De Chichicastenango a Semuc Champey: Celebrant 20.000kms per les regions guatemalenques del Quiché i Alta Verapaz

Avui és dijous i la diversitat del mercat de Chichi fa que ens hi perdem una bona estona a primera hora del matí. S’hi pot trobar un gran ventall de productes: artesanies, teles, fruites i verdures, flors, animals vius i morts, menjar típic. Des de la senyora que ven plàtans, papaies i freixures fins a la parada de màscares de fusta, tot passant per les escales de l’església de San Tomás on s’hi concentren les venedores de flors, un tapís de diversos colors omple les escales del temple.

P1320354 P1320390

P1320287

A l’església de San Tomás, hi conviuen la fe catòlica i la maia. Un conjunt de rituals individuals a dins i a fora de l’església ens deixen embadalits durant una bona estona. A dins, desenes d’espelmes a terra i en l’altar il·luminen aquesta església, fosca i de parets negres. Els creients encenen espelmes i ofereixen pètals de flors i aiguardent que arruixen per sobre.

P1320259 P1320280

A fora, amb recipients de llauna plens de carbonet, com si fossin “botafumeiros” casolans, fumegen d’una banda a l’altra, mentre van verbalitzant algunes oracions en la seva pròpia llengua maia, el quiché. De tant en tant, entren també a l’església tot deixant-la ben fumejada, entenent ara perquè els retaules estan completament ennegrits. Tradicions catòliques i maies es donen la mà en aquest indret. Molt especial i bonic de veure.

P1320247 P1320283

En aquesta regió, els guatemalencs deixen que ens barregem amb ells. No mostren cap tipus d’hostilitat, sinó el contrari. En general, es mostren oberts i amb ganes que estiguem bé en el seu país. Després de la passejada, anem a la part del mercat on venen menjar de tot tipus, ja amb un cert toc mexicà, com poden ser les “enchiladas” o els “tacos”. Així, una mica més tips, arrenquem la jornada.

P1320457 P1320474

Avui, una etapa a priori fàcil, un descens de 2200m a 1200m, acaba sent un altre dia trencacames, de pujar i baixar, enmig d’un paisatge que curiosament ens ha transportat al Berguedà. Aquesta part de Guatemala està formada per valls, rius, muntanyes i turonets. Una vegetació de pins barrejada amb altres arbres, una gamma de verd molt característica de casa nostra i una temperatura primaveral molt agradable ens fa viatjar cap a l’altra banda de l’Atlàntic. D’aquesta manera, arribem al poblet de Sacapulas on fem nit en un hostalet al costat del Chixoy, un riu amb un bon cabal d’aigües marronoses, degut a la pluja dels últims dies.

P1320465 P1320481

Des de Sacapulas, un altre port comença, uns 12 quilòmetres i 1000 metres de desnivell positiu, un conjunt de rectes i corbes ens esperen per enfilar-nos a dalt de tot del coll. És un dia boirós i mentre anem pujant uns cants barrejats amb uns crits provinents d’un bosc que queda sobre nostre ens fan pensar que estem en una zona de culte pels maies. Un senyor al costat de la carretera ens ho corrobora: estem en un “monte de oración” maia. És un paisatge molt gris i místic. De mica en mica, però, anem guanyant alçada i aconseguim sortir de la boira i veure el sol.

P1320489

Baixem, pugem, pugem i arribem a Uspantán, un altre poblet presidit per una església blanca en un plaça, on quan comença a fer-se de nit s’omple de petites parades on venen menjar, i sempre el típic arròs amb llet i l’“alote” (beguda de blat de moro). Uspantán es caracteritza per ser el lloc de naixement de la líder indígena Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau l’any 1992 i gran defensora i activista dels drets humans. No sabem trobar, però, cap monument, placa o símbol en el poble que ens indiqui que hi va néixer.

