D’Istanbul a Aksaray: Del Mar de Màrmara al Plateau de l’Anatòlia

Després de la parada a Istanbul, continuem el nostre camí cap a l’est. El nostre proper objectiu serà la Capadòcia, però abans encara hem de pedalar uns quants centenars de kilòmetres. Des de Bandirma, esquivem el trànsit, sobretot de camions, tot desviant-nos per carreteretes que voregen el Mar de Màrmara i més endavant el llac d’Iznik.

P1360113-001

Per carreteres secundàries

P1360134-001

Llac d’Iznik

P1360152-001

Pescadors en el Llac d’Iznik

Ens trobem enmig d’un paisatge d’oliveres, tranquil i bucòlic. Aquí les oliveres estan una a tocar de l’altra, no hi ha gairebé espai entre elles, la feina deu ser feta tota a mà, veiem pagesos treballant amb escales improvisades. Anem trobant parades i botigues on venen oli i olives. Com a bons consumidors d’oli d’oliva que som, no ens en podem estar i també ens emportem la nostra petita ampolleta cap a la nostra despensa, cap a dins de l’alforja del menjar.

P1360125-001

Parades d’oli, olives, mel…

Estudiem amb detall el mapa i decidim deixar el camí més directe i fàcil per endinsar-nos per una zona de boscos de pins i, curiosament, de granges de gallines. En algun lloc del país les han de posar, suposem. Per tal de creuar aquests boscos hem de fer tres passos: un, a 800m; un altre, a 1100m i l’últim, a 1200, aproximadament. Res de l’altre món, però ens sembla estar en plena muntanya i ens agrada.

DCIM100GOPROGOPR0094.

Endinsant-nos cap al bosc

DCIM100GOPROG0010035.

Un dels passos, a 1180m

DCIM100GOPROGOPR0052.

Acampada al costat del riu

Els llocs d’acampada que ofereix aquesta zona són incomptables, al costat del riu, dins del bosc, en un planell… igual que les vegades que ens aturen i ens conviden a “çay”, a te, la beguda nacional i el símbol d’amistat i hospitalitat a Turquia. També el solen relacionar amb un moment de relax i de gaudir. Ens el serveixen en gots en forma de tulipes, la flor emblema de Turquia. No passa un dia en que no siguem convidats almenys un cop a te. Hi ha moments que agraïm aquest petit descans en el camí; altres, hem de refusar, tot i saber-nos greu, ja que tenim la sensació d’anar drogats de teïna tot el sant dia, i de no avançar.

P1010526-001

En una benzinera, convidats a prendre te

P1010609-001

Convidats a esmorzar, en una altra benzinera

Després de l’últim coll, una llarga baixada ens condueix a Nallihan i a un paisatge molt mes àrid que contraresta amb els camps esplendorosos, verds de cultiu, que veiem a banda i banda de la carretera. Hem entrat al gran Plateau de l’Anatòlia, una immensa extensió de terreny que es mou entre els 1000 i 2000 metres sobre el nivell del mar. Els primers temporers estan arribant i comencen a muntar els campaments on passaran uns quants mesos per fer feines que, com passa a casa nostra, els mateixos turcs no volen fer. Bàsicament, els kurds i els sirians són els que venen a treballar al camp aquí.

P1010569-001

Rectes en el Plateau de l’Anatòlia

P1360341-001

Camps de cultiu

P1360338-001

Temporers

Ens dirigim cap a Beypasari, una ciutat amb algunes cases otomanes, però ens aturem abans per observar un llac artificial on cada any milers d’aus hi arriben, el llac Nallihan. Les muntanyes que l’envolten ens criden l’atenció i hi passem una bona estona observant les seves curioses formes.

P1360270-001

Llac Nallihan

+

Llac Nallihan

P1360304-001

Llac Nallihan

P1360329-001

Beypasari, amb alguna casa otomana

A Muslum, un poblet de camí a  la ciutat de Polatli, el que anomenen el graner de Turquia, coneixem el Tay, un turc que va emigrar a França quan només tenia 6 anys. Li demanem si ens pot traduir i pronunciar algunes paraules que ens faran de segur la vida mes fàcil. Ho fa encantat i ens convida a dormir al seu apartament de Polatli. Tot i els kilòmetres que ens queden i les pujadetes, marxem contents cap allà. Un cop més, es repeteix la història, una hospitalitat espontània ens fa adonar que estem a anys llum a casa nostra d’aquest valor tan important. Tenim una sensació estranya i molt agradable d’anar trobant família pel camí.

P1360356-001

Polatli

P1010577-001

Amb el Tay i el seu cosí

Ara estem en terres ondulades, sempre pedalant al voltant dels 1000 metres, 200 metres amunt, 200 metres avall. Després de moltes pujades i moltes baixades, un terreny molt trencacames, arribem al Tuz Gölü, que significa llac de sal. Un llac de 80 kilòmetres de llargària i important per la seva extracció de sal durant l’estiu quan se n’asseca una part.

P1360472-001

Més rectes

P1010600-001

Tuz Gölü, llac de sal

Hem de reconèixer que es paisatgístic però avui nosaltres hem de lidiar amb el vent de cara i la pluja. Estem ben entretinguts. Per sort, sabem que l’endemà arribarem a Aksaray, on ens espera el “warmshower” Turgay. Un simpàtic turc que ens posa les coses fàcil i tot a la nostra disposició. Un parell de dies de descans i refugiant-nos de la pluja ens tornaran a donar cames fresques per afrontar l’altra meitat de Turquia, uns 1000 kilòmetres més.

P1360491-001

Entrada a Aksaray

P1360492-001

Aksaray i el Mt. Hasan (3.268m)

 

Anuncis

4 pensaments sobre “D’Istanbul a Aksaray: Del Mar de Màrmara al Plateau de l’Anatòlia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s