De la frontera a Chichicastenango: Guatemala, per terres maies

Tràmits duaners flaix, sense cues, sense burocràcia extra, sense revisió d’alforges, sense taxes. En un tres i no-res, hem deixat El Salvador i som en terres guatemalenques. Un nou país per descobrir davant nostre, un país que es ven com el veritable cor del món maia, on es fusionen cultura, història i biodiversitat. Tenim ganes de endinsar-nos a les entranyes d’aquest país i descobrir la seva essència, perdre’ns per les seves muntanyes i conèixer els seus indígenes, els maies.

P1310926

P1310328

El nostre primer dia de ruta pel país no és tan diferent d’El Salvador que acabem de deixar enrere. Les “pupusas” continuen estant per tot arreu, però ara hem canviat el dòlar pel quetzal. La carretera continua sent plana, ampla i segura, però una mica més rugosa. El paisatge és una continuació dels últims dies i la calor continua sent igual d’insuportable.

P1310313

P1310380

El cansament acumulat de les etapes anteriors comença a notar-se i tot i ser un terreny poc ondulat, les nostres pedalades són lentes, ens movem a pas de tortuguetes. Provem amb un bon àpat. Parem a esmorzar en un “comedor” al costat de la carretera i aquí trobem part de la “benzina” que necessitem: arròs, “frijoles”, ous amb ceba i tomàquet, crema, formatge, “tortillas”, dos “frescos” (sucs) de tamarinde i dos cafès.

P1310329

P1320183

Després de tot això, sembla que avancem una mica més ràpid, si més no d’una forma menys feixuga. Potser haurà donat el seu fruit. El paisatge verdós i lacustre del matí s’ha convertit en extensions de plantacions de canya de sucre. La canya de sucre sol ser sinònim de calor. Ho vam aprendre a Colòmbia i aquí la màxima es torna a complir. No deixem de suar i suar.

P1310318

El dia següent des de la calorosa Escuintla ens espera, per fi, una jornada totalment diferent de les últimes. Deixem la costa per anar cap al nord i endinsar-nos a les muntanyes. Una jornada de pujada per portar-nos a La Antigua, la primera capital de Centreamèrica. El Volcán Fuego (3.763m) a l’esquerre ens regala fumejades grisoses de tant en tant, està destapat i es veu perfecte. A la dreta, en canvi, el Volcán Agua (3.766m) està amagat darrere d’un gran núvol, no es deixa veure. Pendents que feia dies que no veiem ens fan, fins i tot, posar drets sobre la bici, anem guanyant alçada i estem contents, hem tornat a la fresca.

P1310373 P1310374 P1310419

Arribem a La Antigua, Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco, i decidim passar-hi un parell de dies. Volem passejar pels seus carrers empedrats, visitar les esglésies, moltes elles en molt mal estat degut als terratrèmols que han anat patint al llarg de la història, entrar a la catedral, passar per sota l’Arc de Santa Catalina, icona de la ciutat i passadís on les monges de clausura passaven per tal de no ser vistes quan travessaven el carrer. Volem fer el turista una mica, rentar roba, posar-nos al dia amb el bloc, comprar i descansar. Bàsicament, necessitem temps a fora de les nostres bicicletes. Tot i ser curt, creuar El Salvador i arribar fins aquí, han sigut llargues hores de pedalar sota el sol.

P1310503 P1310549 P1310568 P1310599

Disfrutem de La Antigua però el temps passa ràpid, i toca tornar a empaquetar alforges i anar cap al Llac d’Atitlán. Estudiem vàries rutes i ens decidim per una. Sortim de La Antigua pujant, tornar a ser un dia de guanyar més alçada. No ens fa res, estem descansats i fa fresqueta. De camí, trobem tres simpàtics cicloturistes americans. Feia setmanes que no trobàvem a un cicloturista i per a ells, som els primers del seu viatge. Com sol ser habitual, un flux d’informació corre d’una banda a l’altra: estat de les carreteres, on dormir, seguretat… Una estona agradable que porta les primeres gotes de la jornada.

