D’Aksaray a Erzurum: La Capadòcia i més paisatge anatòlic

Deixem Aksaray enrere, també les noves coneixences i un parell de dies de descans, les nostres il·lusions ara miren cap a la Capadòcia i cap a l’est de Turquia. La Capadòcia és coneguda per les seves formacions rocoses característiques, degut a l’erosió, pel vent i la pluja. Però no nomes això, les esglésies i els habitacles que els cristians ortodoxos van excavar dins de les roques són dignes d’admiració, així com algunes ciutats subterrànies. Una regió per perdre s’hi o més aviat per pedalar-hi uns quants dies.

P1360543

Àvia passejant pel poblet de Selime

P1360587

Sortint de Selime

P1360816

Uchisar

P1360752

Güzelöz

La nostra primera parada és la vall d’Ihlara, un barranc profund on els cristians van refugiar-s’hi durant centenars d’anys. Deixaré la història pels entesos, però sí que no puc deixar de pensar i escriure en com devia ser la vida allà. El riu i la terra fèrtil segurament els hi proporcionava una vida rica d’aliments, tant pel que fa al cultiu com al bestiar. La seva devoció al culte es fa palesa al llarg de la vall; amb les esglésies i ermites que van excavar en la roca i que posteriorment van pintar amb escenes bíbliques, entre els segles XI i XIII. Mentre m’imagino la vida en aquesta vall, prenem un te, al costat del riu. Hi ha una ambient de pau, de tranquil·litat. Hem de reconèixer que s’hi esta la mar de bé.

P1360607

Vall d’Ihlara

DCIM100GOPROGOPR0130.

Església a la Vall d’Ihlara

Continuem pedalant i el quid de la qüestió està en “anem recte fins a Göreme” o bé “fem una volta que ens portarà a 1770 metres d’alçada però que promet vistes espectaculars d’algunes muntanyes”. Ens aturem en la intersecció, ens mirem i no tenim cap dubte. Ens agraden les rutes fora del camí habitual. Arribem al coll amb les últimes llums del dia. Hi ha un poblet just en el pas, Sibrihisar, i demanem a uns veïns si podem acampar al costat de la mesquita. Sembla que es l’únic lloc pla de tota la contrada. No els hi agrada la idea que dormim allà en aquell deliciós tros de gespa, sota el minaret, i ens “aconsellen” anar a un altre lloc. El sol s’està ponent i amb qüestió de minuts, començarà a fer fred, trobem un lloc mig pla i allà passem la nit.

DCIM100GOPROG0180292.

Dormint amb companyia de les bicicletes

DCIM100GOPROG0030149.

L’endemà, foto de rigor en el coll on hem passat la nit

El dia s’aixeca una mica més descobert i podem veure les muntanyes. Un imponent Mont Hassan (3.253m) ens dóna el bon dia. La muntanyes més altes del centre de l’Anatòlia ens conviden a continuar observant-les durant la resta de la jornada.

P1360673

Amb el Mont Hassan (3.253m) al darrere

P1370046

Un amic que no falta mai a la cita…

Així, la ruta ens porta entre muntanyes cap a la ciutat subterrània de Derinkuyu. Aquestes ciutats es van construir per amagar-se de les amenaces dels musulmans cap a la població cristiana. S’hi podien refugiar mesos fins que el perill havia passat. Van desenvolupar sistemes de ventilació i rodes similars a la d’un molí que servien per bloquejar les entrades, en cas d’atac. Tot un entramat de túnels i estances fins a 80 metres sota terra. Una vida ben diferent a la que devien tenir els cristians de la fèrtil vall d’Ihlara.

P1360528

La primavera ha donat el seu fruit

DCIM100GOPROGOPR0198.

Ciutat subterrània de Derinkuyu

DCIM100GOPROG0050189.

A dins de la ciutat subterrània de Derinkuyu

De camí a Göreme, el que es considera el centre neuràlgic de la Capadòcia, passem pel costat de moltes formacions diverses. Moltes d’elles excavades, petites coves forjades per la mà de l’home. Visitem les esglésies del museu a l’aire lliure de Göreme i la ciutat abandonada de Zelve. Joies naturals i culturals.

