Del Golf de Fonseca a Ciudad Pedro de Alvarado: El Salvador, un petit país amb grans somriures

El Salvador s’ha convertit en un país extremadament “difícil” degut als enfrontaments diaris entre “maras” (bandes organitzades), bàsicament entre la MS i la 18, i la policia. Des que el govern actual d’esquerres ha enfortit les penes i el tracte als presoners, les “maras” han respost violentament d’una forma cruel. Tot i aquesta situació, s’ha d’entendre que el turista no interessa, no forma part d’aquesta realitat. De totes maneres, entrem al país amb peus de plom i per gran sorpresa nostra El Salvador ens mostra la seva cara més amable.

P1310213

Desembarquem a La Unión i toca fer tràmits de duana. El policia no té pressa i va teclejant cada lletra dels nostres passaports com si d’un ritual es tractés. Al cap d’una bona estona de dansa de tecles, ens estampa el segell d’entrada. Estem oficialment a El Salvador, el desè país del nostre viatge.

P1310220

Just davant de l’oficina de duanes, veiem una “pupusería”, no ens ho pensem ni un moment i ja som dins. Les “pupusas” són fetes de farina de blat de moro i farcides del que vulguis: formatge, carn, verdura o peix. És el menjar típic salvadoreny per excel·lència i a cada cantonada del país se’n troben, matí, tarda i vespre.

P1310190 P1310298

Amb la panxa plena i sota un sol de justícia, decidim pedalar fins a casa del José, un simpàtic salvadoreny mig quebequès que acull tots els ciclistes que passen pel seu poble, per San José Gualozo. Els primers quilòmetres pel país ens ofereixen un paisatge molt verd, tot vorejant el volcà de Conchagua (1.156m), i en una autopista sense cotxes. Quina sensació més estranya: quatre carrils i un gran voral per nosaltres sols! És cert que pot semblar una escena dramàtica però els somriures i els “adiós” dels salvadorenys que anem trobant-nos pel camí ens inspiren seguretat i tranquil·litat.

P1310181

P1310155

Arribem mig zombis a casa del José. Avui ha sigut un dia molt llarg des de Nicaragua. Però la càlida rebuda de la seva família, una dutxa d’aigua freda, un ruixat al capvespre i una bona xerrada amb ells ens retornen a la vida. A través de les seves paraules i experiències, aconseguim entendre una mica més el panorama actual del país, com viuen i què senten. Darrere de les seves històries, es desprenen unes desmesurades ganes i una gran necessitat que El Salvador s’estabilitzi i les famoses “maras” despareixin per sempre.

SAM_1985

El dia següent, no podem dir que no a la seva proposta. Ens deixen el cotxe per anar a visitar una platja propera i coneguda entre la comunitat surfera, la platja El Cuco. Hi anem a la tarda, ens hi passegem i assaborim una altra magnífica posta de sol al Pacífic. Postes de sol úniques amb un cert grau d’addicció. Observem el vaivé de la gent. La vida passa tranquil·la en aquest indret. Ningú té pressa. La sortida i caiguda del sol marquen el tempo del dia.

P1310067

P1310079 P1310115 SAM_1972

L’endemà, diem adéu a tota la família del José, sabent que ens espera una etapa força plana i altre cop molt calorosa. El primer bon dia ens el dóna el volcà San Miguel (2.129m). Ens n’havien parlat però no ens havíem imaginat com d’impressionant és veure’l des d’on venim nosaltres. Molts cops val la pena no saber-ne gaire res a priori i deixar que el factor sorpresa actuï. Aquest volcà ens ha definitivament sorprès.

P1310151

Així, tot observant el volcà San Miguel i d’altres de més petits, creuem la població d’Usulután per fora i ja més endavant, arribem a la següent ciutat, Zacatecoluca. Un cop instal·lats en un petit hostal “de l’amor”, ens regalem una passejada pels carrers de la ciutat. Una església blanca presideix el centre, amb poc encant, d’aquesta ciutat. És diumenge. La barreja de famílies i parelles passejant, amb un gelat, o en algun restaurant, amb borratxos que dormen a les voreres, juntament amb la policia i els vigilants de seguretat que patrullen armats fins a les dents, és una postal difícil d’imitar. La calor no cedeix i és enganxifosa, però és hora de descansar.

P1310152

SAM_1993

La carretera ens torna a apropar a la costa i passem per La Libertad, on es va construir el primer port important d’El Salvador, amb un llarg “malecón”. Continuem pedalant per la costa, amb platges on les onades enfadades i sorolloses atrauen a més d’un surfista agosarat. S’hi encaren i tenen ganes que arribi la seva bona onada. Nosaltres continuem avançant i a l’última platja poblada d’aquest tros costaner decidim aturar-nos. És d’hora avui, però així gaudim encara de bona part del dia en un raconet idíl·lic. Hem trobat un hostal tranquil on sembla ser que som els únics hostes del dia, on el silenci només es trenca pel soroll del mar i alguna tronada que ve de lluny.

P1310225

P1310229

P1310251

Després d’un dia preciós, ens n’espera un altre. Una jornada trencacames resseguint la costa, i travessant algun túnel ben fosc, ens condueix a la plana. Mengem les nostres últimes “pupusas” salvadorenyes a Cara Sucia, l’última població abans d’entrar a Guatemala, i així deixem aquest petit gran país.

P1310236

P1310287 P1310295

Els salvadorenys no han perdut els somriures del primer dia i els seus “adiós” i “salud” que han acompanyat les nostres pedalades. Un país que només n’hem conegut un trosset però que ens ha deixat amb bon gust de boca per poder-hi tornar qui sap algun dia per explorar les muntanyes de més al nord.

P1310263

Anuncis

Un pensament sobre “Del Golf de Fonseca a Ciudad Pedro de Alvarado: El Salvador, un petit país amb grans somriures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s