De Latacunga a Quito: El Llac Quilotoa, el Cotopaxi i Quito

Continuem la nostra travessa de l’Equador, un país que no deixa de sorprendre’ns tant per la seva prosperitat econòmica i social que es reflecteix en infraestructures i serveis com per les seves reserves paisatgístiques.

P1270172

Marxem de Latacunga, amb ganes de conèixer una part del país més rural i deixar enrere durant uns dies el bullici de la Panamericana. El primer obstacle, un port a 4000 metres, que ens condueix al poblet de Zumbahua. Hi fa fred i el Padre Pio, un mossèn missioner italià vingut fa 40 anys, ens ofereix un lloc de caliu, sota teulada, per passar la nit. Com sol ser ja habitual, sortim a buscar alguna cosa per sopar que pugui saciar els nostres estómacs i donar-nos l’impuls per demà poder acompanyar els nostres pedals amb força. Avui no hi ha sort. Són gairebé les vuit i és massa tard a l’Equador. Un vas de “morocho” ens escalfa però no és suficient per la gana que tenim. Improvisem un soparet amb el que disposem i demà serà un altre dia.

P1260977 P1270022 P1270048

Durant la nit, els vents propis d’aquest mes, el mes de les cometes, ens anuncien un dia mogudet. El pronòstic no falla i es compleix. Toca fer malabarismes sobre la bici per arribar al Llac Quilotoa, un llac dins d’un cràter.

P1270025 P1270014 P1270065

El Quilotoa és especial. Hi ha turistes i petits negocis d’artesanies destinats al visitants i, com sol passar en aquests indrets, l’encant es minimitza. No obstant, la bellesa d’aquest cràter és latent. El fort vent que bufa i bufa li dóna un toc de misticisme i ens recorda que estem en alçada. Ens hi passegem i hi passem una bona estona, observant el llac, el caminet que el volteja per la carena i el vaivé d’algun visitant inquiet. Sentim un fred que comença a calar dins nostre. És hora de dir adéu al Quilotoa i continuar la nostra ruta, avui, fins a Sigchos.

P1270067 DCIM100GOPRO P1270096

A Sigchos, rebem l’hospitalitat del cos de bombers. Una hospitalitat “bomberil” que es repetirà en més d’una localitat equatoriana. Descansem. I l’endemà, com nous i contents, seguim la carretera verda que serpenteja amunt i avall. És tranquil·la i gens transitada. Alguna vaca se’ns creua, tot mirant-nos encuriosida i amb ulls cansats. Algun pagès s’atreveix a aixecar el braç per saludar-nos. El vent torna a fer acte de presència. Gaudim de pedalar en aquesta pau.

P1270139 P1270122

P1270167

Aquesta nit, la passem a San Agustín de Callo, als peus del volcà Cotopaxi. Està tapat i no es deixa veure. El volcà mana. Anem a dormir amb l’esperança que serà bo amb nosaltres i que demà els núvols ja l’hauran abandonat.

P1270188 P1270183 P1270193

L’esperança no es perd però l’endemà continua protegit per núvols i boira. Tot pedalant ens hi anem apropant. Plovisqueja, venteja i hi fa fred. És diumenge i veiem altres turistes confiats com nosaltres. El Cotopaxi, però, no vol veure el sol, ens mostra la seva cara més dura. Tal i com vam viure amb el volcà Chimborazo, durant uns instants efímers se’ns mostra. Hem d’estar atents. S’ha deixat veure. Pot ser que torni a passar. Ha sigut una aparició tan breu que no sabem si és real o fruit del nostre desig. L’hem vist!

P1270253 P1270245 P1270279

Amb aquesta imatge en les nostres ments, baixem per una carretera de terra i més endavant empedrada, que ens ensenya què vol dir pedalar per sobre aquest terreny. Ens diverteix, al principi; es cansa un mica, cap al final. Però, realment aquí coneixem les autèntiques carreteres empedrades equatorianes.

P1270286 P1270322 P1270299

Seguim ja per una carretera més transitada per arribar a la capital de l’Equador, a Quito. Ens allotgem a la fantàstica Casa del Ciclista. Fa setmanes que no trobem cap altre cicloturista, però aquí, per sorpresa nostra, ens en trobem onze més. Bon moment per compartir experiències del viatge: quina carretera heu agafat? Com està la seguretat? Hi fa molta calor? Hi ha cap altra ciclista davant nostre en la mateixa direcció? Preguntes i respostes que faciliten enormement les nostres pedalades.

DCIM100GOPRO

La capital es mou al voltant del seu centre històric colonial. Visitem places, esglésies, la catedral, barris moderns i pugem al mirador d’El Panecillo. Tenim la ciutat als nostres peus. Des d’allà dalt, cada part de la ciutat apareix amb la seva idiosincràsia. Finalment, el volcà Cotopaxi sobresurt del banc de núvols. Ja no està enfadat i, tot i que en la llunyania, es vol lluir, abans que deixem la ciutat i acabem de pedalar els nostres últims kilòmetres per l’Equador.

P1270491 P1270373 P1270414 P1270488

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s