P1310605 P1310620

Continuem i en qüestió de minuts un núvol negre s’aproxima, comença a ploure a bots i a barrals, quedem xops com ànecs. Ens refugiem a sota d’una benzinera. Sembla que para i tornem a pedalar. Passen uns minuts i torna a descarregar, aquest cop amb menys intensitat. Decidim continuar i no parar. Anem massa molls i fa fred. A Patzicia, ens desviem cap a Patzún, entre camps de conreu d’hortalisses. La carretera baixa bruscament fins al riu per tornar a pujar ben empinada altra vegada. A Patzún, un poblet bàsicament d’indígenes, on es parla el kakchikel, diem prou, busquem un lloc on passar la nit i poder eixugar la nostra roba.

P1310615 P1310643

P1310777

Aquesta pluja és només l’inici d’una gran tempesta que està a sobre de tot Guatemala i part de l’Amèrica Central. S’ha patit sequera durant els mesos de pluja i ara, a finals d’octubre, quan les pluges ja haurien de retrocedir, ha aparegut per sorpresa aquest fort temporal que té en estat d’alerta a tot el país. Així que toca resignar-se, matar les hores a Patzún. No és el lloc idíl·lic però almenys estem a aixopluc i tenim de tot. Així passem dos dies sencers, mirant com plou sense parar amb una intensitat mai vista.

P1310740 P1310754 P1310717

L’endemà, després d’una nit amb pluja intensa, és un dia gris però ja no plou. Fem una etapa curta fins al poble de Panajachel, al Llac d’Atitlán. Agafem una carretera secundària entre camps de conreu i amb vistes precioses al llac i als tres volcans que l’envolten: el Tolimán (3.158m), l’Atitlán (3.537m) i el San Pedro (3.020m). Tot i no brillar el sol, podem gaudir d’aquest racó de món. De camí, ens trobem un parell d’americans que recorren Mèxic i Guatemala amb moto. També intercanviem informació, clar que les seves distàncies no tenen res a veure amb les nostres.

P1310837 P1310886 P1310892

Arribem a Panajachel, el poble més important a la riba del Llac d’Atitlán, massa turístic pel nostre gust. Des d’allà, agafem una barca que ens porta a l’altra banda del llac, a un poble també turístic però més petit, San Pedro La Laguna, a la falda del volcà San Pedro.

P1310896 P1320171

P1320033

Aprofitem les últimes hores de la tarda per passejar i veure la vida en aquest poblet. Restaurants, hotels, botigues de quincalleria es barregen amb la vida més tradicional de San Pedro, on encara preserven les seves tradicions, continuen vestint tradicionalment, sobretot les dones, i parlant la seva pròpia llengua.

P1320117

P1320083 P1320089 P1320108La nostra ruta ens porta a deixar el llac i a remuntar cap amunt. Per si havíem oblidat què volia dir pujar, Guatemala ens ho està recordant, estem tornant a les pujades de la Sierra peruana, on tot s’hi val, on les pendents superen el 15% i fins i tot repiquen algun cop al 19%. Els primers 15 quilòmetres des del llac són d’infart. Un cop a dalt del coll, pensem que la resta de la jornada ja serà tranquil·la i fàcil. Però el poble de Chichicastenango ens reserva l’última sorpresa, per arribar-hi una baixada empinada fins al riu i una pujada del mateix estil. Algú havia dit que Centreamèrica és plana?

P1320202 P1320195 P1320230

L’endemà és dijous i Chichicastenango acull un dels mercats més importants de la regió. Anem a dormir amb la il·lusió de llevar-nos d’hora per poder passejar-nos per aquest mercat multicolor. Això, però, us ho explicarem en el següent capítol de Guatemala…

P1320237 P1310403

Anuncis

Un pensament sobre “De la frontera a Chichicastenango: Guatemala, per terres maies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s