De la frontera equatoriana a Cali: Hospitalitat colombiana

Estem contents, emocionats, expectants. Som al nostre 6è país, Colòmbia. Durant mesos hem mirat Colòmbia des de la distància, de ben lluny, desitjant ser capaços d’arribar-hi. I ara som aquí. Una barreja de sentiments ens omple: l’alegria d’haver trepitjat per fi terres colombianes, la incertesa de ser a un país nou amb tot el que comporta i les ganes de voler-lo creuar pedalant de sud a nord.

P1280128

Ipiales és la nostra primera parada colombiana, a només uns kilòmetres de la frontera amb l’Equador, i la primera convivència en una família. Comencem a tastar l’amabilitat d’aquest país i a sentir que aquí és important saber per on passem i quan hi passem. Les indicacions i els consells que anem rebent pel camí ens ajuden a conformar una ruta segura.

SAM_1238

P1270974

Els somriures de la gent i dels militars que anem trobant pel departament de Nariño i del Cauca ens fan sentir segurs. Les jornades que vivim queden lluny de les imatges desoladores i tristes de les guerrilles i del narcotràfic que ens arriben de Colòmbia. És un país alegre, on la salsa no deixa de sonar. Converses pel camí amb els colombians ens ajuden a entendre la realitat actual del país.

P1280093 P1280074

D’Ipiales a Pasto, pedalem per la Panamericana, la carretera principal que creua tot el país de sud a nord. A Pasto, rebem la càlida hospitalitat dels bombers. Ens ofereixen una habitació per nosaltres dos, dutxa i cuina. No saber on passarem la nit és el nostre pa de cada dia del nostre viatge i aquest tipus de sorpreses ens omplen moltíssim. De tenir la incertesa d’on dormirem a passar a tenir un “hotel de cinc estrelles” es converteix molts dies en el millor de la jornada.

P1270947

P1280047

DCIM100GOPRO

Des d’aquí, ara toca elaborar “un pla”. Amb les recomanacions d’aquests bombers i dels nostres amics de Cali, decidim pedalar fins al poblet de Chachagüí, una població que, com a curiositat, té més de 700 piscines, i des d’allà agafar un bus durant 140 kilòmetres que ens creuarà per una zona “calenta”, tant social com climatològicament parlant. Així, dins d’un bus amb aire condicionat, com si d’una bombolla de confort es tractés, creuem la zona de Remolinos i desembarquem a El Bordo.

P1270979

La calor és excessiva. Veiem que la vida no para, continua com si ningú sentís aquesta forta calor, la gent passeja pels carrers, transiten amb moto, treballen als camps, sembla que el sol i les altes temperatures no els afecten… Mentrestant, nosaltres estem asseguts a sota l’ombra, suant gota rere gota i sense fer res. Això serà dur. Ens hem d’aclimatar i demà seguir pedalant.

P1280107 P1280104

Encara amb el reflex de la lluna que ens il·lumina esmorzem i comencem el dia entre un paisatge desèrtic i amb molt poca vegetació. De mica en mica, anem guanyant alçada i el primer toc de verd apareix. El sol ja ens acompanya, però avui estem de sort, els núvols el cobreixen de seguida. El clima ha canviat una mica i arribem a Timbio, on dormim una nit més a l’estació de bombers.

P1270941 P1270927

Uns pocs kilòmetres ens porten l’endemà a Popayán, una ciutat colonial i capital del departament del Cauca. La visitem passejant sense pressa pels seus carrers nets, entre cases blanques i majestuoses, que ens fan viatjar a l’època dels conqueridors espanyols. La gran ostentació de poder que devien fer és fàcil d’imaginar observant aquelles construccions colonials. El claustre de l’actual universitat és preciós, segurament un lloc de descans i de tertúlia per als colons. Les esglésies a cada cantonada, per intentar convertir els indígenes en el seu moment, tampoc passen desapercebudes. Un dia tranquil en una ciutat tranquil·la, assaborint la vida colombiana amb un bon cafè.

P1270983 P1270995 DCIM100GOPRO

Ja estem més a prop de Cali on ens trobarem amb els nostres amics, l’Alberto i l’Ana Cristina, un al·licient més que ha fet moure els nostres pedals aquestes últimes setmanes. La calor, l’endemà, torna a aplacar-nos, però el paisatge ha anat canviant. Les plantacions de cafè comencen a aflorar. Pujant i baixant per una carretera amb molts tobogans, “columpios” com en diuen aquí, arribem a Santander de Quilichao, un dels pobles amb més població africana, en proporció, de tot Colòmbia. Ens acull el John i la seva família, unes persones humils i treballadores, ens ofereixen la seva casa a canvi de res. Només volen aprendre de nosaltres, de la nostra cultura, de la nostra llengua, agraint-nos en més d’una ocasió aquest intercanvi d’informació. Com seria un món format de famílies com la del John?

P1280078 P1270997 DCIM100GOPRO

I ara sí, ha arribat el dia d’entrar a Cali, una ciutat de més de 2 milions d’habitants, i de trobar-nos amb l’Ana Cristina. Hem quedat en un dels centres comercials de la part sud de la ciutat, hi arribem amb facilitat i allà ens espera ella amb un somriure d’orella a orella, tirant-nos fotos com si de dos herois es tractés. Amb el mateix entusiasme, compartirem amb l’Alberto i l’Ana Cristina uns fantàstics 4 dies a Cali, difícils d’oblidar.

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO P1280124

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s