De Desaguadero a Pillcopata: Del Llac Titicaca a la jungla

Hem entrat al Perú per l’extrem sud del Llac Titicaca, per Desaguadero. És un niu de gent anant amunt i avall, venent, intercanviant, a peu, en tricicles, en “motocarros”. Un centre de comerç que sembla descansar només unes hores en plena nit. Abans de l’alba els primers comerciants ja traginen la seva mercaderia. La ciutat s’ha tornat a despertar. És un no parar de sorolls constants, de bocinades i crits, de traginar de tot tipus de productes. Aprofitem per donar uns quants tombs i poder trobar els queviures que feia setmanes que no aconseguíem enlloc: oli d’oliva que curiosament el venen a la farmàcia, llet en pols, panses, mel, etc.

DCIM100GOPRO

Ja ben aprovisionats, reprenem la nostra ruta per la carretera principal asfaltada que va cap a Cusco, vorejant el Llac Titicaca. Hem canviat les alpaques i les llames de les últimes jornades per vaques, porquets i molts xais. En aquesta part els peruans viuen de la terra, del bestiar i del turisme. S’ha acabat la solitud dels últims mesos. Hem de compartir carretera amb les furgonetes que ens avancen constantment, algunes amb més respecte que altres. Passem per Juli, Ilave, Puno, Juliaca, Pucara, Santa Rosa…

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

Concretament a Juliaca fem nit a la Casa del Ciclista, del Geovanni, on hi passen i hi han passat ciclistes de provinences i orígens ben diferents, cadascú amb la seva filosofia de viatge, amb el seu modus vivendi. L’Ariel i la Samira que viatgen tot fent espectacles de titelles per Amèrica. Un polonès que té pressa perquè el desembre ha d’arribar a Cancún. O el Gil, un brasiler que fa 35 anys que pedala, amb 500.000kms i amb més de 30 fills escampats per tots els continents. Històries ben diferents amb metes geogràfiques contraposades però amb una meta vital única… conèixer món i ser feliç.

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

Són dies d’imatges de llac, plana i molts pocs arbres. L’Abra La Raya, un coll a més de 4300m, entre Combapata i Urcos marca, però, la diferència. La verdor va guanyant terreny i la forma de les muntanyes ens recorden al Machu Picchu, que tant hem vist en fotografies. Ens hi anem acostant, a aquesta meravella tan visitada per centenars de turistes. De moment, però, haurà d’esperar encara uns dies.

SAM_0006 SAM_0021

Des de Lucre, decidim en l’últim moment desviar-nos cap a Paucartambo, tot passant per un coll de muntanya que no ens deixa indiferents en cap dels sentits, per posteriorment baixar fins a la jungla, en la Conca de l’Amazones. Estem contents de la decisió que hem pres. Gaudim del poblet de Paucartambo on veneren amb devoció la Verge del Carme i de tot el camí per arribar-hi. És un dia llarg, pedalem moltes hores, però és preciós: la tranquil·litat del lloc, les muntanyes que anem passant, les vistes al fons de les valls…

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

DCIM100GOPRO

Des de Paucartambo un altre coll de muntanya ens guia ja cap a la jungla. 80 kilòmetres de baixada i més baixada a través de boires, vegetació cada cop més exuberant, cabalosos rius i riuets, salts d’aigua, petits pontets i un verd cada cop més intens. Fantàstic.

DCIM100GOPRO

DCIM100GOPRO SAM_0049

Malauradament, el xim-xim que feia estona que ens volia fer companyia es va transformant en un diluvi. Aigua, llamps, aigua, trons i més aigua. Al cap d’una hora, per sort nostre, trobem un aixopluc i esperem i desitgem que passi aviat. Aquell àngel de la guarda que algun cop ja ens ha ajudat ens escolta i ens envia perquè l’espera sigui més amena un colibrí que aleteja de flor en flor.

La pluja amaina i podem continuar. Els sorolls de la jungla ara són més intensos. Els “habitants” també s’havien aixoplugat i ara gaudeixen dels rajos del sol. El verd ara ja mal d’ulls. Les flors de tots colors i les fulles dels arbres són gegantines. Una explosió de la natura. Una exhibició de la jungla.

DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO DCIM100GOPRO

Arribem a Pillcopata. Tenim la impressió que la gent viu de forma més austera que en l’altiplà. Aquí no hi fa mai fred. La majoria de cases no tenen ni finestres, ni porta. Aquesta despesa no la consideren necessària aquí. Tenen segurament altres prioritats essencials. També, tenim la sensació que es respira un aire més amable, més distès. Ens hi trobem bé tot i la xafogor que s’hi respira. Passem la nit a Pillcopata.

DCIM100GOPRO

SAM_0060

L’endemà anem amb bicicleta, però sense alforges, a Atalaya per entrar una mica més selva endins. Fins i tot, ens passegem en barca pel riu Alto Madre de Dios. No hi ha turistes aquí, només “pajareros”, observadors d’ocells. A la tornada, un mono aranya ens sorprèn pel camí. Sembla agressiu, ens ensenya les dents i no fa cap gràcia. De seguida, apareix un noi que ens convida a passar a casa seva on té una associació que recull animals maltractats de la jungla. Una bona experiència per nosaltres.

DCIM100GOPRO SAM_0076 DCIM100GOPRO

D’aquesta manera, posem punt i final als dies de jungla i retornem a l’altiplà, cap a Cusco. Un nou canvi de temperatures, gent i paisatges.

SAM_0065

Anuncis

Un pensament sobre “De Desaguadero a Pillcopata: Del Llac Titicaca a la jungla

  1. Les fotos són molt boniques i imaginem bé el vostre recorregut. Com dieu en un dels vostres comentaris, encara que a vegades els trajectes siguin difícils, el més important és que sigueu feliços compartint aquests moments. Una molt forta abraçada i endavant ! Bones pedalades !!!

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s