De Bavra a Tbilissi: Geòrgia, objectiu Svanètia, el gran Caucas

Entrem a Geòrgia per una petita frontera, a Bavra. La nostra primera percepció comparant-lo amb Armènia, el país del qual venim, és que sembla una mica més ric, es veuen algunes cases que han reconstruït, i de tant en tant algun edifici nou. També els gossos semblen més cridaners…

P1390072

Nius de cigonyes durant els primers kilòmetres per Geòrgia

Els primers dies, entre vaques, que pasturen per la carretera, i gossos escarransits que em fan més pena que por i que més d’una vegada la seva pell sobre costelles ens trenca el cor, pugem fins al pas Goderdzi, a 2.025 metres. Una pista pel bosc ens porta per un paisatge verd, fresc i primaveral. Les vaques pasturen pel bosc, pels planells i per la pista. En més d’una ocasió, les hem d’esquivar per poder continuar pedalant.

P1390198

Pujant cap al pas Goderdzi (2.025m)

Un cop a dalt del pas, les poques famílies se les enginyen per viure dels quatre cotxes que passen durant els mesos de bonança: una petita botigueta, una paradeta de mel i un parell o tres de restaurants. Durant els mesos de nevades, queden incomunicats aquí dalt; no treuen la neu de la pista. Ens mirem les cases i no són més que quatre fustes; el que té l’ocasió, la folra amb plaques metàl·liques per tal de passar un hivern més plàcid.

P1390264

Cases de fusta a dalt del pas

P1390273

Pas Goderdzi (2.025m)

La baixada igual d’escènica però una mica més poblada ens porta fins al Mar Negre, de 2.025 metres a nivell del mar. El que costa pujar i amb un obrir i tancar d’ulls ens trobem a 0 metres. El canvi és radical: passem de la fresca a la calor, de la muntanya a la platja i als mosquits, de la solitud al bullici… Tot i així, en un dia i mig tornarem a remuntar cap amunt. Aquest cop cap a la Serralada del Caucas. En tenim moltes ganes. Mai l’hem vist.

P1390294

Edificis de l’era soviètica a Batumi

P1390312

L’altre Batumi

Abans, però, durant un dia tenim escorta oficial. La policia considera oportú escortar-nos durant un dia per la nostra “seguretat”. No els entenem molt bé. El seu anglès és tan bo com el nostre rus o georgià. Finalment, entenem que el territori d’Abkhazia, que tenim a pocs kilòmetres, hi viu la màfia i volen protegir el turista. No creiem que sigui necessari però els deixem fer, al cap i a la fi és la policia. Toca tenir companyia, dinant, quan descansem en una ombra, quan parem a comprar, quan omplim d’aigua, quan anem al lavabo… Fins i tot, acabem acampant al costat de la comissaria a Jvari i ens gratifiquen amb una ampolla de vi de taula, potser per la nostra paciència?!!! O perquè estan contents que ja no ens han de seguir durant tot el dia a 15 km/h amb un sol que els estella el cap?!!!

P1390396

Seguint el riu Enguri

P1390349

Transport de troncs

Seguim la nostra ruta cap amunt, hem de guanyar alçada si volem arribar al Caucas. Una carretera en una vall estreta ens va aproximant al nostre destí. Apareixen muntanyes nevades per totes bandes. S’espera un gran espectacle. I…. el Mt. Ushba (4.710m)!!!! Impressionant, imponent, gran, fantàstic! No és pas dels més alts, però sí dels més pintorescs. Acampem amb unes vistes de primera. Des de dins la tenda, el podem veure. No estem en un hotel de 5 estrelles, però gairebé!

P1390470

Vall d’Enguri, de camí cap a Mestia

P1390498

Mt. Ushba (4.710m)

P1390504

La província de Svanètia i el massís del Mt. Ushba

Acabem d’arribar a Mestia. És el centre turístic per explorar aquesta part del Caucas. De seguida, veiem que aquest no és el nostre lloc, així que continuem pedalant direcció a la comunitat d’Ushguli. Mestia, Ushguli i altres comunitats de la província de Svanètia són conegudes per les seves torres medievals que servien com a defensa. En comptes de construir un castell, cada família disposava d’una torre. Actualment, protegides com a patrimoni de l’UNESCO.

P1390612

Seguint la pista cap a Ushguli

Continuem vall amunt veient més torres i amb l’imponent Mt. Ushba al darrere. Ara ens mostra el seu doble pic, una forca que evidentment ens fa pensar en el Pedraforca de casa nostra. Coronem un altre coll i després d’una petita pujada, continuem per una pista que segueix el riu. Està seca i no hi ha fang. Avancem tant com podem fins que una forta tempesta de pluja i pedra ens fa quedar a dormir a 10 kilòmetres d’Ushguli. Trobem una casa abandonada que ens servirà de sostre per passar la nit. Això ja és una mica més diferent que un hotel de 5 estrelles?!?! Però avui toca adaptar-se o mullar-se.

