De La Balsa a Latacunga: Els nostres primers kilòmetres per l’Equador

Creuar una frontera i entrar en un país nou, del Perú a l’Equador, és sinònim de canvi en molts sentits. Els paisatges, la gent, la cultura i la forma de viure són diferents, però petites coses no canvien. Continuem menjant “pollo con arroz”, els gossos continuen saludant-nos quan passem pel seu davant, a vegades de forma més cordial que altres, i les fortes pendents ens van acompanyant en les nostres pedalades diàries.

P1260436 DCIM100GOPRO

Hem entrat a terres equatorianes per la petita frontera de La Balsa, el riu és la frontera natural entre els dos països. Una carretera de terra amb algun tram de fang i uns forts desnivells, amb un terreny molt inestable que propicia constants esllavissades, ens donen la benvinguda al país. Somiàvem en deixar enrere les dures pujades, però això de moment encara haurà d’esperar. Creiem no equivocar-nos i aquests primers kilòmetres ja són indicadors del que ens prepara l’Equador.

P1260469

Durant els primers dies creuem “bosques de nubes” en el Parc Nacional Podocarpus i la màxima d’aquests boscos es compleix, si hi ha núvols, sol haver-hi pluja. Són grans extensions de boscos que actuen com un imant per la pluja amb una gran biodiversitat i on s’hi pot veure l’ós d’antifaç, actualment en perill d’extinció.

SAM_0966

DCIM100GOPRO

Així, pujant i baixant, amb pluja, plugeta i xim-xim, un dels primers pobles que coneixem és Vilcabamba, famós per tenir els vells més vells del món. Als nostres ulls, un indret curiós on veiem més americans retirats buscant l’eterna joventut que vellets equatorians, on l’anglès sembla haver envaït qualsevol raconet del poble i on qualsevol forma per allargar la vida s’ha transformat en un negoci. Ens sorprèn. A Vilcabamba, coneixem el Jaime que ens vol convèncer de les propietats de la farina de l’ostra i ens deixem tractar la pell. Deixem Vilcabamba amb una pell més jove!

P1260495 DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

Seguim cap al nord, arribem a la ciutat de Loja, capital musical de l’Equador i bressol de l’hospitalitat. Gaudim, tot i la pluja, dels carrers colonials plens de vida i de color, de la petita ciutat, i de les esglésies que ens trobem en cada cantonada. El “chancho” es ven a tot arreu, comença a rivalitzar amb el pollastre.

P1260518 DCIM100GOPRO P1260591

P1260450

Seguint la Panamericana arribem a Saraguro, un poblet on els seus habitants vesteixen de negre, tant homes i dones com nens. Mostren d’aquesta manera el seu dol per l’últim inca. Passar de Loja a Saraguro sembla retrocedir en el temps dècades i dècades. Un aire tranquil omple els carrers del poble. S’hi respira un aire de benestar.

P1260562 P1260546 P1260569

Un cop a Cuenca, hem de parlar d’hospitalitat i anomenar el Juan Diego i la família Vázquez. Un parell de dies de descans amb la seva companyia ens ofereixen comoditats que feia dies que no teníem, una confortable casa i bons àpats, converses interessants i una simpatia entranyable. Sense haver-ho planificat, aprofitem per conèixer, altre cop amb pluja, el centre històric de Cuenca, Patrimoni de la Humanitat.

DCIM100GOPRO P1260610 P1260649 P1260660

L’hospitalitat equatoriana, doncs, està sent ben variada durant aquests dies de pedalades per l’Equador, des de la família Vázquez fins a la Parròquia del Padre Carlos a Alausí, i sense oblidar-nos de l’escola de La Paz o dels parcs de bombers de Cañar, de Cajabamba i de Latacunga. Tots i cadascú, de formes diverses i sempre altruísticament, ens han obert les portes per passar la nit. Dormir sota teulada i una dutxa són grans comoditats que el cicloturista aprecia com el millor dels obsequis, després d’una jornada a la intempèrie.

P1260772 P1260602 DCIM100GOPRO

Finalment, a través de la Panamericana entrem a l’Avinguda dels Volcans, on podem veure el primer d’ells, el Chimborazo (6310m), la muntanya més alta de l’Equador i el cim més proper a les estrelles, diuen. Al matí, està completament cobert. No el veiem. Els núvols van passant i passant, però en un moment que no dura més que uns minuts la silueta perfecta del volcà apareix davant nostre. Un autèntic regal, estem contents d’haver-lo pogut veure. Ens afanyem a fer unes quantes fotos. Sabem que serà efímer i així és, al cap d’una estona queda cobert altre cop i ja no el veurem més.

P1260851 P1260906 P1260946

Després d’una jornada llarga per la Panamerica, esquivant grans urbes com Riobamba i Ambato, arribem a la tranquil·la Latacunga, esperant que el temps es torni amable i ens permeti visitar en els propers dies la Laguna Quilotoa i el Parc Nacional Cotopaxi, dues joies naturals de gran bellesa.

P1260847

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s