D’Ometepe a Estelí: Del foc de la plana a la frescor de la muntanya

Una llarga cua de camions s’esperen per fer els tràmits duaners quan arribem a la frontera. No som els primers i la nostra experiència ens diu que caldrà una bona estona per fer papers. Però sovint, com ha anat succeint durant el nostre viatge, les nostres premonicions resulten equivocades i en un tres i no res ja som a l’altre costat, ja som oficialment a la república de Nicaragua.

DCIM100GOPRO

El nostre primer objectiu és arribar a Ometepe, una preciosa illa banyada per les aigües del llac Nicaragua, el llac més gran de tota l’Amèrica central. La carretera cap a San Jorge és amena i sense massa trànsit. Anem vorejant el llac Nicaragua disfrutant d’una agradable brisa.

P1300287

San Jorge és el port de sortida del nostre ferri cap a Ometepe. Ple com una llauna de sardines, carregat de cotxes, mercaderies de tots els tipus, de gent local i de turistes sortim en direcció a Moyogalpa, el port d’arribada a la costa més occidental de l’illa. Durant l’hora i mitja de trajecte el volcà Concepción atreu la nostra mirada. Punxegut, sobresurt per sobre l’horitzó pla del llac. És una imatge encisadora, magnètica.

DCIM100GOPRO

P1300358 P1300342

Moyogalpa té una infraestructura turística mitjanament desenvolupada. Un carrer principal farcit de restaurants, bars, agències turístiques que ofereixen excursions als volcans, passejades a cavall, lloguer de bicicletes, de motos. Malgrat tot, s’hi respira un cert aire de tranquil·litat. Hi arribem a l’hora del sol, al voltant del migdia. És l’hora quan tothom desapareix del carrer, el sol és massa fort i l’ombra i les hamaques acaben sent els llocs més concorreguts.

P1300488 P1300451

Després d’una nit tempestuosa sortim l’endemà a fer la volta a l’illa amb bicicleta. Carreguem només les quatre coses essencials a les alforges i sortim de Moyogalpa en sentit nord, vorejant la falda del volcà Concepción per una pista primer empedrada i més tard de terra volcànica. No hi ha trànsit, ben pocs vehicles hi circulen per l’illa, no hi ha soroll, només el cruixir d’algun carro tibat per bous o d’alguna bicicleta que passa sense pressa. Enmig d’un bosc ple d’arbres centenaris i gegantins avancem silenciosos.

P1300614

P1300509 P1300550

Travessem petites comunitats de gent humil i treballadora que viu del que li dóna la terra i els animals. Petites casetes de fusta, d’altres de fang, amb teulades de planxa metàl·lica s’amaguen enmig de la vegetació. Galls i gallines corren lliurement pel camí. Algun gos mandrós i escanyolit jau endormiscat sota l’ombra. Uns camperols s’afanyen a recollir la seva collita de síndries, amuntegant-les unes sobre les altres com si de la seva riquesa més preuada es tractés.

DCIM100GOPRO

P1300574 P1300503

La carretera s’aproxima de tant en tant a la vora del llac i podem veure les seves platges solitàries. Més endavant divisem l’altre volcà de l’illa, el volcà Maderas, de menor alçada, menys corpulent que el seu germà però exuberantment verd i farcit de vegetació.

P1300605

Quan arribem a la costa oriental de l’illa els poblets són més petits i la població més escassa. La pista es va deteriorant convertint-se a estones en un continu trencacames de pujades i baixades pronunciades que ens exprimeixen alguna gota extra de suor.

P1300589

El temps sembla haver-se aturat en aquesta illa i continuem pedalant immersos en aquest ambient de calma extrema sota un sol de justícia. Ha arribat l’hora en que la calor, la set i la gana s’agermanen i busquem refugi en un petit “comedor” just davant del llac. Sense pressa, la cuinera ens prepara un suculent plat de “gallo pinto” (arròs amb “frijoles”) acompanyat d’unes “tortillas”. Agafem de nou forces i ens mig endormisquem tot contemplant l’enlluernador reflex del sol sobre les aigües del llac.

DCIM100GOPRO

P1300658 P1300581

Es fa massa llarg tancar el cercle i arribar en el dia a Moyogalpa, així que decidim de fer nit en una cabaneta a la vora del llac, a la bonica platja de Santo Domingo. Mentre va caient el sol aprofitem per baixar a la platja a banyar-nos a les càlides aigües del llac. L’escenari és fantàstic, el sol es pon, la lluna plena surt, els núvols es tenyeixen de color taronja, el llac encalmat i el volcà Concepción que treu el nas per darrere d’unes palmeres. Tot plegat idíl·lic.

