d’hora. Però el motiu principal és el nostre visat xinès. El nostre viatge continua cap a l’est. El nostre següent país és l’Azerbaidjan i ja tenim visat per entrar -hi (aquest va ser fàcil de tramitar). Ara, el visat xinès ja són figues d’un altre paner.

DCIM100GOPROGOPR0007.

Casc antic, turístic i molt remodelat

P1400234

La part moderna de Tbilissi

Divendres passat amb tota la paperassa preparada ens vam presentar a l’ambaixada, dins del seu curt horari, de 9h30 a 11h30: el passaport, una fotocòpia del passaport, quatre fulls impresos i emplenats, una foto, una reserva de bitllet d’avió i una reserva d’unes quantes nits d’hotel. Amb la millor de les nostres cares i amb un somriure esperançador, ho lliurem a una georgiana que parla un perfecte anglès. Ho revisa ràpidament i així, ens cita pel dimecres següent… No falta res més? Cap altre paper? Marxem contents però amb els nostres dubtes a la vegada. Ens el lliurarien dimecres? O ens el denegarien?

P1400137

Matant les hores, jugant al backgammon

No hi ha res més a fer que esperar, descansar i conèixer la ciutat. Amb el Robert, ens perdem per alguns carrers de la ciutat vella. Edificis d’abans de l’era soviètica es mostren, alguns, completament restaurats. Altres, en fase de reconstrucció; i la majoria, penjant d’un fil. Alguns, amb jardins o amb placetes interiors precioses, amb balcons de fusta treballats, autèntiques perles urbanístiques. Curiosament, aquelles imatges ens fan viatjar a la decadència dels carrers de l’Havana, a Cuba.

P1400198

Edificis que pengen d’un fil

P1400033-001

Pati interior 

DCIM100GOPROGOPR0030.

L’Òpera nacional de Tbilissi

Una altre dia, anem sols a la part més antiga i turística. Ens passegem pels diversos ponts i agafem més vistes de la ciutat. Passem per davant d’edificis emblemàtics i deixem que les nostres passes ens portin, sense seguir cap mapa turístic.

P1400274

Avui toca bugada blanca

P1400271

Gat pescat in fraganti

Coneixem ja una petita part de la ciutat que es contraposa amb la modernitat construïda dels últims anys. Per fer-nos una idea més clara, pugem una tarda amb el Robert i els seus amics a un mirador per tenir-ne unes millors vistes. Fem el que ells anomenen “beer-hike”, una caminada que s’acaba a dalt de tot amb cervesa. Cadascú fa esport a la seva manera, oi? Des del punt més alt, ens expliquen com van viure les inundacions de l’any passat i com es van escapar els animals del zoo per la ciutat: una història còmica i perillosa, al mateix temps.

P1400053-001

A dalt del mirador amb el Robert i els seus amics, després del “beer-hike”

Són dies de tranquil·litat, d’escriure, d’editar vídeos, d’ordenar fotos, d’actualitzar el blog, etc. La calor insuportable dels dos primers dies ha disminuït considerablement i gaudim de la brisa i de les tempestes diàries. Què diferent es veu el temps quan no s’està a la tenda! Valorem intensament tots els luxes que ens proporciona poder estar aquí. Sabem que d’aquí a poc tornarem a estar en ruta i tornarem als nostres hàbits diaris. Cada matí, sortim a comprar fruita i pa acabat de fer. Ens dutxem amb aigua calenta o freda, podem escollir. Ens connectem a internet a alta velocitat. Seiem a la terrassa amb un cafè acabat de fer. Anem al supermercat on hi ha de tot, podem triar què cuinarem… Això també és vida!

P1400219

Una societat tradicional, en alguns aspectes

P1400289

No sabem llegir georgià, però creiem que és un tipus de “kachapuri” (pasta farcida de formatge)

Així passem els dies fins que arriba “el dimecres” i tornem a l’ambaixada. No ens ho creiem: ja tenim visats per entrar a la Xina, 90 dies i doble entrada!!!! Xina, ara venim!!!!

P1400051-001

Vista d’una part de Tbilissi, amb la Catedral de la Santíssima Trinitat com a protagonista

Anuncis

Un pensament sobre “Tbilissi, l’art d’esperar visats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s