P1320500

Des d’aquí, continuem creuant les muntanyes de Guatemala, baixem altra vegada fins al riu Chixoy, una baixada asfaltada molt agradable. Creuem el riu i de cop canvia el panorama i una pista de terra molt boteruda ens portarà fins a San Cristóbal Verapaz. Durant el camí, el compte-quilòmetres ens marca una xifra del tot inesperada i inversemblant a l’inici del nostre viatge: 20.000kms!!! Estem contents, feia dies que l’esperàvem, és només una xifra, però ens fa molta il·lusió ja que sabem tot el que hi ha al darrere d’aquest número.

P1320541

DCIM100GOPROGOPR0584.

És una carretera molt tranquil·la, alguna furgoneta plena de gent i mercaderies i alguna moto, res més. Passem per diferents comunitats que es dediquen a l’agricultura i últimament a una nova forma de subsistir: omplir de terra els forats de la pista a palades, tot i que alguns amb més devoció que altres. A canvi, demanen aigua i un quetzal a tots els que hi passem. Feines fetes per adults, gent gran i força canalla que ens deixen pensatius.

P1320553

Arribem a San Cristóbal Verapaz i fem parada i fonda. És un poble que està al costat d’un llac molt petit. Ens acostem a la plaça per veure l’aire festiu que s’hi respira. Un grup musical que toca bàsicament marimba i merengue amenitza el dia. Paradetes de menjar per tot arreu i famílies que passegen. És dia d’eleccions a Guatemala i els guatemalencs s’han posat les seves millors robes per anar a votar. Aquí, la majoria de dones vesteixen encara de forma tradicional, faldilles llargues estretes i un tipus de jersei reixat, brodat amb motius florals diversos.

P1320590

Al vespre, sentim que ha guanyat el Jimmy, un famós actor televisiu que s’ha presentat com a president del país. Sembla que la gent està contenta al carrer, cotxes amb clàxons, música, crits. Ho celebren sota l’atenta mirada del dispositiu de militars i policia que fan guàrdia pels carrers.

SAM_2207

Nosaltres, l’endemà, volem arribar a Lanquin, uns 90 quilòmetres més enllà. Ens llevem motivats i amb ganes, però una fina pluja ens fa dubtar de seguir progressant avui. Mentre esmorzem, deixa de ploure i decidim anar-hi. Les nostres ganes ens han portat a la innocència del principiant, no ha passat ni un quart d’hora i ja estem a sota de la pluja. Ens posem el Gore i continuem. És una carretera ondulada i s’avança ràpid. Arribem a la ciutat de Cobán, empapats. Decidim que no podem continuar així, ja no és la fina pluja del matí, plou de veritat. No hi ha més a dir, no hem pedalat ni dues hores, però aquí ens quedem, a Cobán. Bona elecció ja que plou tot el dia i part de la nit.

P1320624

Diuen que aquesta pluja és la cua de l’huracà Patricia, que està en territori mexicà. Nosaltres no tenim clar si és la cua o una tempesta fora d’època, ja que ja hem entrat a l’època seca a Guatemala. De totes maneres, avui continua plovisquejant. Ens tornem a posar el Gore i cap a Lanquin. És una carretera molt bonica, ondulada, entre plantacions de cafè i blat de moro, fins a Pajal. Des d’allà, una baixada amb fortes pendents per una pista pedregosa ens condueix a Lanquin, a les portes de Semuc Champey, un petit i amagat tresor natural.

P1320632

El dia de conèixer Semuc Champey és assolellat. Tenim sort. Es tracta d’un conjunt de piscines naturals de color turquesa, amb aigua provinent de diferents rierols, en un tram on el riu principal, el Cahabón, passa per un túnel natural per sota d’elles. Una formació natural força única. Pugem al mirador per tenir una vista aèria del lloc, abans de remullar-nos-hi. Ens hi estem una bona estona. És una postal irrepetible. Petits grans regals del viatge…

P1320641 SAM_2238

Anuncis

Un pensament sobre “De Chichicastenango a Semuc Champey: Celebrant 20.000kms per les regions guatemalenques del Quiché i Alta Verapaz

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s