P1010770

Sortint d’Urgurp

Tot i que els anteriors indrets són els més turístics i coneguts, la Vall Rosa és igual o més sorprenent encara. I per descomptat, la vall de la mel, o també anomenada de l’amor (vosaltres mateixos endevinareu el perquè del seu nom). Són formacions estranyes i capricioses que captiven la nostra mirada i l’objectiu de la nostra càmera.

DCIM100GOPROGOPR0239.

Vall de l’amor

P1010799

Vall de l’amor

DCIM100GOPROGOPR0248.

Vall de l’amor

Des d’Avanos, diem adéu a la Capadòcia per continuar cap a l’est. Un imponent i nevat Erciyes Dagis (3.916m) ens saluda des de la llunyania. Els següents dies són una barreja de llargues rectes pel Plateau de l’Anatòlia i un reguitzell de colls i collets.

P1010816

Vall de l’amor

P1360871

Erciyes Dagis (3.916m)

La ciutat de Kayseri, amb més d’un milió d’habitants està en la nostra ruta, però la voregem pel nord. Les ciutats no solen ser el nostre plat fort del viatge. Anem avançant per llargues rectes que només el clàxon dels camions que segueixen alguns d’ells la ruta de la seda, cap a l’Iran, l’Iraq o la Xina ens desperten de la monotonia. Són carreteres amplíssimes, de dos carrils i amb un gran voral. No ens hem de preocupar per res, només de pedalar i de no mullar-nos. El temps continua inestable, fa vent però, com poques vegades sol passar, durant 4 dies tenim vent de cua. Tenim la sensació d’anar sense alforges, amb bici de carretera, o fins i tot, millor encara, amb moto. Ens sentim poderosos, els reis de la carretera. Fem quilometrades de 100, 110, 120 i, fins i tot, un dia de 131kms. Sabem que el vent de cua es efímer i l’hem d’aprofitar.

DCIM100GOPROG0220341.

Un petit coll a 1450m

P1360933

Rectes de l’Anatòlia

P1010898

El Ricard amb l’Erturk, un simpàtic camioner que ens convida a dinar

P1360951

De camí a Imranli

Al poblet d’Imranli, bàsicament amb un població kurda aleví, la pluja ens atura un dia. L’amo d’una benzinera, l’Adem, ens fa entrar al pis de dalt on hi ha una habitació i una sala d’estar i a passar-hi la nit. Ens convida a passar un dia més a Imranli, ell i la seva família ens alimenten durant tota l’estada i no podem pas refusar-ho. El menjar és deliciós i les quantitats exagerades. Potser ens deuen veure massa prims… L’únic petit gran inconvenient és que les armes estan per tot arreu. Suposo que la nostra cara paga i per tranquil·litzar-nos ens regala un parell de bales de la seva pistola. Ostres, aquest regal encara no ens l’havien fet mai!

DCIM100GOPROGOPR0039.

L’Adem i el seu sogre a l’hora de dinar

P1010904

Nosaltres amb l’Adem i l’Atatürk al darrere

P1370034

El regal…

DCIM100GOPROG0010027.

La família de l’Adem

P1360979

Pujant cap al coll Kizildag

Continuem fent colls i les muntanyes amb les últimes neus ens van rodejant. Només pensar en el fred que hi fa a l’hivern, se’m queda el cos glaçat. Passem Erzincan i amb 3 dies arribem a Erzurum, gràcies a un preuat vent que bufa d’oest a est i després d’haver superat el coll Kizildag (2.190m), el coll Sakaltutan (2.160m) i el coll Tepebasi (2.057m) i uns quants ruixats.

P1010944

Gaudint del coll

DCIM100GOPROG0020061.

Coll Kizildag

DCIM100GOPROG0030076.

Coll Sakaltutan

DCIM100GOPROG0060109.

Coll Tepebasi i cap a Erzurum!

Un cop a Erzurum, és hora de preparar els darrers kilòmetres per Turquia i el nostre proper destí. Aprofitem el fet d’estar a una ciutat per ultimar petits detalls que els propers països ens requereixen…

P1370086

Mesquita a pocs kilòmetres d’Erzurum

P1360732

Ja hem passat els 5000 kms!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s