DCIM100GOPRO

P1300696 P1300471

L’endemà acabem d’arribar a Moyogalpa on hi fan festa grossa amb ball i mercat. Deixem enrere dos dies meravellosos en aquest illa en miniatura i dalt del ferri retornem a terra ferma. Volem visitar la colonial ciutat de Granada. De camí l’atzar fa que coneguem en Domingo, un salvadoreny que disfruta de la seva jubilació a Nicaragua. Amb ell encetem una agradable conversa tot parlant del nostre viatge, de Nicaragua de El Salvador i fins i tot de la independència a Catalunya.

P1300466

DCIM101GOPRO

Després de visitar la bonica Laguna de Apoyo arribem a última hora de la tarda a Granada sorpresos per la tranquil·litat que s’hi respira com per la forta calor que hi fa. Tenim el temps just per pujar dalt del campanar de la catedral i veure com el sol es pon. Les vistes sobre la ciutat són generoses i ens ajuden a fer-nos una idea de les seves dimensions. El capvespre és càlid i passegem per l’emblemàtica “calle Calzada” buscant la frescor.

P1300776 P1300808 P1300805

El despertador torna a sonar l’endemà quan encara tot és fosc. El sol del migdia no és un joc en aquestes latituds i ja fa temps que li hem guanyat el respecte. Així que a les 5:30 de la matinada ja som dalt de la bicicleta en direcció a Matagalpa i Estelí, al centre nord del país. Volem conèixer aquesta regió més muntanyosa on diuen que s’hi respira un aire més fresc i oblidar-nos per uns dies de calor. Voregem el llac Managua i arribem sufocats per una forta calor a la petita població de Las Maderas. L’hospitalitat d’una escola ens permet una vegada més de passar una nit segura i a sotacobert.

DCIM101GOPRO

P1300785

Des de Las Maderas l’orografia del terreny canvia i comencem a pujar un port, guanyant alçada i deixant el foc de la plana enrere. Passem per Ciudad Darío, la ciutat bressol del poeta escriptor Ruben Darío i arribem a Matagalpa. Hem arribat a una regió del país on hi va néixer la contrarevolució sandinista. Una ciutat on s’expressa al màxim el sentiment del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) i on hi van néixer varis dels seus màxims representants.

P1300839

P1300895

SAM_1882

Matagalpa és una ciutat pròspera, el seu clima més fresc permet el cultiu de cafè i això estimula en un tant per cent molt alt la seva economia. Des de Matagalpa ens dirigim cap a Jinotega, un altre centre neuràlgic per la producció de cafè. Per arribar-hi continuem ascendint fins arribar als gairebé 1.800m d’alçada. Els camps de cafè es barregen en aquestes alçades amb els camps de cultiu d’hortalisses de tota classe. Gaudim de la verdor i la frescor del lloc malgrat la dura pujada. Un cop a dalt descendim fins a Jinotega on només ens hi aturem per omplir el nostre dipòsit.

P1300858 P1300864

SAM_1875

Estelí no ens queda massa lluny però resulta inabastable per arribar-hi. Decidim d’arribar fins a La Concordia i fer-hi nit. La Concòrdia encapçala la llista dels pobles més pobres de Nicaragua i això es palpa amb la forma com i on viuen els seus habitants. Per sort nostra, un altre cop fruit de l’atzar, el destí o com es vulgui anomenar, coneixem un parell d’aragonesos que han arribat recentment al poble per portar a terme un projecte humanitari d’ajuda a la dona. Un projecte que varen arrencar ja fa més de 16 anys i que continua vigent gràcies en gran part a la col·laboració de molta gent de l’Aragó. A través d’ells ens aproximem una mica més al rerefons social de la zona i de passada ens ofereixen un local del poble on passar-hi la nit.

P1300869 SAM_1903

Una última jornada curta i tranquil·la ens deixa a Estelí on aprofitarem per passar uns dies més a la fresca, descansant, a casa de la família del Carlos Ariel, un cicloturista nicaragüenc que vàrem conèixer quan passàvem pel Perú. Ah! I també l’Annabel, la companya d’un nostre amic, que està treballant de ja fa mesos en un projecte i que resulta ser de Cal Marçal!

SAM_1802

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s