De Río Sereno a Paquera: Costa Rica, Pura Vida

La frontera de Panamà a Costa Rica ens recorda als petits passos fronterers creuats en els Andes, fronteres amb un policia o dos amb ganes de conversar per distreure el seu avorriment profund, amb un ordinador i poca cosa més si han tingut sort, i, evidentment, sense cap tipus d’espera ni cues. Sense adonar-nos, en un tres i no-res, som a Costa Rica, un país on es respecta la natura, amb una quarta part del territori protegit per parcs nacionals. La flora i fauna de Costa Rica promet i tenim ganes de viure-la.

P1290525

Entrem al país per una carretera sense asfaltar, directe enmig de la selva, ens preguntem com pot ser que per aquella pista tan deteriorada passin cotxes, no ho entenem fins que més endavant, al preguntar-ho a un jove que ens trobem pel camí, ens n’adonem que ens hem equivocat. Sortosament, no hem de girar cua. Tots els camins porten a Roma i aquest no és una excepció. Al cap d’uns quants quilòmetres, després d’esquivar uns cucs que de forma curiosa pengen verticalment de teranyines i de pedalar per un terreny ben inestable, ja que les pedres estan cobertes d’una fina capa de fang, arribem a una carretera principal i ja asfaltada. Només hem fet uns quants quilòmetres i percebem la exuberància de la natura de Costa Rica.

SAM_1587

P1290271 P1290282

Seguint amb la “tradició” de Panamà, s’acosta el migdia i les primeres tronades ens posen en alerta. Uns núvols grisos creixen cada cop més ràpid i les primeres gotes ja cauen. Estem a prop de San Vito. Ens mullem una vegada més i decidim tastar l’hospitalitat dels bombers costa-riquenys. Ens proporcionen una habitació per nosaltres sols. Hem entrat per la porta gran a Costa Rica. Estem contents i descansant, mentre sentim durant tota la tarda i part de la nit la pluja torrencial.

P1290328

DCIM100GOPRO

El camí que continua, l’endemà, cap al poblet de Palmar Norte és ben tranquil, carenegem tota l’estona i tenim vistes a banda i banda, palmeres i alguna caseta de tant en tant. Anem escoltant el soroll dels ocells, passem per una zona indígena on viuen de les màscares de fusta pintades amb colors ben llampants, veiem un llangardaix aquí, una sargantana més enllà. Es respira natura constantment.

P1290550

P1290275 P1290315

Després de Palmar Norte, ben aviat agafem la costanera, és la carretera que recorre tota la costa de l’oceà Pacífic. Abans d’arribar-hi, un picoteig constant en algun arbre ens fa alçar els caps. Veiem una parella de pica-soques que com si d’una melodia es tractés piquen un pal de fusta sense parar. La nostra presència no els incomoda, continuen la seva tasca com si no ens veiessin. Fantàstic. Ens permeten observar-los. Tot i així, al cap d’una estona, decideixen finalment acabar la seva exhibició i sortir volant cap a un altre punt més llunyà. S’ha acabat la festa, hora de tornar a pedalar.

P1290455

P1290419

P1290386

Seguint la costanera i amb platges paradisíaques que traurien l’alè a més d’un, hem arribat al turístic poble de Quepos. Ens hi passegem, tot i la calor. Quan comença a fer-se fosc, pels voltants de la sis de la tarda, la gent es congrega al carrer, ja que avui arriba la torxa que recorre tot el país per tal de celebrar el mes en què Costa Rica va independitzar-se. A més, és dia 14 de setembre, vigília del Dia de la Independència. Per aquest motiu, una desfilada amb música seguida per adults i nens, que porten fanalets amb algun símbol patriòtic, recorre els carrers de Quepos. Són fanalets que capten la nostra atenció per la seva varietat, solen ser de confecció casolana i cadascú deixa volar la imaginació cap al seu patriotisme més profund.

P1290437 P1290448

P1290463

L’endemà, seguint direcció nord, vivim el Dia de la Independència a la carretera, banderetes per tot arreu, nens i nenes vestits de forma tradicional i alguna desfilada que sentim de lluny. Decidim quedar-nos a Jacó, un altre poble turístic, amb un aire molt surfista.

P1290508

P1290567

La jornada següent els animals, sens dubte, són els protagonistes. El sol escalfa i no són ni les set del matí. No hem fet gaires quilòmetres i una arbre davant nostre ens apareix de tots colors: vermell, groc, taronja, blau, verd. Està ple de guacamais. Volen d’un arbre a un altre i no s’espanten. Un cop més, ens sentim que formem part de la natura i la nostra presència no els molesta. Es posen a les branques de dos en dos i de tres en tres, es pengen amb el bec, de cap per avall, són dignes d’admirar.

P1290511

P1290587

Avui sabem que arribarem al río Tárcoles. Fa dies que l’esperem, a ell i als seus cocodrils. Sabem que creuarem per un pont on veurem cocodrils allà mateix. Portem, de fet, dos dies mirant a sota de cada pont que travessem per si de cas no és aquell, ja que no el tenim del tot ubicat. Però, allò que veiem en aquell moment és increïble. Un cocodril d’uns tres metres de llargada treu el cap i el cos de sota l’aigua. Quedem bocabadats. L’observem, s’amaga, torna a sortir. Creuem a l’altra banda del pont i allò és un autèntic espectacle. Gairebé una vintena de cocodrils estan junts en aquella banda; uns, prenent el sol, camuflats en el fang del mateix color que la seva pell; altres, surant per l’aigua. Algun decideix moure’s amb el seu pas lent però ferm. Quines bestioles més grosses! A cop d’ull, diríem que algun pot passar dels tres metres de llargada i un d’amplada. Impressionant.

P1290618 P1290617

P1290612

Tot i el gran espectacle, el nostre viatge ha de continuar. Arribem a Puntarenas, un poble situat en una petita península, després d’un llarg istme. Allà agafem un ferri que ens creua a la Península de Nicoya. Tenim ganes de conèixer aquella península. La nostra estada a Costa Rica s’allargarà ja que les pistes d’aquella zona són recargolades i muntanyoses. Una travessa molt calmada d’una hora en ferri ens porta al port de Paquera, a uns sis quilòmetres del poble del mateix nom. Creiem estar en plena natura aquests últims dies, però sentim que hem desembarcat a la selva pròpiament. La benvinguda ens la dóna una colla de micos udoladors que es gronxen d’un arbre a un altre, a banda i banda de la carretera. Semblen gossos lladrant. Són divertits, es gronxen, salten i criden.

P1290663

P1290801 P1290785

A Paquera, hi passem la nit i l’endemà serà el primer dia d’aventura a la península. Estem expectants per com serà el lloc i les pistes. En tenim moltes ganes. Pura Vida.

P1290457

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s