De Menton a Topolc: De la costa mediterrània a Eslovènia

Estem a Itàlia. Els gestos de la gent, els sorolls, el comportament, l’ambient que es respira… han anat canviant. El primer dia en terres italianes seguim la costa mediterrània, és cap de setmana i està ple de ciclistes que aprofitant el bon temps primaveral han sortit a fer esport o una passejada, en grup, en família o en solitari. Alguns saluden efusivament, altres ni ens veuen.

P1330795

P1330887

Al poblet d’Ospedaletti agafem una antiga via de tren que han reconvertit en via ciclable, com una via verda, en honor a la històrica cursa ciclista Milano-San Remo. És perfecte, algun túnel il·luminat, algun tram al costat del mar, s’hi esta tranquil, però el sol s’està ponent i comença a ser hora d’acampar. Trobem un lloc al costat de la ciclovia que ens sembla d’allò mes ideal, pla i amb herba. No obstant, una dona des d’un balcó d’una casa ben moderna, al costat del port, l’única que sembla habitada, crida com una boja dient que està prohibit “non si può, non si può”. No tenim ganes de soroll, segurament es pot, però tornem a desmuntar la tenda i anem uns metres més lluny, més a prop del mar.

P1000320

Aquest petit incident ens fa reflexionar sobre l’hospitalitat i generositat que s’ha perdut a Europa, la poca empatia i sobretot la por. Aquella dona no tenia res més que por, por a qui podíem ser nosaltres, por a si podíem arribar a pujar per la façana de casa seva, por a dos ciclistes que potser anaven armats. Pors infundades. Escoltar i comprendre estava a fora del seu abast. Ens fem anomenar “primer món” però segurament “el tercer i quart món” ens poden ensenyar molts valors que hem perdut a casa nostra.

P1330840

Deixant pensaments a banda i després d’una bona nit sentint el repicar de les onades, fem uns últims kilòmetres més per la costa i ja ens dirigim cap a l’interior, per tal de creuar Itàlia, d’oest a est. Passem per poblets medievals molt ben reconstruïts, com Zuccarello o Castelvechio di Roca Branca, tot pujant cap al coll de Scravaion, a 820m sobre el nivell del mar. És una pujada ben panoràmica, va fent esses i es va veient la vall d’on venim cada cop mes lluny. Fins i tot, des d’un revolt es veu el mar.

P1000330

P1000333

P1330797

Arribem a dalt i ens sorprèn el tou de neu que ens trobem a la cara nord del coll. La primavera de la costa era només una il·lusió. Tornem a estar a l’hivern. Ben abrigats, anem baixant per una vall blanca tot resseguint el riu, és ja ben entrada la tarda però hem de continuar baixant ja que no volem acampar a sobre de la neu. Finalment, al poble de Millesimo, la neu s’ha desfet i trobem un lloc sec per posar la tenda i passar la nit. Aquella nit no som els únics que correm per allà, els porcs senglars ens fan companyia.

P1330873

DCIM100GOPROGOPR2499.

P1330883

Així arribem a la “pianura” italiana, uns quants dies de pla, seguint el riu Po, ens portaran a Venècia. Passem per la ciutat de Pavia i altres poblets menys coneguts, intentant esquivar sempre les grans ciutats. Aquesta part d’Itàlia ens rep amb dies grisos, ventosos i freds, per recordar-nos que estem al març encara, per si ens n’havíem oblidat. Una tarda, a Gramignazzo, en l’únic bar del poble ens ofereixen uns cappuccinos per tornar a la vida i les instal·lacions esportives per passar-hi la nit. No podíem demanar més. Pronosticaven una nit plujosa i no es van equivocar.

P1330858

P1000344

P1330911

P1330924

Del riu Po passem al riu Adige, del riu Adige al canal Gorzone i del canal Gorzone a Chioggia. Decidim pedalar per les illes de davant de Venècia per fer-ho diferent i una mica menys turístic. Agafem un primer ferri que ens porta fins a la primera illa, a Pellestrina, pedalem 10 kilòmetres, encara no, i agafem un segon ferri fins a l’illa allargassada de Lido de Venècia. Des d’allà, el tercer ferri ens torna a terra ferma, a Punta Sabbioni. Un dia divertit, divers i amb temps primaveral. Al poblet de Ca’Pasquali els voluntaris de protecció civil ens ofereixen una àrea d’acampada i compartir amb ells un bon vespre. S’agraeix l’alegria i el caliu d’aquella gent.

P1000368

P1000379

P1330961

P1000389

Unes quantes pedalades més i la plana d’Itàlia s’ha acabat. De cop, una cadena muntanyosa s’aixeca davant nostre, toca pedalar cara amunt i entrar en un nou país, Eslovènia. Des de Montfalcone, encara a Italià, entrem per una carretereta a Eslovènia; és rural i la gent treballa al camp, en la vinya, en la fusta, cultivant quatre cols… La industrialització italiana ha quedat enrere. Són pocs els kilòmetres que farem per Eslovènia, menys de 100, però l’assaborim tant com podem. Dormim a uns 15 kilòmetres de la frontera amb Croàcia, al costat del riu i d’una caseta de pescadors. L’abrupta costa adriàtica ens espera!

P1000408

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s