De Cusco a Huancavelica: Per la “Sierra” peruana

Un cel blau intens ens acompanya el dia que acomiadem Cusco. Una curta però intensa pujada ens deixa al capdamunt d’un petit turó amb vistes sobre la ciutat. Ens aturem un moment per observar-la per última vegada i enfilem ja de baixada la ruta que ens ha de portar cap a Abancay, la capital de la regió d’Apurimac i la porta d’entrada a la nostra pròxima aventura pel Perú més rural.

P1230267 P1230230

Estem avisats, no volem pecar de ingenuïtat, les pròximes etapes no seran fàcils. Les xifres no enganyen. Pensar en els gairebé 18.000m de desnivell positiu i els múltiples colls fregant els 5.000m ens accelera el cor i ens provoca a la vegada un agradable pessigolleig a la panxa.

P1230248 P1230337

Un petit rètol on hi diu Sañayca ens indica que l’asfalt esta a punt d’acabar-se, que comença el veritable “festival del desnivell”. Tret de sortida! Davant nostre ja ens espera una pista polsegosa i una forta pujada que ens allunya de la vall i ens porta cap a les alçades, plat petit, pinyó gran i cap amunt que fa pujada.

P1230695

P1230287

Aquesta serà la tònica durant els pròxims 11 dies fins arribar a Huancavelica. Per davant “només” queden 530km per pistes de terra i continues “muntanyes russes” que ens portaran dels 2.000m als gairebé 5.000m sense treva ni descans i així successivament.

A Sañayca hi fan mercat, la gent dels pobles veïns hi arriben carregats amb els seus millors productes, formatges, patates de totes les varietats, verdures, fruites, etc. Encuriosits per la nostra presència ens conviden a participar de la seva festa i ens oblidem per un moment de la pujada que encara ens espera.

DCIM100GOPRO

P1230606

Durant els pròxims dies anirem descobrint petits poblets, d’aquells que gairebé no surten als mapes, coneixent el dia a dia dels seus habitants, la seva austera forma de viure… Compartirem amb ells la nostra aventura i gaudirem de la seva amable hospitalitat.

P1230507 P1230563

Pedalar per la “sierra” comporta una exigència física considerable, un desgast que anem acumulant amb el pas dels dies, de les hores, dels quilòmetres i de cada pedalada. Avancem a pas de formiga enmig de profundes valls, remuntant immenses muntanyes on un gairebé pot acaronar els núvols. Però l’entorn i la gent acaben sent la medicina que ens ajuda a oblidar que les cames pesen, que sovint hem de posar els peus a terra i empènyer, que les nits són fredes, que les dutxes d’aigua calenta no existeixen, que les tempestes de pluja i pedra ens esperen puntuals cada tarda.

P1230779 P1230774

A forma de zig-zag anem col·leccionant “Abras”(Colls), un rere l’altre, primer l’Abra Millamar (4.000m), després l’Abra Jayuri (4.400m), l’Abra Putongo (4.350m)… i arribem a Vilcashuamán. Estem a l’equador del nostre periple. Descobrim el seu passat inca, els seus vestigis i la seva església edificada sobre un temple inca.

P1230546 P1230534

Seguim afegint més “Abras” a la nostra col·lecció amb l’interminable Abra Ritipata. Els seus 4.950m ens obliguen a passar una nit a la seva falda i esperar l’endemà per superar-lo.

P1230849

P1230854

Però evidentment no tot són pujades a la “sierra”. Les baixades també tenen personalitat pròpia i no deixen indiferent. Baixades que sovint acaben sent eternes, d’aquelles on un desitja arribar aviat al fons de la vall mentre sent com el fred va adormint cada múscul del seu cos. Llargues baixades per tornar-se a sentir petit envoltat de nou de grans muntanyes.

P1230952 P1230935

Un últim gran coll ens espera encara abans d’arribar a Huancavelica, l’Abra Chonta (4.880m). De camí cap el coll, arribant a la petita població de Santa Inés coneixem el Saxon, un cicloturista anglès amb el qual compartirem una nit a l’Hospedaje Andino esperant que passi la tempesta de pedra que ens ha sorprès a mitja tarda.

DCIM100GOPRO

P1240023

L’endemà, mentre el sol va fonent la gebrada de la nit, voregem l’escènic llac Choclococha. Les seves verdoses aigües i els cims enfarinats circumdants ens distreuen durant l’ascens. Des de l’Abra Chonta tot serà baixada, una ampla i solitària vall on hi pasturen llames i alpaques precedeix l’arribada a Huancavelica.

P1240054 P1230894

Hem arribat a la “civilització”, es fa estrany sentir de nou la fresa dels cotxes passant a prop, l’olor a fum dels tubs d’escapament. Malgrat tot, Huancavelica és una ciutat petita i tranquil·la que ens permetrà pair tot el viscut durant els dies passats, recuperar aquella “frescor” oblidada a les cames i evidentment, celebrar amb una bona cervesa els nostres més de 12.600km i ja 8 mesos d’aventures.

P1240076

Anuncis

Un pensament sobre “De Cusco a Huancavelica: Per la “Sierra” peruana

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s