De Cali a Medellín: Cauca, Quindío i Antioquia, les tres cares de la mateixa moneda

Ens costa marxar de Cali. Hi estem massa bé i ens tracten com reis. Deixar gent meravellosa enrere és una de les parts menys alegres del viatge. Ho hem après a gestionar una miqueta en aquests mesos, sabem que la vida dóna moltes voltes i els camins es poden tornar a creuar, però aquest adéu, tot i que creiem que ens tornarem a veure, no és fàcil.

SAM_1264

Comencem a pedalar entre camps de canya de sucre. La famosa “panela” colombiana és consumida arreu del país i en grans quantitats. Pedalem per planúries i més plans, amb més canya de sucre a banda i banda. De tant en tant, alguna plantació de papaies trenca la monotonia. Els “trenes”, camions que transporten la canya, ens avancen lentament, són camions de varis vagons. També alguna “chiva”, el típic autobús decorat.

SAM_1322

Amb aquestes vistes i amb una forta calor, arribem al migdia al poblet de Bugalagrande. Ens agrada, és petit. Ens hi quedem per descansar i passar-hi la nit. Quan el sol dóna pas a la lluna és el moment de sortir a estirar les cames. S’hi respira un aire sa, de tranquil·litat. Hora d’anar a sopar unes “arepes” de formatge i un bon batut de fruita, com fan els colombians. Ens refem de la calor del dia i ens preparem la ruta per l’endemà.

P1280460

P1280378

DCIM100GOPRO

Montenegro, en el departament del Quindío, és el nostre següent destí. El paisatge va canviant, passem dels plans als turons, de la canya de sucre al cafè, del terreny marronós al verd intens. El Quindío és l’únic departament de Colòmbia on no hi ha presència ni de guerrilles ni de paramilitars i on es produeix més cafè, una bona combinació per nosaltres per poder recórrer les carreteres més rurals.

P1280280 P1280365 P1280202

Les cases del Quindío, la seva gent, la seva fesomia, la forma de vestir ens transporten a la Colòmbia que tant havíem vist documentada. Les finques són boniques, els colors, molts cops primaris, llampants, enmig del verd de la planta del cafè fan que ressaltin des de lluny. Una carretera ondulada entre petites plantacions de plàtan, pinya, papaia i, sobretot, cafè, ens condueix al poble de Montenegro. Compartim xerrades i cervesa amb els simpàtics bombers, una bona manera d’acabar el dia.

P1280251 P1280353

P1280362

P1280220

L’endemà disfrutem durant bona part de la jornada per carreteres tranquil·les com la d’ahir. Pugem una mica més, deixant la forta calor enrere, fins arribar a l’encantadora Filandia. Una conjunció de cotxes, motos i cavalls viuen en harmonia dins la plaça principal del poble. Prenent un “tinto”, un cafè, observem un petit fragment del dia a dia rural de Colòmbia.

P1280333 P1280297 P1280402

P1280413

Hi estem bé i relaxats, el temps passa sense adornar-nos, però avui volem creuar la metròpoli de Pereira per fer nit a Santa Rosa de Cabal. Creuar una ciutat de les dimensions de Pereira ens porta a pedalar més de 10 kilòmetres d’un extrem a l’altre. Estressant i poc motivador per a un cicloturista, però forma part del viatge amb bicicleta. Si tots els dies fossin increïbles, com els podríem arribar a apreciar? Arribem, finalment, a Santa Rosa de Cabal i tot i el soroll constant de cotxes, música, clàxons… un cop instal·lats, entrem en un son profund. És dissabte i el moviment nocturn no és una excepció aquí. No obstant, el nostre cansament el supera.

P1280430

DCIM100GOPRO

P1280426

El dia següent tenim la intenció d’arribar a La Pintada. Sabem que és una etapa un pèl massa llarga, més de 120 kilòmetres, però ens sembla un punt ideal per passar-hi la nit. La carretera va seguint el Riu Cauca, la vegetació és abundosa, sembla tropical en alguns trams. Aconseguim arribar-hi, però hi fa molta calor, hi té lloc un acte polític, amb crits, xiulades, gent a la carretera que bloqueja la via… Per sort, amb força facilitat, trobem un càmping apartat i ben especial, ja que som els únics visitants. Una gran piscina per nosaltres, un espai per relaxar-se i treure’s la calor. Semblem els amos de les instal·lacions. Tot i això, tornem a estar cansats i el cos ens demana descans. No fa ni cinc minuts que dormim i una tempesta de llamps, trons i pluja ens fa aixecar de cop per posar algunes coses a aixopluc. El millor de tot és que l’ambient ha refrescat.

P1280439

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

Des de La Pintada, la porta del departament d’Antioquia, la carretera es bifurca per arribar a Medellín, o per la carretera principal que passa per l’Alto de Minas, curta i més transitada, o bé per la zona rural de Fredonia. No tenim cap mena de dubte, cap a Fredonia ens dirigim. Pedalem per una zona muntanyosa, sense ningú, ni cotxes ni cases. Unes condicions que permeten estar amb un mateix, amb els seus pensaments, viatjant a vegades ben lluny.

SAM_1331 P1280524 P1280473

Tot i el desnivell, arribar a Fredonia ens ha omplert molt. Voldríem sempre pedalar així. Aquest poble està ubicat a la falda d’una muntanya i l’anomenen el poble de les quatres efes: Fredonia, “fea”, “faldosa” i “fría” (és clar que això últim dins del rang de temperatures colombià). Nosaltres no el trobem lleig però sí que no podem deixar de pensar en com deu ser envellir aquí on ni el “parque”, la plaça principal, és pla. Gaudim d’una “bandeja paisa”: arròs, mongetes negres (“frijoles”), plàtan, iuca, carn i amanida i, un cop més, de l’hospitalitat dels bombers. Som els primers ciclistes, segons ells, que passem per aquelles contrades i estan encuriosits i admirats a la vegada.

DCIM100GOPRO P1280421 P1280543

SAM_1337

La nostra última jornada de pedalades colombianes va acompanyada dels 17.000 kilòmetres des que vam iniciar la nostra ruta a Santiago de Xile. N’havíem calculat 12.000 fins a Medellín però les nostres inquietuds i afany per conèixer nous horitzons ens han portat a zigzaguejar més del previst. Arribem a Medellín i ens allotgem a la Casa del Ciclista de San Antonio de Prado, una caseta ubicada a les afores de la ciutat, en una “vereda”, totalment rural. S’hi està molt bé. Hi passem uns dies per tal de poder visitar la ciutat i sobretot preparar la continuació del nostre viatge. Decidim aprofitar el vent a favor i anar cap a Centreamèrica, cap a Panamà.

P1280562

Anuncis

2 pensaments sobre “De Cali a Medellín: Cauca, Quindío i Antioquia, les tres cares de la mateixa moneda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s