P1030090

Mt. Ushba, la seva cara sud-est

DCIM100GOPROGOPR0154.

“De convidats”

L’endemà, sense pluja, i ja amb més bassals i alguna petita fanguera arribem a Ushguli. És el poble més alt d’Europa habitat, si es considera Geòrgia part d’Europa, és clar. L’indret és massa bonic per passar-hi de passada només. En un hotelet tenen un petit jardí per posar la tenda. Hi acampem, hi deixem totes les alforges i ens acostem amb bicicleta fins a la glacera Shkara. Es va destapant de mica en mica. Un fantàstic aperitiu del que ens espera l’endemà.

P1390723

Ushguli

P1390750

Església de Lamaria amb el Mt. Shkara (5.193m) al seu darrere

Sortim al matí amb precaució, ha plogut i sabem que les fangueres són típiques de la zona. La pista que porta d’Ushguli a Lentheki és simplement I-M-P-R-E-S-S-I-O-N-A-N-T. Ens sentim minúsculs davant d’aquells cims, davant de les glaceres. Som res, insignificants punts de colors que es mouen sobre verd i blanc. Fem el coll Zagaro, a 2.623 metres, tot gaudint de cada pedalada.

P1390785

Primers kilòmetres cap al coll

P1390836

Arribant al coll Zagaro (2.623m)

Durant 40 kilòmetres, no hi viu ningú. Alguna casa abandonada i poc més. Llavors, i ja havent perdut molta alçada, arribem a Lentheki. Ha sigut un dia llarg i dur, amb moltes emocions, estem cansats, ha sigut St. Joan… i ens permetem un hostal i un soparet a l’aire lliure. Compartim el vespre amb dos americans que viuen i treballen a Geòrgia, el Robert i el Cory. El Robert ens espera a casa seva a Tblisi.

P1030208

Estàtua de Stalin en una casa privada

P1390977

De camí cap a l’hort

P1390881

Una reliquia en fucionament

Els dies que continuen són una mica més descafeïnats. Després de les últimes jornades per la província de Svanètia, tot ens sembla menys bonic, però no podem deixar de banda el tram de carretera secundària entre Ambrolauri i Tkibuli. Hem tornat a guanyar alçada, a través d’un port, i les vistes del Caucas, més en la llunyania, tornem a tenir-les al davant. Mentre voregem el llac Shaoris Tsqlsts (no sé si algú és capaç de pronunciar-ho), pedalem amb tranquil·litat. De camí, també fem una breu parada per visitar l’església de Nikortsminda, construïda al s.XI, amb uns frescos interiors, del s. XVII, molt ben conservats.

P1030222

Nikortsminda

P1390904

Frescos de la cúpula de Nikortsminda

DCIM100GOPROGOPR0214.

Aquella nit tenim companyia

P1390983

Camió o remolc?

Durant alguns kilòmetres toca seguir la carretera principal direcció Tbilissi, per sort més endavant el Ricard ha trobat una carretera terciària ondulada, sense ni un cotxe i amb gossos que semblen dormir durant tot el dia. D’aquelles carreteres, on no t’has de preocupar de res, només de pedalar i deixar fluir els pensaments. Només la forta calor ens fa anar una mica de cul. Durant el dia, arribem a 39 graus. Això ja és massa. Ara ja només tenim ganes d’arribar a la capital.

P1390346

Tornant de la feina

P1400005

Un llangot

P1390967

Melmelades i “nazuki”, típic pa dolç del poble de Surami

L’últim dia, però, una troballa molt trista pel camí ens espera. Tot pujant un turonet, veig un sac de plàstic que es mou, que rodola. Decidim obrir-lo. Tenim una idea del que hi ha a dins, però no m’espero aquell cadell tan tendre que mou la cua enèrgicament sortint del sac. Els meus ulls s’humitegen. Com pot algú ser tan cruel? L’alimentem i estem amb ell una bona estona. És un supervivent, en poca estona troba un ocell mort més gran que el seu cap. Se’l menja tot. Ens tranquil·litza que sigui tan espavilat. El deixem fer i desitgem que igual que la majoria de gossos de Geòrgia sigui un gos salvatge, amb sort.

P1390993

No tinc més paraules…

Amb aquest sentiment de ràbia, de tristor i d’incomprensió, pedalem fins a la capital, fins a Tbilissi. Hem fet gairebé 1000 kilòmetres per Geòrgia. Des de l’Iran que no hem deixat de pedalar ni un sol dia. Estem cansats i sabem el perquè. Toca aturar-se uns dies a la ciutat, recuperar-nos i pair tot el que hem viscut!

P1390821

Al coll Zagaro (2.623m)

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s